Arxiu del divendres, 16/09/2016

Bayer, Monsanto i els malvats científics a sou

divendres, 16/09/2016

I ara qui ens pagarà? Com ens subornaran? A sou de qui estarem?

Aquesta és la broma que corre per les xarxes entre molts dels que fem alguna cosa relacionada amb la divulgació de la ciència. I és que, si fem cas d’alguns titulars, sembla que s’acosta l’apocalipsi ja que finalment Bayer compra Monsanto. I ja és un clàssic el fet que cada vegada que indiques alguna dada suggerint que els transgènics no són tan dolents, que la toxicitat del glifosat és molt menor de la que algunes campanyes donen a entendre o que els additius químics potser tenen efectes beneficiosos per conservar els aliments, algú et salta al coll afirmant que estàs a sou de Monsanto.

És cert que en les discussions que hi ha per les xarxes sobre temes relacionats amb seguretat alimentaria, transgènics i industria farmacèutica, el nivell no és particularment elevat. Es repeteixen eslògans, es deixen anar afirmacions absurdes, es defensen postures de maneres radicals, però les argumentacions són relativament pobres i les dades són gairebé absents. Tot plegat fa temps que es va convertir en un tema ideològic i, o bé ets un ecolo-pijo ignorant, o bé ets un sicari de Monsanto, i no cal discutir-ho més.

Les primeres vegades et sobta, però amb el temps deixes de fer-ne cas. A mi m’han acusat de treballar per Monsanto (per descomptat), de voler intoxicar nens, de defensar les multinacionals per motius foscos i de ser un desinformador sobre temes relacionats amb la  biologia. I no soc dels que reben més. Com la majoria de científics i periodistes que ens agrada ficar-nos en aquests merders, em pregunto on he d’anar a reclamar aquest sou que, segons diuen, Monsanto em paga per dir que potser un transgènic resistent a un insecte és una bona idea ja que amb ell ens estalviem posar pesticides.

Per descomptat que les coses no són blanc o negre i les grans indústries tenen moltes coses de les que haurien de donar explicacions, moltes manipulacions de la informació i moltes dades amagades. Però també tenen productes que són molt eficients i que ens permeten viure molt millor. És molt infantil pensar que si en determinat tema els defenses vol dir que els defenses en tot. Però el que dèiem, massa sovint no es tracta de mantenir una discussió sobre dades més o menys objectives sinó de postureig i de modes.

L’interessant és que ara la gran empresa dels transgènics, de les llavors, i dels fàrmacs deixa de ser americana i passa a ser europea. De vegades s’ha suggerit que rere moltes campanyes anti-transgènics el que hi havia era una guerra comercial entre americans i europeus. Per això es deia que les organitzacions ecologistes europees estaven en contra dels transgènics (americans) mentre que els ecologistes americans no hi tenien tants problemes. No en tinc ni idea que hi ha de cert en aquest plantejament (una mica conspiranoic, no?), però serà interessant veure com evolucionen les campanyes en els propers anys.

Mentrestant, intentaré esbrinar a sou de quina malvada multinacional se suposa que estaré quan recordi que, potser, els herbicides naturals que es volen fer servir per substituir el malvat glifosat tenen, tanta o més toxicitat que el mateix glifosat. O que això de vacunar és una bona idea. O que la vitamina C natural és exactament igual que la fabricada en un laboratori.

És que no m’aniria malament una ajudeta de les grans multinacionals, sabeu? Per malament que em sembli l’existència de mega-monstres com aquestes corporacions, amb la crisi no hi ha ni un duro per la recerca i ja no sabem d’on treure diners per seguir investigant.

(I el millor de tot és que hi haurà qui, en veure la paraula “Monsanto”, serà incapaç de notar el to irònic-sarcàstic d’aquest escrit i s’enfadarà igualment…)