Idiomes i moral

Dels idiomes es diu que serveixen per comunicar-nos. Una afirmació certa, però massa simplista. Els idiomes són molt més que una eina de comunicació. Són el marc conceptual amb el que construïm la nostra visió del món. A molts idiomes trobem paraules que descriuen  conceptes per als que nosaltres no tenim cap paraula. La que està de moda (per un anunci) és l’alemanya “Wanderlust”, per referir-se al desig d’explorar el món.

El indis de Terra del Foc tenien la paraula “Mamihlapinatapai” per descriure la mirada creuada entre dues persones quan cada una espera que l’altre comenci una acció però cap vol ser el primer. O en japonès “Wabi” per referir-se a una petita imperfecció que fa que el conjunt guanyi elegància. I nosaltres tenim clar el que és un malson, però en idioma bantu tenen la paraula  “Bilita mpatshi” per parlar del contrari, el que seria un “bonson”.

Podem fer servir aquestes paraules i, més o menys, entendre el concepte. Però si no l’hem incorporat de petits al nostre esquema mental, potser ens grinyolarà una mica. En tot cas, els idiomes s’intercanvien paraules amb freqüència i de vegades amb més èxit que les paraules nadiues.

Però la importància de l’idioma es manifesta en fets encara més profunds. Fa uns anys es va veure que la manera com fem els judicis morals, com valorem l’ètica de les decisions que prenem, està condicionada per l’idioma en que ens ho plantegem. Aparentment som més freds i racionals si fem servir un segon idioma mentre que si pensem en la llengua materna, actuem de manera més emocional.

Això ho van veure amb un dilema clàssic. Imagineu que veieu un tren que avança camí d’envestir cinc persones que, inevitablement, moriran en pocs moments. La única manera d’aturar el vagó és empènyer algú a la via ja que, quan l’atropelli, el tren perdrà velocitat i els cinc es salvaran. En un cas morirà una persona. En l’altre moriran cinc… Empenyeríeu l’home?

En general i malgrat les matemàtiques, els humans tenim tendència a no empènyer. Si ho fem, ens considerem responsables de la mort de l’home, mentre que si no fem res, no som els responsables directes de la mort dels cinc. Aquest dilema s’ha estudiat força per entendre comportaments humans, per preveure l’actitud de persones en situacions límit i per fer filosofia de la ètica i la moral, però en aquest cas, l’interessant és que era una bona eina per veure l’efecte de l’idioma.

El que es va veure era que si quan plantejaven el dilema a persones ho feien en una segona llengua, la tendència a ser racional i triar empènyer i sacrificar-ne un per salvar-ne cinc era molt més elevada. Una decisió que no es prenia si la pregunta els la feien en l‘idioma matern. I no depenia de l’idioma que fos. No era que els alemanys fossin més cap-quadrats o els llatins més emocionals. Semblava dependre bàsicament de si l’idioma fet servir estava amarat d’emocions o era un idioma aprés de gran i, per tant, es limitava a una eina per transmetre dades.

Una curiositat? O un fet important? Si pensem en coses com les Nacions Unides, en la Unió Europea o en tots els indrets o persones de diferents països fan servir l’anglès per prendre decisions ens adonem que, potser no és irrellevant. Depenent del cas, pot ser una bona o una mala cosa el fet de ser més racional o més emocional, però en tot cas no és irrellevant.

En tot cas això s’ha estudiat amb persones que tenen clara la diferència entre l’idioma matern i l’adquirit de gran. Em pregunto que passarà amb els que som bilingues des de petits…

6 comentaris

  • Daniel Closa

    20/09/2016 8:09

    Pons: Si, moltes vegades si. Però una mica de sentiment tampoc aniria malament.

    Daniel. Els efectes de fer servir un idioma o altre sobre com veiem el món són espectaculars quan hi penses una mica.

    Eva. No el coneixia. Però ara he buscat la ressenya i es veu molt interessant!!

  • Eva

    19/09/2016 20:43

    Heu llegit “Els llenguatges de Pao”?

  • Daniel López

    19/09/2016 10:11

    Efectivament els idiomes són el marc conceptual amb el que construïm la nostra visió del món. En alguns casos les diferències són veritablement grans com amb l’idioma xinès. Les diferències no són tan sols la utilització d’unes paraules o altres sinó la concepció global de la vida.

  • Pons

    19/09/2016 10:05

    La majoria de vegades ja va bé que siguin més racionals que emocionals a la ONU, no?

  • Daniel Closa

    19/09/2016 9:49

    No. No és irrellevant. Ara em pregunto en quin idioma parlen dins els quiròfans,… els membres d’un jurat popular,… i els negociadors a la UE per demanar més calers o coses així.

  • Carquinyol

    19/09/2016 7:48

    No sé si això que comentes ja és una cosa fer-me o és més com un resultat que cal reafirmar, però de poder-se confirmar no és pas una qüestió irrellevant en certs llocs de responsabilitat, tot i que en segons quins altres potser ja els està bé utilitzar la lògica i la fredor.

    En tot cas, podem estar ben tranquils que a Espanya els que manen sempre ho fan amb l’idioma matern el ma gran majoria dels casos…