Arxiu del dimarts , 13/09/2016

Acupuntura i endorfines. Potser no està tan clar

dimarts , 13/09/2016

Quan cau un mite no acabes de saber com entomar-ho. D’una banda sempre fa gràcia descobrir que una cosa que donaves per certa des de sempre resulti ser no tant certa o directament errònia. D’altra banda, perdre una certesa fa que et preguntis… i ara què? Abans tenia una explicació, i ara m’he quedat sense!

Això és el que m’està passant amb l’acupuntura. De totes les medicines tradicionals que es plantegen com alternatives a la medicina moderna, l’acupuntura era la única que, en alguns casos, semblava tenir algun efecte i fins i tot un mecanisme que permetia entendre el mecanisme que hi havia al seu darrere. La clau eren les endorfines.

Hi ha qui diu que serveix per deixar de fumar, per aprimar-se, per tractar no-se-quantes malalties i per tot el que vulgueu, però la realitat és que únicament ha demostrat ser lleugerament millor que el placebo en el tractament d’alguns tipus de dolor. La resta d’aplicacions són directament efecte placebo.

Però en el cas del dolor, tot i que tampoc era una cosa espectacular, les dades indicaven que anava millor que el placebo. I la explicació repetida sempre era que les agulles indueixen la síntesi d’endorfines. Aquelles molècules que segrega el nostre cos per contrarestar el dolor. Un efecte perfectament comprensible ja que precisament per això estan les endorfines. Per tant, et claven una agulla, en resposta a la punxada generes endorfines, aquestes arriben al cervell i redueixen la sensació de dolor. Cap problema.

Cap problema fins que algú s’ha preguntat qui ho ha mesurat. Perquè d’explicacions plausibles en tenim per tot, però cal verificar que la natura actuï com ens imaginem. I resulta que no hi ha gaires treballs que hagin mesurat endorfines en l’acupuntura. N’hi ha molts que ho fan amb electroacupuntura, és a dir, posar les agulles i fer passar un petit corrent elèctric per elles. Però, és clar, en aquestes condicions l’efecte deu ser per l’electricitat, no per les agulles! Potser el nom ens està induint a confusió, perquè quan es mesura el que passa amb les endorfines si només claves agulles… doncs no sembla que passi gaire res. O, en tot cas, quan es mira la bibliografia es torna al pantà pseudocientífic habitual. Grups petits, estudis mal fets, resultats dubtosos…

I aleshores ens han fumut. L’única teràpia d’aquestes que tenia alguna cosa a la que agafar-se resulta que també trontolla i sembla que tornem a l’habitual efecte placebo. O potser no… En realitat l’únic que podem dir és que no hi ha dades que indiquin que funciona més enllà del placebo. Si algun dia poden aportar dades consistents tocarà tornar a buscar el mecanisme que ho expliqui, però sembla que les endorfines, per molt bona premsa que tinguin, no serviran com explicació.