Premis Nobel

Entrem a la setmana del premis Nobel, i les apostes ja estan sobre la taula. Avui s’anunciarà el de “Fisiologia o Medicina”, demà el de “Física”, dimecres el de “Química” i divendres el de la Pau. Per dilluns de la propera setmana queda el de “Economia” i la data del de Literatura, com és tradicional, s’avisarà més tard.

Un any més toca mirar palmarès, comparar universitats, països, gèneres i tot el que ens passi pel cap. Tan se val ja que en tots els casos resulta una mica depriment. El tema de la paritat de gènere encara és molt marcat, però mica a mica les dones es van incorporant al palmarès. Si donessin el de fisiologia o medicina, o potser el de química al descobriment de la tècnica de manipulació genòmica  CRISPR-Cas, tot sembla indicar que seria atorgat, almenys, a dues investigadores. En aquest tema també s’esmenta el del microbiòleg alacantí Francisco Juan Martínez Mojica, que va ser qui la va descobrir, (malgrat els obstacles).

Però sospito que, per desgràcia, això últim és poc probable (i m’encantaria equivocar-me!). El motiu és senzill de veure si observem algunes dades. Sense buscar les grans potències científiques, podem mirar el cas d’Holanda. D’aquest país han sortit 19 guanyadors de premis Nobel. La majoria en temes científics, un parell en economia i un de la pau. Vaaaaal. L’economia també és una ciència, però ja m’enteneu. Espanya només en te un de ciències. Ramon y Cajal l’any 1906. De vegades es conta Severo Ochoa, però es fer-se trampes al solitari. El va guanyar investigant a Estats Units, nacionalitzat dels Estats Units i finançat pels Estats Units.

Bé, equips espanyols han guanyat la Champions league 16 vegades i els holandesos només 6. Hi ha qui amb això ja està satisfet.

Per descomptat, hi ha el tema de la cultura científica dels països, del finançament que es destina a la ciència i de la magnitud de la comunitat científica. Igual que passa amb el futbol, si vols tenir genis a la cantera, necessites una quantitat important de paios bons però més normals. Però fins i tot amb això, n’hi ha prou per aconseguir tenir premis Nobel? Com ho fan els grans centres, Oxford, Harvard, MIT, Caltech… per tenir-ne tants?

Doncs treballant en el tema, fent lobby per promoure candidats, seguint i promocionant les seves recerques i movent els fils que calgui. Això és com aconseguir uns jocs olímpics. Has de ser bo, però a més has de fer una bona campanya per donar-te a conèixer. No tinc clar que les universitats i els centres de recerca de per aquí tinguin la mà trencada en aquests temes.

A més, per molt que ens queixem de la manca de premis Nobel, m’ha fet gràcia descobrir un fet curiós. Guanyar un Nobel és el cim de la carrera de qualsevol investigador. Et donarà fama, et faràs un fart de fer conferències, guanyaràs molts diners i t’obrirà moltes portes d’arreu del món… excepte a Espanya.

El motiu la eterna i implacable burocràcia. Si vols aconseguir places d’investigador o de professor a les universitats, esta establer el barem amb el que t’han de jutjar. Un tribunal ha de tenir en compte i puntuar les teves publicacions, la teva experiència docent, les patents que has obtingut, els congressos que has organitzat… i una secció de “premis i altres mèrits” que puntua un 2% del total. Guanyar un premi Nobel l’has de posar en aquesta categoria, de manera que puntua molt poquet cara a unes oposicions. Per descomptat, el tribunal ho ha de valorar més que cap altre premi, és a dir que els altres candidats tindran un punt sobre cent per premis, i un Nobel en tindrà dos sobre cent.

En fi, aquesta setmana tindrem ocasió d’admirar com l’enginy humà ens ha permès seguir avançant en els diferents camps del coneixement i aprofitarem per mirar d’entendre una mica més alguns dels grans avenços que hem pogut fer. De moment podem anar mirant d’encertar els guanyadors, que sempre fa gràcia.

3 comentaris

  • Josep M. Llort

    03/10/2016 17:19

    Suposo que el problema de la burocràcia en la contractació d’investigadors té el mateix origen que en altre camps, com ara l’ensenyament.
    Als països nòrdics la direcció dels centres té llibertat per triar qui contracten, i la utilitzen per contractar les persones més qualificades.
    A Espanya, si tinguessin llibertat per triar, molts triarien… el cunyat, el pilota o qui ofereixi una comissió més sucosa.

  • Pons

    03/10/2016 10:03

    Es clar, es clar, cap universitat es rifaria tenir un premi Nobel en plantilla, hi ara! Les normes estan per saltar-se-les.

  • Carquinyol

    03/10/2016 7:42

    Bestial, tens un premi Nobil i et conta un 2% (com a molt) en el concurs per a una plaça.

    Realment hi ha coses que no tenen ni cap ni peus…