Les cèl·lules que no eren el que semblava

L’any 1966 es va obtenir una línia de cèl·lules tumorals de glioblastoma, un tipus de càncer de cervell, d’una pacient de l’Hospital Universitari d’Uppsala, a Suècia. Aquella línia es va anomenar U87 i s’ha fet servir moltíssim per estudiar aquest tipus de càncer. Les línies cel·lulars canceroses són imprescindibles per la recerca ja que en elles podem analitzar les mutacions que han experimentat, la seva bioquímica, la resposta a medicaments i tot el que ens passi pel cap. A més, com que són canceroses, tenen la característica de seguir dividint-se indefinidament. Això és molt important ja que, al laboratori, les cèl·lules normals en cultiu es divideixen unes poques vegades i es moren, de manera que no pots treballar gaire amb elles.

El cas és que fa poc, un dels que eren estudiants quan es van obtenir per primera vegada les cèl·lules U87 va tornar a trobar-ne pel seu laboratori i va notar que passaven coses estranyes. La més destacada era que al full de referència de les cèl·lules indicava que provenien d’un pacient home i que, evidentment, contenien el cromosoma Y. Però les U87 s’havien obtingut d’una pacient dona, de manera que alguna cosa no encaixava.

Per sort, l’home tenia guardades al congelador mostres de les cèl·lules originals. Els científics tenim tendència a guardar-ho tot i no us podeu imaginar la de coses que es poden trobar als congeladors dels laboratoris. En tot cas, aquesta vegada va ser un encert guardar unes mostres de cèl·lules durant quaranta anys ja que va poder agafar les originals i comparar-les amb les que es fan servir actualment arreu del món. I el resultat és que les que anomenem U87 i que suposadament venen d’aquella pacient d’Uppsala, en realitat no són descendents d’aquelles cèl·lules originals. En algun moment es van contaminar, creuar, o barrejar amb altres cèl·lules i els que creien treballar sobre aquell glioblastoma…, doncs no ho estan fent.

La bona notícia és que també són de glioblastoma, de manera que els estudis fets segueixen sent vàlids. Aquesta història m’ha fet gràcia perquè em va estar a punt de passar el mateix. Fa poc necessitàvem fer un estudi sobre càncer de laringe i ens vam plantejar fer-ho amb unes cèl·lules anomenades Hep-2 que vam veure que s’havien fet servir en alguns estudis. Per sort vam descobrir que algú s’havia pres la molèstia de verificar si realment eren el que deien i va trobar que no. Que en realitat eren les famoses cèl·lules HeLa, que en algun moment devien contaminar el cultiu de Hep-2 i les van substituir. Els treballs suposadament fets sobre càncer de laringe eren, en realitat, sobre càncer d’úter.

Però això ens recorda que cal anar amb molt de compte al treballar amb cèl·lules i no donar per suposat res. Aquesta és la mena de coses que fan que els científics ens tornem una mica paranoics demanant tota mena de controls cada vegada que algú afirma que ha fet un descobriment important o que sap curar el càncer només perquè ha aconseguit matar una línia cel·lular al laboratori.

I de totes maneres, fins i tot quan no hi ha errors ni contaminacions, és molt difícil que les cèl·lules que fem servir mantinguin gaire temps les característiques inicials. El càncer apareix quan deixen de funcionar els mecanismes que fa servir la cèl·lula per mantenir el DNA intacte. Això vol dir que quan posem les cèl·lules a créixer al laboratori, es molt probable que cada vegada que es divideixin acumulin alguna mutació nova. De fet, en tenen centenars de mutacions i, probablement, a cada laboratori les tinguin diferents. Potser seran mutacions sense importància, però alguna vegada seran rellevants. De manera que tot el que s’investiga sobre línies cel·lulars tumorals és tremendament útil, però té limitacions que no podem ignorar. Un detall que val la pena recordar cada vegada que s’anuncia un avenç en la lluita contra el càncer obtingut en estudis sobre cèl·lules aïllades.

3 comentaris

  • Pons

    15/09/2016 8:53

    Guardar una còpia de seguretat abans de començar a tocar res estalvia molts disgusts posteriors

  • Daniel Closa

    15/09/2016 8:04

    Carquinyol: Repassar línies de codi de programes vells també ha de ser una feinada! Em pregunto quantes línies “mutants” hi haurà al codi de les noves versions de Windows…

  • Carquinyol

    15/09/2016 7:49

    Verificar, reverificar i tornar a verificar, una de les feines més avorrides del món i més importants. Us afecten a vosaltres i a molts altres també !

    Encara sort que en el cas de l’U87 no s’han perdut les feines de recerca !