Ungüents i cremes

Quan era petit i em refredava, la solució passava entre altres coses per una bona empastifada al pit amb Vicks VapoRub. Si tanco els ulls puc recordar la curiosa olor que feia i que destapava el nas. També la sensació d’empastifat que et quedava. Una frega al pit per part de la mare té propietats terapèutiques innegables quan tens quatre o cinc anys, però la pomada aquella també ajudava a respirar millor. A més era un representant d’un tipus de medicaments més antics que es coneixen però que, potser, són cada vegada menys emprats: els ungüents (o pomades).

Quan s’ha d’aplicar un medicament sobre la pell hi ha diferents sistemes, però els mes coneguts són els ungüents i les cremes. En realitat la idea és la mateixa: una substància oliosa que porta barrejada el principi actiu que interessa. El greix només serveix com a vehicle per transportar i escampar el medicament i la diferència entre ungüent i crema és la proporció d’aigua que contenen. L’ungüent pràcticament no en te (com a màxim un 20 %), mentre que la crema és una barreja de greixos i aigua (al voltant del 80 %) i per això és molt més fàcil d’escampar.

En el cas de l’ungüent, hi ha un altre detall. A temperatura ambient són pastosos, però en escampar-ho sobre la pell, la temperatura del cos fa que els greixos es fonguin i alliberin el medicament, que pot ser absorbit o, en el cas del Vicks Vaporub com que són molt volàtils, s’alliberen i els acabes respirant. De fet, els greixos de l’ungüent també són absorbits per la pell, cosa que fa que per tractar determinades patologies de la pell, o la simple sequedat, vagin molt bé.

Però són greixosos i empastifen, de manera que hi ha una certa tendència a preferir preparats a base de cremes per anar substituint les ungüents. Això ha portat algunes situacions curioses. Per temes com sequedat de pell o similars hi havia ungüents amb diferents agents que ajudaven a millorar l’estat de la pell. Quan es van passar a format crema hi havia qui notava que no li funcionava tant bé. El que passava era que el que realment hidratava no era el principi actiu que portava i que anunciaven amb lletres molt grans sinó els greixos que constituïen l’ungüent. Amb la crema hi havia menys greixos i hidrataven menys. De fet, hi ha cremes hidratants que no transporten res ja que amb la base de la crema n’hi ha prou i no cal afegir-hi cap fàrmac.

I en la composició bàsica de cremes i ungüents el que hi ha són vells coneguts. Un dels més emprats és la vaselina, però també es poden fer amb olis minerals, olis vegetals, cera, polietilenglicol o similars. Tots resulten semi-sòlids a vint-i-cinc graus i passen a ser líquids a trenta i pocs.

De fet, els ungüents són uns dels invents més antics de la farmàcia. Els egipcis ja en feien servir per diferents patologies i ara, quan analitzem els papirs on descrivien les seves receptes podem veure que, de manera empírica, havien anat trobant barreges amb components que tenien un cert sentit. I la imatge típica de la curandera medieval és la d’una vella amb un grapat de pots plens d’ungüents fets amb producte misteriosos però probablement molt fastigosos. I tot i així, segurament molts d’ells també tenien certes propietats terapèutiques.

Però jo prefereixo l’olor mentolada de la pomada dels refredats. Anys després vaig ser jo qui la posava a les criatures i contenia el somriure al veure la ganyota que feien al principi en notar l’olor. Però de seguida millorava la respiració, al menys una estona, i podien dormir malgrat els mocs. Hi ha pomades que fan miracles.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    20/10/2016 18:10

    Carquinyol. Doncs ara ja començo a tenir ganes de boscos daurats i temps boirós. Senyal que els bioritmes funcionen correctament.

    Jordi. Encara que no ho sembli, la culpa no és dels mocs sinó de la inflamació dels vasos sanguinis de dins el nas. Però l’important és que permeti respirar bé. O que ens doni la sensació que respirem bé (que no està clar)

    Pons: El que deia. Habitualment els mocs (que hi són) no tenen la culpa. El problema és la inflamació de dins les foses nasals.

    Vicent: Home! Primer prova amb vapor d’aigua i coses més suaus. L’artilleria pesant deixa-la per quan els remeis senzills fallen.

    Joan. El curiós és que en realitat no refreda. Només estimula els receptors de fred i el cervell ho interpreta com fredor. Perquè destapa? Ostres, ja veig que tinc post per la setmana que ve! :-)

  • Joan Codina

    20/10/2016 14:01

    Amb el Vicks.. Més que no pas l’olor.. el que en recordo és la fredor!!

    Què ho fa que destapi??

  • Vicent Bosch i Paús

    20/10/2016 13:22

    Si tens mocs el millor que hi ha són unes píndoles antihistamíniques, al menys per a mi; t’assequen aviat el nas.

  • Pons

    20/10/2016 8:59

    De petit a mi també em posaven Vicks VapoRub, però ara de gran fa una bona pila d’anys que no tinc aquells taps de mocs de quan era un nen, que coi ha passat? Ja no se produir mocs en cas de refredat? Tinc el nas més gros i puc respirar malgrat els mocs…?

  • Jordi

    20/10/2016 8:06

    Jo encara utilitzo el Vicks aquelles nits que els mocs no et deixen dormir. Encara em funciona :)

  • Carquinyol

    20/10/2016 7:45

    Ahir l’olor a tomàquet, avui l’olor del Vicks VapoRub.. sembla que la nostalgia de la tardor comença a fer-nos efecte