Arxiu del dilluns, 24/10/2016

Per què li diuen ecològic quan volen dir tradicional??

dilluns, 24/10/2016

Moltes vegades hi ha discussions enceses que només es poden entendre quan te n’adones que els implicats fan servir les paraules amb sentits diferents. Per això s’ha de ser primmirat amb la manera com les fem servir i per això hi ha qui dedica molts esforços a jugar amb les paraules per confondre o per vendre coses que no són les que semblen. Això ho tenim molt clar els científics, que cada dia veiem com es fan servir paraules tècniques o científiques amb un sentit que no té res a veure amb l’original.

Una de les que més incomoditat em genera és el terme “agricultura ecològica”. Abans saltava de seguida que ho sentia ja que, per definició, l’agricultura no és ni pot ser mai ecològica. Un conreu de qualsevol tipus implica destruir l’ecosistema que hi havia abans. Allà on hi havia arbres, matolls, herbes, una fauna variada, un microclima al que els organismes vius s’hi havia adaptat i una biodiversitat remarcable, passa a haver-hi blat, ametllers o vinyes i res més. Tan se val si el conreu rep adobs orgànics o fórmules químiques sofisticades, si la lluita contra les plagues es fa amb productes químics sintetitzats al laboratori o amb els mateixos productes químics fabricats per altres plantes. Sigui com sigui, de l’ecosistema original no en queda ni el record. “Agricultura ecològica” és un oxímoron.

El problema era la tria de la paraula “ecològic”. En altres països en diuen “biològic” o “orgànic”. Tampoc resulten del tot satisfactoris, però no s’allunyen tan de la realitat. En tot cas, quan algú parla o presumeix d’agricultura ecològica o de productes ecològics el que normalment vol dir és que no està obtingut segons els mètodes de l’agricultura o la ramaderia intensives modernes. I en general, el coneixement sobre les diferències és, com a molt, superficial i limitat a afirmar que “és més sa i millor pel medi ambient”.

Naturalment, la meva objecció sobre si l’agricultura pot ser mai ecològica era ignorada ja que fèiem servir la paraula amb sentits diferents i aviat quèiem en un diàleg de sords. Ara, amb  una mica més d’experiència, intento defugir aquestes discussions. Jo en diria simplement “agricultura tradicional” i, tot i que de nou tampoc seria exacte al cent per cent, s’aproparia molt més a la realitat. Suposo que és un problema de màrqueting ja que el terme “ecològic” té més bona  acollida i immediatament s’associa a “saludable” (una associació que també és errònia, però això és una altra història). En canvi “tradicional” hi ha qui ho interpreta com “antic” i pot dificultar les campanyes de promoció.

De totes maneres, fins i tot amb les meves prevencions hi haurà ecòlegs, dels de veritat, que també em farien notar alguna incongruència en la meva posició. Un camp de blat, super-químic, mega-transgènic i amb tots els adjectius que farien encendre un seguidor de Greenpeace, també és un ecosistema. Serà un ecosistema generat per la mà de l’home, però des del punt de vista biològic això és un detall irrellevant. Les mateixes ciutats són ecosistemes particulars. No són gens naturals, però això no fa que deixin de tenir les seves relacions entre organismes, els seus fluxos d’energia i de nutrients i tot el que un ecosistema requereix per ser considerat tal.

És clar, considerat així, qualsevol conreu seria ecològic ja que s’ha generat en un camp de conreu que, independentment de les seves característiques, és un ecosistema. Per sort, la legislació aclareix els conceptes i defineix el que es considera un aliment ecològic i el que no.

Tot plegat em recorda amb quina facilitat caic en el parany de confondre ecologia (una ciència) amb ecologisme (una ideologia).