Viatge a les estrelles

Amb el descobriment de grapats d’exoplanetes, i més encara des que se n’ha descobert un a l’estrella més propera, Pròxima de Centaure, l’interès per trobar la manera de fer realitat els viatges a les estrelles es fa cada vegada més gran. Per desgràcia, per moltes ganes que en tinguem, no podem obviar la immensa distància que ens separa i les limitacions que imposen la física d’una banda i la tecnologia de l’altra.

Ara mateix, la nau més ràpida que hem fet mai, la Voyager 1, s’allunya del Sol a disset quilòmetres per segon, uns cinquanta nou mil quilometres per hora! Altres naus han anat més de pressa, però era a favor de la gravetat i en direcció cap al Sol. Un sentit que no serveix per viatjar a les estrelles. En tot cas, la Voyager trigaria setanta cinc mil anys a arribar a Pròxima Centaure, de manera que podem considerar-ho com no-viable.

Evidentment ens cal pensar en altres sistemes de viatjar. I cal tenir en compte el límit de la velocitat de la llum. Menys de 4,2 anys de viatge, que és el que triga la llum, no ens els treu ningú. I d’altra banda hi ha el problema del sistema de propulsió. Si has de portar el teu combustible, n’has de portar molt. I això vol dir que la nau ha de ser molt gran i pesada, de manera que costarà molt d’accelerar i requerirà encara més combustible. Ara com ara no hi ha cap sistema que haguem pensat i que faci el viatge més curt d’uns quants segles.

Però tenim pressa i som xafarders. Potser no podem anar-hi, però podríem enviar-hi naus a fer d’exploradors robòtics. Just el que fem al nostre sistema solar. I la idea que han posat de moda gent com l’Steven Hawking i en Marc Zuckerberg entre altres és la d’enviar naus petites. Molt petites. Més petites que un telèfon mòbil. La gràcia és que, duna banda, costarà relativament poc accelerar-les fins a una fracció important de la velocitat de la llum. I d’altra banda, com que són tan petites, en podem enviar moltes. Posem… uns quants milers.

Molt be. Imaginem que aprenem a miniaturitzar sensors, càmeres i detectors i a fer-los prou resistents. Com les farem moure? Doncs amb un sistema amb el que fa anys que s’especula. Les veles espacials. Ja s’han fet proves amb veles molt grans i molt primes que poden aprofitar la pressió de la radiació de la llum del sol per moure’s. Ho fan de manera extremadament lenta al principi, però la pressió del vent solar és inesgotable i la velocitat no para d’acumular-se. En teoria, en pocs mesos es pot accelerar moltíssim i sense haver gastat gens de combustible.

Però ho podem fer millor. Podem muntar un sistema de làsers que, enfocats a les nostres veles les empenyin de manera molt més ràpida i amb molt més control de direcció que no pas la llum del Sol. Com que la nau és una nano-sonda de pocs grams, amb un parell de metres de vela en tindríem prou per accelerar-les, no a milers, sinó a milions de quilòmetres per hora. En teoria es podria aconseguir anar fins Pròxima de Centaure en uns vint anys. Allà, obtenir les fotos, i enviar-les cap a la Terra, on les rebríem 4,2 anys després.

Problemes tecnològics? Tots el que vulgueu. Encara no tenim materials prou lleugers i resistents ni làsers prou potents. Però això és un problema que es pot solucionar amb diners i temps. Per això han muntat la iniciativa Breakthrough Starshot per anar-ho posant en marxa. Ja veurem si se’n sortiran. Només hem d’esperar una mica més enllà del 2050 per saber-ho, però el simple fet de posar-s’hi ja és un pas en la bona direcció. És curiós mirar la llista de qüestions tecnològiques que cal resoldre. Potser al final l’estratègia serà diferent, però per fer camí has de posar-te a caminar i després ja aniràs aprenent i rectificant sobre la marxa. Quedar-te aturat mentre vas especulant no és una bona manera d’aconseguir grans avenços.

I ben mirat, potser ens hauríem de plantejar si aquesta idea ja l’han tingut altres i uns hipotètics extraterrestres ens estan enviant, no naus immenses com a les pel·lícules, sinó petites nanosondes que ens observen discretament.

4 comentaris

  • Saldonar

    10/09/2016 11:15

    “sense haver gastat res de combustible”
    Suposo que vol dir “sense haver gastat GENS de combustible”.

  • Pons

    09/09/2016 9:54

    2050, crec que encara hi seré.

    A Futurama per anar més depresa, com que saben que no podien anar més ràpid que la llum el què van fer va ser augmentar la velocitat de la llum, es de calaix.

  • Daniel Closa

    09/09/2016 8:53

    I que les actualitzacions de programari siguin lleugeres! En tot cas, si n”envies uns quant centenars a fer fotos, alguna farà la foto correcta! L’estratègia de la força bruta, de vegades funciona.

  • Carquinyol

    09/09/2016 7:54

    Espero que una de les coses que estiguin anotades en els problemes a resoldre és comunicar-se (no diguem ja controlar…) amb un dispositiu electrònic amb un “lag” de més de 4 anys…

    Ara bé, l’important és avançar encara que no sigui en la direcció correcta del tot !