La serp del faraó

Una de les reaccions químiques més espectaculars que hi ha es coneix amb el nom de “la serp del faraó”. Aplicant una flama a determinats reactius es pot veure com apareix una estructura en forma de serp que va creixent de manera hipnòtica. Tan bon punt veus la reacció entren ganes de reproduir-la. Una idea delicada ja que els productes que intervenen són més que tòxics. Però no deixa de ser intrigant com pot generar-se aquesta “serp” que va creixent aparentment del no-res.


La reacció es pot fer amb diferents compostos, però el més famós és el tiocianat de mercuri. I això ja ens ha de posar en alerta. Cianat… mercuri… Són productes que com més lluny, millor. Però en mans d’un químic que sàpiga el que es porta entre mans, o des de la seguretat dels vídeos de youtube, podem seguir la reacció. Quan s’escalfa, el tiocianat de mercuri es va descomponent gràcies a un seguit de reaccions químiques que tenen lloc de manera seqüencial. Sense entrar  en els detalls de cada una, l’important és que es van formant diferents productes que es presenten en forma de gasos.

Hi ha el CO2, el diòxid de sofre, el cianogen, el nitrogen, l’oxigen i el vapor de mercuri. Una barreja que no convé respirar de cap manera, però que al formar-se pot trobar-se atrapada dins d’un altre dels compostos que es formen; el tetranitrur de carboni. Aquest producte és sòlid però com que es va omplint dels gasos que es van formant, es va inflant com una esponja i va generant la paret de la “serp”. Mentre quedi tiocianat de mercuri que vagi reaccionant s’anirà formant el tetranitrur de carboni que s’anirà inflant gràcies als altres productes gasosos que es generen i la serp anirà creixent. Un efecte realment impressionant de la química recreativa.

Potser massa impressionant i tot. En un temps es va vendre aquest sistema com un joc per nens. A Alemanya en deien la “Pharaoschlangen”, però evidentment era una molt mala idea deixar nens jugant amb cianurs, mercuri i coses així. Sempre n’hi ha algun que s’ho acaba posant a la boca i el que havia de ser un entreteniment educatiu es va acabar prohibint després d’algunes intoxicacions fatals.

Amb la química és poden fer coses al·lucinants i ens permet entendre molt millor l’estructura mateixa de tot el que ens envolta. Però quan es tracta de posar-ho en pràctica, és millor deixar-se guiar per entesos en el tema.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    20/09/2016 10:39

    Carquinyol. Res. Res podia sortir malament. N’hi ha que els costa entendre com funciona el món real!

    tramuntaire: Però tothom sap que els dimonis són molt més interessants que els angelets.

  • tramuntaire

    20/09/2016 10:05

    Serps aparegudes del no-res, mercuri, cianur, sofre… Acabes de donar uns quants arguments als que diuen que la química és el dimoni.

  • Carquinyol

    20/09/2016 7:34

    Cianur, mercuri, nens,… què podia sortir malament ? Realment h ha certes decisions ‘comercials’ que Déu n’hi do…

    La reacció espectacular, i com tu dius la veus i donen ganes de reproduir-la… però quan llegeixes els ingredients com que les ganes decauen una mica !