Esternoclidomastoïdal

Esternoclidomastoïdal” Era la paraula més llarga que coneixia, tot i que com que l’escola era en castellà vaig conèixer aquest múscul amb el nom d’esternocleidomastoideo. La paraula feia molta gràcia, tot i que aprendre a pronunciar-ho sense fer-se un embolic era una prova de foc. Els  nens alemanys poden jugar a construir paraules llarguíssimes, però nosaltres ens havíem de conformar amb l’esternoclidomastoïdal. Després, durant molts anys, el vaig oblidar completament, fins que un bon dia el recordes i et preguntes per quin motiu té aquest nom tant llarg. I aleshores, com qui no vol la cosa, comença una cursa de petites descobertes.

Per començar, localitzar l’esternoclidomastoïdal no és difícil. Inclina el cap cap un costat i notaràs com hi ha un múscul que es tensa, anant de la part del darrera de l’orella i fins al pit. És el múscul que permet girar el cap rotant-lo o inclinant-lo.

El nom d’aquest múscul del coll té tres parts relacionades amb els punts de l’esquelet on s’uneix. El primer és el més senzill ja que “esterno” fa pensar en l’estèrnum, l’os del tòrax on s’uneixen les costelles dels dos costats del pit. Des d’aquest punt, cada un dels dos esternoclidomastoïdals puja fins unir-se a l’indret relacionat amb la segona part del seu nom: “clido”. Això despista un moment, però no té secret: fa referència a la clavícula.

La part més curiosa és la tercera: “mastoïdal”. Etimològicament hauria de fer referencia a alguna cosa relacionada amb les mames. I de fet ja va per aquí la cosa, però només en termes lingüístics i no pas en sentit literal fisiològic. L’esternoclidomastoïdal acaba unint-se, per sota de l’orella a l’apòfisi mastoide. Una part de l’os temporal, que forma part del crani, i que té aquest nom per la seva forma que recorda una mama (amb molta imaginació).

La lesió típica d’aquest múscul és la distensió de l’esternomastoïdal que, a més d’inflamació del mateix múscul i de torticolis, pot causar efectes sobre l’oïda, la visió o mal de cap. La culpa d’aquests efectes està en la part terminal, la mastoïdal. Aquesta zona és punyetera i és la que queda afectada en una altra patologia: la mastoïditis. Aquesta no té res a veure amb el múscul, excepte el fet de la zona afectada. La mastoïditis en nens és una patologia relativament freqüent causada per una infecció a l’oïda. La inflamació passa de l’oïda interna a la zona de l’apòfisi mastoide i, en temps antics les seves conseqüències podien ser greus. De fet, era una causa important de mortalitat infantil. Per sort, ara tenim antibiòtics i si es tracta correctament no cal patir.

La seva gravetat és que resultava una porta d’entrada dels bacteris causants de les infeccions cap a l’interior de la cavitat cranial. El que inicialment només era una infecció a l’oïda, acabava esdevenint una meningitis, quan els bacteris arribaven a les membranes que envolten el cervell.

Mortalitat infantil… meningitis… Aquest és un bon moment per deixar la cadena de descobriments. Després de tot, només volia aprofundir una mica en les curiositats d’aquella paraula divertida que costava tant de pronunciar… Esternoclidomastoïdal!

3 comentaris

  • marc67

    20/10/2016 1:10

    La lesió típica és una contractura no pas una distensió. Aquest múscul és el responsable d ela tortícolis congènita del nadó.

  • Pons

    18/10/2016 11:57

    A l’escola era la típica paraula que feies servir quan jugaves al penjat xD

  • Carquinyol

    18/10/2016 7:50

    MIra, mirant-ho així té força sentit el nom !

    Ara bé això de posar-li nom a un ós per a que ‘sembla’ una mama…