El silenci de les nevades

Ja ha arribat la tardor i, malgrat que les temperatures no acompanyen, tocaria començar a pensar en dies més curts, jerseis, castanyes, bolets, boscos de colors incomparables i aquell toc mandrós que comença a escampar-se per la natura mentre es prepara per l’hivern. Però per algun motiu, el que m’ha vingut al cap ha sigut l’hivern i aquell moment extraordinari en que al bosc es fa el silenci mentre cau una nevada. Una sensació que si l’has viscut en un refugi, més o menys aïllat del món, no oblides mai.

Però resulta curiós el fenomen del silenci. Quan es posa a nevar sembla que el bosc aturi la respiració i que tots els sorolls característics de la vida salvatge s’aturin temporalment. La sensació de calma que transmet aquell silenci de les nevades és gairebé inquietant i, és clar, fa que et preguntis el motiu.

Per entendre-ho cal recordar com es transmet el so a través de l’aire. En realitat és un “simple” efecte les ones causades per canvis de pressió en l’aire. Normalment el so es desplaça a 340 metres per segon en l’atmosfera terrestre, però això pot variar segons molts factors i, entre ells hi ha la presència de partícules que absorbeixin aquests canvis de pressió.

Els flocs de neu actuen com petites pantalles que frenen la propagació del so, de manera que esmorteeixen la seva propagació. A més, la neu dipositada al terra conté moltes microbombolles d’aire que també actuen absorbint i aturant les ones sonores. Allà on molts sons rebotarien i es dispersarien en més direccions, ara queden aturats i s’esvaeixen. Tot plegat fa que la distància a la que pot viatjar una ona sonora abans de ser completament absorbida per totes aquestes interferències quedi molt reduïda i els sons provinents d’una certa distància ja no els percebem.

Hi ha un altre efecte afegit que també cal tenir en compte; la temperatura de l’aire. L’aire fred és més dens que l’aire calent i el so no es desplaça igual en es dues condicions. Per l’aire fred va mes lent i, a més, quan coincideixen dues capes d’aire de diferents densitats les ones es desvien girant en direcció a l’aire fred (o a l’aire més fred). Quan neva, les temperatures més baixes acostumen a trobar-se a capes altes ja que el terra encara no ha tingut temps de refredar-se. Això fa que les ones de so tinguin tendència a desviar-se cap a dalt i, si provenen de prou distància, es perden per l’atmosfera sense arribar a les nostres oïdes.

Tot plegat només és un fenomen físic fàcil d’entendre. Però el plaer d’experimentar-lo és d’aquelles coses que costen d’explicar. Simplement ho has de viure. Preferentment al lloc oportú, amb la companyia adequada i amb l’estat d’ànim ben predisposat. El silenci de les nevades és d’aquelles coses senzilles que, en el fons, són petits tasts de felicitat.

5 comentaris

  • Eva

    29/09/2016 9:25

    Per molt que en sàpigues els trucs, de vegades està bé gaudir de la màgia :D

  • Daniel Closa

    28/09/2016 19:37

    Carquinyol. No. Només és que el tema em va semblar interessant. Igual a ple hivern parlo dels perills de prendre massa el sol a la platja :-D

    Mascle omega: Això només ho pensen el que no coneixen la ciència! (i no saben el que es perden!!)

    Pons: La màgia amaga molta ciència!

  • Pons

    28/09/2016 14:42

    Oh, i jo que em pensava que era màgia!

  • mascle omega

    28/09/2016 11:39

    Podries analitzar la felicitat com has fet amb el silenci de les nevades. Però ves amb compte: hi ha qui pensa que la ciència esguerra la poesia de la vida …

  • Carquinyol

    28/09/2016 7:46

    Igual és que tens al laboratori l’aire acondicionat massa alt, perquè la veritat és que de tardor ara mateix ben poqueta i d’hivern i nevades ja ni t’explico !!

    A mi m’encanta la tardor al bosc, de les nevades no et puc dir res perquè no he viscut, però crec en la teva paraula !