És assenyat enviar missatges a les estrelles?

Aquest passat deu d’octubre es va enviar un senyal de radio des de l’antena de l’estació de seguiment profund de la ESA a Cebreros en direcció a l’estrella Polar. Els que ho han ideat han volgut representar una “càpsula del temps” amb marques sobre esdeveniments importants en la història de la humanitat. M’he mirat per sobre el projecte que ho ha organitzat; “Una resposta simple a un missatge elemental” i confesso que no he entès massa de que va tot, però el fet d’enviar un missatge a les estrelles m’ha fet tornar a pensar en un tema que acostuma a plantejar-se en referència a aquestes iniciatives.

És assenyat enviar missatges sense saber qui els pot rebre?

L’Stephen Hawking ja ha fet notar la seva postura respecte a la qüestió. Ell pensa que es perillós i que els humans hauríem de ser més cautelosos en referència a contactes amb altres civilitzacions. Enfront aquestes pors, s’ha fet notar que ara ja és massa tard atès que els humans ja hem enviat alguns missatges anteriorment, però sobretot que des que es va inventar la radio i la tele, no parem d’enviar senyals de radio a l’espai des de fa dècades. Algú amb un receptor prou potent ens pot detectar sense problemes.

També és diu que no hi ha motiu per tenir por. El raonament és que una civilització tecnològica ha de trobar la manera de tenir un cert nivell d’ètica o inevitablement s’autodestruirà. Per tant, el previsible és que siguin civilitzats i no representin una amenaça.

El primer argument és inqüestionable. Fa temps que la humanitat emet senyals a l’espai que revelen la nostra presència. En canvi el segon és d’un infantilisme encantador. En realitat no tenim ni idea de com pot ser una civilització extraterrestre. Però els contactes entre civilitzacions humanes no han sigut gaire profitosos per la més feble de les parts. Que li ho preguntin a Moctezuma! Alguna cosa hauríem d’aprendre de la nostra història. I pel que fa als referents entre contactes d’humans amb animals tampoc conviden a l’optimisme. Podríem esperar que els extraterrestres no ens contemplin com bestiar, però en realitat no hi ha cap motiu perquè no ho facin. Nosaltres no hem parat de fer-ho amb totes les formes de vida que hem trobat.

Però el motiu més senzill per anar amb peus de plom pel que fa amb contactes a l’espai exterior és estadístic. Pensem en una civilització extraterrestre, però qui ho diu que només n’hi ha una? Potser la galàxia sigui un ecosistema farcit de formes de vida intel·ligents. I si és així, amb tota probabilitat n’hi haurà de tots tipus. Amables, agressives, pacífiques, violentes, absurdes, expansionistes… Qui sap amb quina toparem d’entrada? Potser la galàxia només és un immens camp de batalla!

La natura és plena de brutalitat, de lluites per la supervivència, de violència presentada en mil maneres diferents i de coses molt desagradables pels que van amb el lliri a la mà. Podem desitjar que allà fora hi hagi éssers benintencionats amb els que podrem establir contactes molt profitosos, però això no deixa de ser una versió dissimulada del relat de moltes religions sobre éssers bondadosos que ens cuiden i vigilen des del cel. Guiar-se per relats d’aquest tipus quan parlem del futur de la humanitat potser no és gaire bona idea. I, si més no, potser no hauríem d’oblidar que els relats també inclouen inferns i dimonis.

Abans de fer un salt, sempre és intel·ligent esbrinar cap a on. I en el tema dels missatges a suposades intel·ligències extraterrestres, hi ha molts científics que mostren uns raonaments d’allò més naïf.

8 comentaris

  • Llorenç Solé

    13/10/2016 15:44

    Si vénen els extraterrestres i veuen com ens matem i el que hem fet amb el nostre planeta tan bonic, no m’estranyaria que ens consideressin del tot innecessaris.

  • Daniel Closa

    13/10/2016 11:40

    Carquinyol: No no. No es tracta de ser paranoic. Només assenyat i cautelós. Per sort, aquest missatge trigarà 430 anys a arribar (i 430 més per rebre resposta) de manera que és un “marron” que deixem a les futures generacions. Potser ens odiaran per això…

    Joan Codina: No. ET no és un exemple a considerar. En absolut!

    Pons: Aquell dia riurem…

    Jordi C: Cap problema.

    Jordi.: Si responen als fets més habituals de la selecció natural, és el més probable que facin.

  • Jordi

    13/10/2016 9:06

    Ara ja és tard per decidir-ho donat el nombre d’emissions fetes. Mira que si d’aquí a uns anys venen i ens imposen les seves lleis i la seva cultura,… :)

  • JordiC

    13/10/2016 8:40

    El comentari d’abans s’hauria de borrar, correspon a la notícia anterior… em sap greu.

  • JordiC

    13/10/2016 8:39

    He buscat una mica i parlen de “només” 9.000 persones… De fet és una zona molt deshabitada, però, és clar, a Xina què són 9.000 persones? Només quatre gats.

  • Pons

    13/10/2016 8:34

    Jo també penso que es un perill enviar aquestes senyals, però també es veritat que ja fa molts anys que enviem senyals de radio i televisió, o sigui que… En fi, seguiré vivint com fins ara fins al dia que els Vogons ens destrueixin per fer una autopista.

  • Joan Codina

    13/10/2016 8:21

    Això ho tenim present nosaltres perquè és 13 d’octubre hahahahha

    Sabem com acaben aquestes pelis, no com ET

  • Carquinyol

    13/10/2016 7:51

    No és per ser paranoic, però jo tampoc crec que sigui bona idea, perquè, tal com dius, en cas de contacte els ‘febles’ som nosaltres i demostrar feblesa a estranys no és bona manera de començar les relacions.