Arxiu del dijous, 20/10/2016

Ungüents i cremes

dijous, 20/10/2016

Quan era petit i em refredava, la solució passava entre altres coses per una bona empastifada al pit amb Vicks VapoRub. Si tanco els ulls puc recordar la curiosa olor que feia i que destapava el nas. També la sensació d’empastifat que et quedava. Una frega al pit per part de la mare té propietats terapèutiques innegables quan tens quatre o cinc anys, però la pomada aquella també ajudava a respirar millor. A més era un representant d’un tipus de medicaments més antics que es coneixen però que, potser, són cada vegada menys emprats: els ungüents (o pomades).

Quan s’ha d’aplicar un medicament sobre la pell hi ha diferents sistemes, però els mes coneguts són els ungüents i les cremes. En realitat la idea és la mateixa: una substància oliosa que porta barrejada el principi actiu que interessa. El greix només serveix com a vehicle per transportar i escampar el medicament i la diferència entre ungüent i crema és la proporció d’aigua que contenen. L’ungüent pràcticament no en te (com a màxim un 20 %), mentre que la crema és una barreja de greixos i aigua (al voltant del 80 %) i per això és molt més fàcil d’escampar.

En el cas de l’ungüent, hi ha un altre detall. A temperatura ambient són pastosos, però en escampar-ho sobre la pell, la temperatura del cos fa que els greixos es fonguin i alliberin el medicament, que pot ser absorbit o, en el cas del Vicks Vaporub com que són molt volàtils, s’alliberen i els acabes respirant. De fet, els greixos de l’ungüent també són absorbits per la pell, cosa que fa que per tractar determinades patologies de la pell, o la simple sequedat, vagin molt bé.

Però són greixosos i empastifen, de manera que hi ha una certa tendència a preferir preparats a base de cremes per anar substituint les ungüents. Això ha portat algunes situacions curioses. Per temes com sequedat de pell o similars hi havia ungüents amb diferents agents que ajudaven a millorar l’estat de la pell. Quan es van passar a format crema hi havia qui notava que no li funcionava tant bé. El que passava era que el que realment hidratava no era el principi actiu que portava i que anunciaven amb lletres molt grans sinó els greixos que constituïen l’ungüent. Amb la crema hi havia menys greixos i hidrataven menys. De fet, hi ha cremes hidratants que no transporten res ja que amb la base de la crema n’hi ha prou i no cal afegir-hi cap fàrmac.

I en la composició bàsica de cremes i ungüents el que hi ha són vells coneguts. Un dels més emprats és la vaselina, però també es poden fer amb olis minerals, olis vegetals, cera, polietilenglicol o similars. Tots resulten semi-sòlids a vint-i-cinc graus i passen a ser líquids a trenta i pocs.

De fet, els ungüents són uns dels invents més antics de la farmàcia. Els egipcis ja en feien servir per diferents patologies i ara, quan analitzem els papirs on descrivien les seves receptes podem veure que, de manera empírica, havien anat trobant barreges amb components que tenien un cert sentit. I la imatge típica de la curandera medieval és la d’una vella amb un grapat de pots plens d’ungüents fets amb producte misteriosos però probablement molt fastigosos. I tot i així, segurament molts d’ells també tenien certes propietats terapèutiques.

Però jo prefereixo l’olor mentolada de la pomada dels refredats. Anys després vaig ser jo qui la posava a les criatures i contenia el somriure al veure la ganyota que feien al principi en notar l’olor. Però de seguida millorava la respiració, al menys una estona, i podien dormir malgrat els mocs. Hi ha pomades que fan miracles.