Dones, cavernícoles i premis Nobel

Era un twit que no deia res que no fos una mera descripció d’uns fets. Posava Los Premios Nobel de este año han reconocido a siete científicos, dos economistas, un político y un músico. Once galardones = CERO mujeres”. No era una opinió. Era una dada objectiva. Però de seguida es va omplir de respostes que anaven des del comentari despectiu fins als insults més grollers. Uns comentaris que no aporten res al tema dels Nobel però que donaven molta informació sobre els qui els escriuen.

Aquest fil de comentaris ha tingut un comprensible ressò i la twittera ha rebut moltes mostres de suport de gent normal. L’observació que ella va fer és impecable i, de fet, no és la única que ho ha fet notar. Les respostes que va rebre només deixen clar que a Twitter hi ha molts troglodites amb probable dèficit de neurones que semblen patir per perdre uns avantatges que tenen, no per mèrits propis, sinó per tenir un cromosoma Y.

Però més enllà d’aquests cavernícoles, val la pena reflexionar sobre perquè hi ha tant poques dones guardonades. Més que res, perquè la tria dels guanyadors és més complicada i llarga del que sembla. Un Nobel no es decideix en una reunió entre uns quants membres del comitè asseguts al voltant d’una taula un dissabte a la tarda.

El procés comença amb les propostes de candidats. Es poden proposar candidats fins al mes de gener i per fer-ho cal ser membre d’una llista d’institucions relacionades amb el tema. Les acadèmies de ciències de països nòrdics, antics guanyadors de premi Nobel o membres d’algunes facultats d’Universitats d’arreu del mon triades pel comitè Nobel. Per cert, no et pots nominar a tu mateix.

Entre els proposats es fa una primera tria d’uns centenars de candidats per als que, durant la primavera es fa una avaluació que encarreguen a experts en els temes en que treballin. Això permet fer una tria més acurada. Dels que passen, el comitè en selecciona al voltant d’una quinzena que serà el grup de finalistes entre els que es triarà el guanyador. Les normes estableixen que, com a màxim es pot repartir entre tres persones. I les llistes de tot el procés s’han de guardar secretes durant cinquanta anys.

En quin punt van desapareixent les dones de la tria? Fa uns anys era al primer pas ja que les universitats i els centres de recerca estaven plens d’homes i les dones eren casos esporàdics. Però això fa temps que va canviar i podríem esperar que ja es reflectís en els premis. El que passa es que els Nobel són molt conservadors, en el sentit que només guardonen un descobriment quan han passat molts anys des que es va fer. Això és per assegurar-se que realment va ser important. Potser ara es premien coses que es van descobrir quan encara hi havia poques dones en recerca? Alguna vegada sí, però en general ja va deixant de servir com argument. Fa vint o trenta anys els laboratoris ja tenien moltes més dones de les que es veuen reflectides a la llista de guardonats.

Ni discutiré la qualitat dels treballs que fan les dones. El nivell és el mateix que el dels homes ja que el treball intel·lectual no hi entén de gènere. No és aquí on hi ha el problema. Jo sospito que potser es tracti d’un cas d’acumulació de petits biaixos. La tria es fa en moltes etapes i si en cada pas es té tendència a afavorir els homes, per poc que sigui el desequilibri, si aquest sempre és en el mateix sentit s’anirà acumulant i les dones aniran caient de la llista fins que al final el comitè ha de prendre la decisió a partir d’una llista molt majoritàriament masculina. Un insidiós problema que les dones coneixen bé. Sovint és més infranquejable un grapat de petits obstacles relacionats amb el masclisme que no pas una gran barrera contra la que pots concentrar les forces  per obligar a canviar-la.

Això justifica la manca de dones guardonades? De cap manera. Entendre per quin motiu passa una cosa no és cap justificació. És, simplement, el primer pas que cal donar per mirar de canviar-ho.

5 comentaris

  • Pons

    17/10/2016 13:48

    Jo pensava que el problema era que es deien Premis Nobel en comptes de Premis Nobela…

  • Joan Codina

    17/10/2016 10:13

    Si Albert Einstein no en va treure 4 o 5… Ja es veu que no reflecteixen la realitat :P

  • Daniel Closa

    17/10/2016 9:18

    Carquinyol. Sobre el paper estaria bé. Però aquests treballs tan punters i destacats com per merèixer un Nobel tothom coneix els autors. Encara que no els esmentin, al llegir les primeres línies sabrien de qui es tracta.

    JordiC. Per descomptat que sí. Vull creure que potser no tant marcat com es podria pensar, però això també varia molt segons països. I recorda que les propostes venen de tot arreu. Molts països marcadament més masclistes que els nostres enviaran propostes únicament d’homes, de manera que els percentatges entre gèneres mai estaran a la par. Al primer pas sospito que deu ser on hi ha més biaix, però fins d’aquí 50 anys no es podrà verificar el que està passant.

  • JordiC

    17/10/2016 8:36

    I si féssim un anàlisi de les proporcions dins dels CAPS dels equips de recerca o dels departaments universitaris, no notaríem el mateix biaix?

  • Carquinyol

    17/10/2016 8:03

    Potser si trobessin un mètode de tria on només es valoressin els treballs (sense especificar l’autor) això es podria anar solucionant, tot i que la solució perfecte seria que el genere de l’autor no influís en la tria…