Els Premis IgNobel 2016

I com cada any, la cara divertida i una mica esbojarrada de la ciència es va donar cita a l’entrega dels premis IgNobel. Aquells premis que mostren un punt de vista diferent de la recerca científica. Però recordem que serveixen per riure , però també per fer-nos pensar. Després de tot, la majoria de premis tenen alguna part seriosa pel que fa a la recerca o pel que fa a la crítica que impliquen.

Aquest vesant crític el veiem en el de química, atorgat al fabricant de cotxes Volkswagen, per trobar la solució al problema de l’excés de contaminants generats pels automòbils fent que n’emetin menys només quan estan passant el test de qualitat. Fa pensar, ja que no va ser l’únic fabricant que feia aquesta trampa i, ben mirat, per quin motiu això s’hauria de limitar al ram de l’automòbil?

El de medicina l’han guanyat uns investigadors alemanys que han descobert que si et pica el braç esquerra, pots fer disminuir la sensació gratant-te el braç dret mentre et mires al mirall (i a l’inrevés). En realitat l’estudi és, a part de millorar el picor en determinades patologies, per entendre com processa el cervell la informació corresponent a les dues meitats del cos i en quines condicions les percepcions es poden enganyar pels sentits.

Un de similar és el de “Percepció”, que l’han guanyat uns japonesos per estudiar com es modifica la visió de les coses quan abaixem el cap i les mirem per entre les cames. De fet, quan es miren les coses cap per avall es tendeix a pensar que les coses són més petites o que estan més properes. La qüestió és entendre si això passa per la manera com es forma la imatge en la retina o per la informació de l cos que diu que estàs cap per avall. I no, han vist que la culpa no és de la retina!

El de psicologia l’ha guanyat un equip de diferents països que han estudiat com canvien els mentiders al llarg de la vida, entre els 6 i els 77 anys. Com en tantes coses, han trobat que de petits anem aprenent a mentir, d’adults arribem al màxim rendiment i de vells anem perdent capacitats també en l’art de mentir.

I un dels més enginyosos l’han guanyat en Economia, per descriure la manera com percebem la “personalitat de les roques”. De fet es tractava d’avaluar una cosa anomenada “escala de personalitat de les marques”. Un test per  avaluar si una marca comercial s’associa amb característiques humanes i, si ho fa, amb quines. Hi ha marques que són simpàtiques, o fiables, o que transmeten energia, o serenitat… Per avaluar si l’escala funciona van triar fer-ho, enlloc de amb marques, amb una cosa que difícilment poguéssim posar-li aquestes característiques, com ara… les pedres.  I per cert, també han trobat que els posem atributs a les roques. Són aquelles coses que els encarregats de màrqueting tenen molt en compte!

N’hi ha més. Podem fer una ullada a la llista de guardonats i riure una mica amb els premiats. Però com sempre, no us quedeu en això i recordeu pensar una mica en el sentit de tot plegat. Gairebé sempre n’hi ha!

4 comentaris

  • Josep M. Llort

    26/09/2016 18:39

    El granit és molt fiable… fins que és meteoritzat per l’aigua. Llavors es converteix en sauló i es trenca entre els dits.

  • Daniel Closa

    26/09/2016 15:17

    Carquinyol: que ho puguis fer no vol dir que et surti a compte fer-ho….

    Pons: jo també! (Potser perquè havia fet una mica d’escalada de jove… :-) )

  • Pons

    26/09/2016 9:47

    Sempre he trobat el granit molt fiable

  • Carquinyol

    26/09/2016 7:49

    Home, això de Volkswagen és un exemple de mala planificació. Oi que han trobat el mecanisme per fer que els cotxes contaminin menys en un cas concret? Doncs fem-ho general!

    Si tots els cotxes estiguessin tota l’estona passant test de qualitat, solucionat !