The answer is blowing in the wind…, també en ciencia

Ahir van concedir el Premi Nobel de Literatura a Bob Dylan per “haver creat noves expressions poètiques dins de la gran tradició de la cançó americana”. Com era previsible, la xarxa es va omplir de comentaris a favor i en contra i, sobtadament, tothom era entès en literatura. Al menys aquesta vegada podem suposar que la majoria dels que opinaven coneixien part de l’obra del guardonat.

També s’ha fet notar que Dylan també ha guanyat l’Oscar, el Pulitzer, el Grammy o el príncipe de Asturias entre altres. El que potser és menys conegut és la manera com la seva obra ha  influït en la literatura científica. Si més no, molts articles fan servir frases seves per buscar títols impactant. Els articles científics són relativament avorrits, de manera que donar-li un toc enginyós sempre queda bé. Tant se val que el toc sigui molt repetitiu. Potser la més emprada sigui la frase “blowin’ in the wind” (la coneguda “escolta-ho en el vent”), que podem trobar en articles científics de tot tipus.

Per exemple, l’òxid nítric és una molècula que participa en molts processos fisiològics. A pressió atmosfèrica és un gas i es pot detectar en petites quantitats en l’aire que exhalem. S’ha vist que es poden detectar processos inflamatoris de la mucosa del pulmó analitzant la presència d’òxid nítric en l’aire exhalat. Això ho ressalten en l’article “Nitric oxide and inflammation: The answer is blowing in the wind”.

La contaminació atmosfèrica a Hong Kong és un problema de salud pública important. Resulta que bona part dels contaminants venen de Xina, i això s’ha destacat en l’article “Blowing in the wind: the impact of China’s Pearl River Delta on Hong Kong’s air quality.

Clostridium difficile és un bacteri causant de molts brots epidèmics a Europa i Estats Units. Als hospitals en particular representa un problema greu i es dediquen molts esforços a identificar les vies de transmissió. Es pensava que la transmissió era per contacte, però també s’ha vist que l’aire de zones properes als llits dels malalts conté espores del bacteri. Els detalls estan en articles com “Preventing Transmission of Clostridium difficile: Is the Answer Blowing in the Wind? “.

Per colonitzar Mart cal entendre les seves característiques físiques i meteorològiques. Un problema és la pols i sorra que hi ha a la superfície i que el vent por portar a grans distàncies. Sembla que la capacitat de transport de la sorra marciana és superior al que es pensava inicialment com expliquen a l’article “Planetary science: Martian sand blowing in the wind”.

El canyís (Phragmites australis) és una planta gramínia que pot hibridar amb altres espècies del mateix gènere Phragmites. Els gens de les espècies més invasores es va escampant a mida que el vent les va dispersant i els estudis genètics permeten fer el seguiment dels diferents tipus de la planta. Això ho trobem a l’article “Hybridization of common reed in North America? The answer is blowing in the wind”.

Estudiar la funció pulmonar d’alguns pacients permet anticipar problemes i com respondran a intervencions de cirurgia cardíaca, tal com expliquen a l’article “Preoperative PFTs: The answer is blowing in the wind”.

El comportament de les abelles quan van a recollir el pol·len pot veure’s alterat per les condicions de vent que hi hagi a les capes inferiors de l’atmosfera. Per tant, a més de la vista, han d’anar rectificant amb rapidesa la direcció del vol i han d’anar responent als canvis en el moviment de l’aire. Per entendre com els seus reflexes es van adaptant podeu llegir l’article “The answer is blowing in the wind: free flying honeybees can integrate visual and mechano-sensory inputs for making complex foraging decisions”.

I n’hi ha grapats de semblants. L’activitat científica requereix de grans dosis d’imaginació, però s’ha de reconèixer que quan es tracta d’escriure i de posar títols als treballs no ens hi matem massa. De totes maneres, si més no ara podrem dir que prenem frases de l’obra d’un Premi Nobel!

6 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    17/10/2016 17:50

    I si haguera estat a l’any 1939, haguera sigut “go with the wind”.
    Llavors Lluís Llach, Serrat, Aznavour, Brel i tants d’altres…
    Si en lloc de “The answer is blowing in the wind” cantava per un angle-saxó, haguera segut: “el teu amor és fum d’encenall i la resposta està en la pregunta” recitada per un valencià…

  • Eva

    17/10/2016 10:56

    M’ha agradat l’article.

  • Josep M. Llort

    14/10/2016 19:36

    A l’hora d’analitzar l’aparent repetició del mateix títol de cançó en diversos articles, hem de tenir en compte que es publica una gran quantitat d’articles científics i que normalment els científics només poden llegir els de la seva especialitat i uns pocs més (és impossible llegir-los tots!). Per tant, aquests títols hauran impactat en el seu camp.

  • Puigcarbó

    14/10/2016 14:48

    voldria dir que els científics van justets d’imaginació si s’han d’inspirar en Dylan, Bob, que no en Dylan, Thomas.

  • Pons

    14/10/2016 10:06

    Tant de vent m’ha despentinat…

  • Carquinyol

    14/10/2016 8:09

    Escriure bones cançons amb lletres que expliquin històries que t’impactin o et facin reflexionar és dificilíssim. Que sigui comparable a escriure obres literàries ja no hi entro, això que ho diguin els experts, que en saben molt més que jo.

    En tot cas si que és divertit veure com un la consecució premi Nobel de literatura pot disparar la venda de discos ! Però bé, és que el món està canviant…