Arxiu del dijous, 22/09/2016

IKEA i la Llei de la Gravetat

dijous, 22/09/2016

IKEA ha posat en marxa un anunci en que contraposen els deures dels escolars amb el fet de compartir coses del dia a dia en família. Suposo que pedagògicament hi haurà qui tindrà diferents opinions sobre el tema dels deures, però el que a mi m’ha fet gràcia és un error científic relativament notable que se’ls ha colat. No deixa de ser una bona excusa per tornar a insistir sobre un concepte més complex del que sembla.

En un moment donat de l’anunci cau un ou de la taula i s’esclafa contra el terra. Una nena es mira al pare i es limita a dir… “Teoria de la Gravedad de Newton”. Sona bé, però és un error. El que hauria d’haver dit és “Ley de la Gravitación Universal de Newton”. I és que Newton no va generar cap teoria. El que va fer va ser enunciar una llei. La llei de la gravitació universal. En ciència una Teoria i una Llei són dos conceptes que s’assemblen i que sovint es fan servir indistintament, però que no són el mateix.

La Llei és més fàcil d’entendre. És la norma, la regla, que permet calcular com passen les coses. En el cas de la  Newton va permetre entendre que la força que exerceix una partícula, o un objecte, sobre una altra és directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa. Es pot explicar com una fórmula matemàtica que ens permet calcular amb precisió el que passa, però no ens explica per quin motiu passa.

Per quin motiu el quadrat de la distància? Perquè no la distància al cub? Perquè no el quadrat de les masses? La llei no hi entra. Les coses són així i prou.

Per explicar el motiu de perquè passa es generen les Teories. I de nou cal insistir en que, en ciència, una Teoria té un sentit molt diferent que el que té en el llenguatge habitual. De fet, són gairebé conceptes oposats.

Una Teoria científica és el marc conceptual que ens permet entendre perquè passen les coses. La Teoria de la relativitat explica la gravetat. Permet entendre per quin motiu ha de ser la distància al quadrat i perquè la força és d’atracció i no de repulsió. La Teoria de l’evolució ens permet entendre com varien les espècies i com s’adapten al medi on viuen. Però per calcular a quin ritme es modifiquen les poblacions dels organismes hem de fer servir coses com les lleis de Mendel o la llei de Hardy-Weinberg que ens permeten determinar-ho, independentment del motiu.

Si voleu, aquesta és una distinció una mica acadèmica, però els detalls cal cuidar-los. Sospito que aquesta temporada, cada vegada que vegi l’anunci, pensaré en el vell Newton fent una ganyota. De totes maneres, també recordaré que, segons la seva llei, cal multiplicar les masses i dividir-ho per la distància al quadrat. Una fórmula que la vaig odiar quan era estudiant, però que ara he de reconèixer que és simple, elegant, i extremadament útil.