Arxiu del dimarts , 11/10/2016

Crèdula incredulitat

dimarts , 11/10/2016

No és infreqüent que quan fas alguna cosa per intentar evitar un parany, acabis empitjorant la situació i caient encara més profundament al parany. Segurament tots hem tingut experiències en aquest sentit, però un estudi que han fet a Boston ha topat amb un exemple immillorable d’aquesta mena d’errors. El que cometen els amants de les conspiracions.

Els conspiranoics son aquelles persones que creuen en coses com la presència de reptilians infiltrats en els centres de poder, o en les campanyes de fumigació de la població aprofitant les esteles dels avions, que denominen chemtrails. Són els que estan convençuts que les vacunes es fan servir per escampar malalties entre la població i així poder vendre més medicaments. Els que creuen que els governs estan en contacte amb extraterrestres o, alternativament amb intraterrestres (civilitzacions ocultes a l’interior del planeta. Els que creuen que mai es va anar a la lluna o que sí que hi van anar i allà van trobar instal·lacions extraterrestres. Els que… en fi, els que creuen qualsevol cosa difícilment demostrable però que “ells” ens oculten amb fosques intencions.

La psicologia estudia aquesta mena de deliris col·lectius. Són idees que tenen gràcia, que generen emocions, que permeten tenir algú a qui culpar de qualsevol cosa i que resulten satisfactòries, de manera que t’hi pots recrear tan com vulguis. Com que a més, per definició no es poden provar ja que “ells ho oculten”, tampoc hi ha manera de desmentir-les.

I un altre factor és que, en realitat no és mala idea ser una mica desconfiat. Que els poders financers, polítics o mediàtics no tenen cap mena d’escrúpols en vendre’ns histories falses o en construir relats que oculten la realitat. D’això en tenim exemples a cabassos.

Per tant, no és mala idea malfiar, però cal trobar fins a quin punt es assenyat i en quin moment esdevé paranoia. Doncs el que van fer els investigadors va ser entrar a les xarxes socials i analitzar el comportament dels seguidors d’aquestes teories, comparant-lo amb el de la resta de la població. Per veure com responien, van seguir les notícies que en principi semblarien evidentment falses relacionades amb conspiracions globals i van comparar el nombre de “m’agrada” i de comparticions que tenien lloc entre un i altre grup de població.

El resultat va ser alhora previsible i contradictori. Previsible ja que al voltant del 80 % des comentaris sobre les notícies i de les comparticions eren fets per els que formaven part dels amants de les conspiracions. La resta de població, en canvi, no en feia massa cas. Això és contradictori en el sentit que, precisament aquells que dubten per evitar ser enganyats, són els que més fàcilment s’ho empassen tot Pots afirmar qualsevol bestiesa, que un bon conspiranoic la donarà per bona sense cap mena de prova i per molt que sigui contraria al sentit comú, a les lleis de la física o a les evidències més aclaparadores.

És el que té ser massa desconfiat. Acabes perdent el sentit de les proporcions i esdevens la víctima ideal per qualsevol que et vulgui vendre la moto.

Per descomptat tot això no els farà canviar d’opinió ni replantejar-se cap convicció. Al contrari! Interpretaran que aquest mateix escrit és un intent dels poderosos per desacreditar-los i ocultar els seus esforços per fer aflorar la veritat. De fet, nomes calen alguns raonaments imaginatius encadenats per acabar considerant que aquestes línies demostren que ells tenen raó.