Espàrrecs, pipí i la percepció del món

Per algun motiu, s’acostuma a assegurar que menjar espàrrecs fa que la orina adquireixi un aroma peculiar. Que “els espàrrecs canvien l’olor del pipí” sembla un fet acceptat i assumit per tothom. Però les coses són una mica més complicades. I quan les coses no són el que semblen, tot esdevé més interessant.

La primera cosa que cal tenir clara és que encara no tenim gaire clar que passa amb el pipí i els espàrrecs. El motiu és senzill. Com que no és un problema de salut, no hi dediquem gaires esforços a investigar-ho. Tot i així, si que sabem unes quantes coses. Sembla que efectivament, menjar espàrrecs modifica l’olor del pipi… d’algunes persones. Però no de tothom. Un fet que ens recorda que no tots processem els aliments de la mateixa manera. No tots tenim els mateixos enzims funcionant amb el mateix rendiment i per tant, els productes que eliminem no són iguals al cent per cent.

En el cas dels espàrrecs no sabem del cert quin és el producte que li dóna l’olor al pipí. En realitat sembla que n’hi ha tres o quatre que combinats en serien els responsables. I no tothom els fabrica en les mateixes proporcions ni quantitats, de manera que el marge de variació és important. El que sí que sembla que tenim identificada és la molècula present en els espàrrecs que causarà l’olor. És l’àcid asparragúsic, una molècula que conté un àtom de sofre en la seva composició. En general, molts productes amb olors particulars tenen el sofre com a denominador comú.

Aquest àcid asparragúsic el metabolitzem i com a productes residuals generem coses com el dimetil sulfur, el metil-sulfonil-metà, el metilsulfòxid i altres. La combinació d’aquests productes, que són força volàtils, és el que li dóna l’olor característic al pipí d’algunes persones després de menjar espàrrecs.

Però és que encara és més complicat ja que sembla que no tothom té la capacitat de detectar aquesta olor. Hi ha persones que no noten cap diferència allà on altres detecten sense problemes l’olor a derivats de l’espàrrec en el pipí. I sí; els experiments es fan agafant voluntaris que han menjat espàrrecs, recollint la seva orina i donant-la a olorar a altres persones. Naturalment han de comparar l’olor de l’orina generada el dia que han menjat espàrrecs amb la d’un altre dia en el que no n’hagin menjat. Resulta divertit pensar com hauria de ser el grup control més correcte.

S’ha vist que la capacitat de detectar aquesta olor específica està determinada genèticament i depèn d’una única mutació. De manera que cada un de nosaltres pot ser generador d’olor, detector d’olor, generador i detector simultàniament o ni generador ni detector.

El més curiós és que fins que no es té en compte aquests grups, resulta que acostumem a pensar que si la nostra orina fa olor després de menjar espàrrecs, deu passar-li a tothom. I si notem aquesta olor, ens costa imaginar que els altres potser no detectin res d’especial.

Potser no tindrà implicacions clíniques, però aprendre com funciona la relació entre els espàrrecs, el pipí i les olors, ens ajuda a adonar-nos que la manera com cada un de nosaltres percep el món que ens envolta és única i molt més particular del que acostumem a imaginar.

7 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    03/10/2016 16:03

    Olor de pixum seria més adequat, crec.
    Pipí, ací, güí-güí a les Filipines i xi-xi al Brasil.

  • Francesc Calafell

    03/10/2016 9:47

    Encara és més fascinant qui i com es va trobar la mutació que impedeix detectar l’olor (per cert, era la primera vegada que es podia assignar una olor a un gen dels receptors olfactius en humans). Podríeu pensar: qui paga per estudiar l’olor de l’orina? L’empresa 23andme, que fa anàlisis genètiques per al públic en general, va preguntar als seus centenars de milers de clients qui notava i qui no l’olor d’espàrrec a l’orina. Ja en tenien les dades genètiques, i bingo, van trobar ràpidament la mutació.

    Joan Codina: 23andme també va trobar la base genètica del fet que hi ha gent que troba que el coriandre té gust de sabó.

  • JordiMB

    02/10/2016 20:29

    A casa som tots generadors i detectors, què hi farem.

  • Núria

    30/09/2016 16:10

    És molt interessant! Jo pensava que tothom ho podia fer i detectar fins fa un temps, quan vaig veure aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=8ySf9jn6cmM

    Pons, en aquest enllaç hi ha algunes dades: https://medium.com/minuteearth/2-728-people-took-an-online-survey-about-asparagus-pee-515627e3ae86#.22pcaksfj

  • Joan Codina

    30/09/2016 11:47

    Un problema magnífic de Bayes pels estudiants de probabilitat!! Me l’apunto!!

    PS: I què passa amb el gust del coriandre??

  • Pons

    30/09/2016 10:30

    Suposo que demano massa, però hi ha dades del percentatge de detectadors i del percentatge de generadors de l’olor sobre el total de la població?

  • Carquinyol

    30/09/2016 7:53

    Doncs confeso que ni idea de tot això, la primera notícia. Mira, igual és útil per determinar qui et roba a l’hort ! ;)