Per què li diuen ecològic quan volen dir tradicional??

Moltes vegades hi ha discussions enceses que només es poden entendre quan te n’adones que els implicats fan servir les paraules amb sentits diferents. Per això s’ha de ser primmirat amb la manera com les fem servir i per això hi ha qui dedica molts esforços a jugar amb les paraules per confondre o per vendre coses que no són les que semblen. Això ho tenim molt clar els científics, que cada dia veiem com es fan servir paraules tècniques o científiques amb un sentit que no té res a veure amb l’original.

Una de les que més incomoditat em genera és el terme “agricultura ecològica”. Abans saltava de seguida que ho sentia ja que, per definició, l’agricultura no és ni pot ser mai ecològica. Un conreu de qualsevol tipus implica destruir l’ecosistema que hi havia abans. Allà on hi havia arbres, matolls, herbes, una fauna variada, un microclima al que els organismes vius s’hi havia adaptat i una biodiversitat remarcable, passa a haver-hi blat, ametllers o vinyes i res més. Tan se val si el conreu rep adobs orgànics o fórmules químiques sofisticades, si la lluita contra les plagues es fa amb productes químics sintetitzats al laboratori o amb els mateixos productes químics fabricats per altres plantes. Sigui com sigui, de l’ecosistema original no en queda ni el record. “Agricultura ecològica” és un oxímoron.

El problema era la tria de la paraula “ecològic”. En altres països en diuen “biològic” o “orgànic”. Tampoc resulten del tot satisfactoris, però no s’allunyen tan de la realitat. En tot cas, quan algú parla o presumeix d’agricultura ecològica o de productes ecològics el que normalment vol dir és que no està obtingut segons els mètodes de l’agricultura o la ramaderia intensives modernes. I en general, el coneixement sobre les diferències és, com a molt, superficial i limitat a afirmar que “és més sa i millor pel medi ambient”.

Naturalment, la meva objecció sobre si l’agricultura pot ser mai ecològica era ignorada ja que fèiem servir la paraula amb sentits diferents i aviat quèiem en un diàleg de sords. Ara, amb  una mica més d’experiència, intento defugir aquestes discussions. Jo en diria simplement “agricultura tradicional” i, tot i que de nou tampoc seria exacte al cent per cent, s’aproparia molt més a la realitat. Suposo que és un problema de màrqueting ja que el terme “ecològic” té més bona  acollida i immediatament s’associa a “saludable” (una associació que també és errònia, però això és una altra història). En canvi “tradicional” hi ha qui ho interpreta com “antic” i pot dificultar les campanyes de promoció.

De totes maneres, fins i tot amb les meves prevencions hi haurà ecòlegs, dels de veritat, que també em farien notar alguna incongruència en la meva posició. Un camp de blat, super-químic, mega-transgènic i amb tots els adjectius que farien encendre un seguidor de Greenpeace, també és un ecosistema. Serà un ecosistema generat per la mà de l’home, però des del punt de vista biològic això és un detall irrellevant. Les mateixes ciutats són ecosistemes particulars. No són gens naturals, però això no fa que deixin de tenir les seves relacions entre organismes, els seus fluxos d’energia i de nutrients i tot el que un ecosistema requereix per ser considerat tal.

És clar, considerat així, qualsevol conreu seria ecològic ja que s’ha generat en un camp de conreu que, independentment de les seves característiques, és un ecosistema. Per sort, la legislació aclareix els conceptes i defineix el que es considera un aliment ecològic i el que no.

Tot plegat em recorda amb quina facilitat caic en el parany de confondre ecologia (una ciència) amb ecologisme (una ideologia).

10 comentaris

  • Joan

    28/10/2016 8:58

    No sé si lingüísticament “ecològica” és la paraula més indicada, però el que si tinc clar és que “tradicional” és encaixa molt menys. Produir segons la normativa ecològica no vol dir que no es puguin fer servir tècniques de última tecnologia com teledetecció, sensors pel sistema de reg, maquinària moderna…
    Tampoc estic d’acord quan dius que es canvien els ” productes químics sintetitzats al laboratori pels mateixos productes químics fabricats per altres plantes”. És obvi que la llista de productes aptes per producció ecològica és extremadament més reduïda i que els productes més perjudicials per la salud queden fora. Per exemple no hi ha absolutament cap herbicida autoritzat en agricultura ecològica.
    Respecte el tema de la salut, crec que no podràs garantir que tots els fitosanitaris de més que es detecten en les fruites i verdures convencional son totalment innocus?

  • Daniel Closa

    24/10/2016 21:01

    Claudi: Un ecòleg et diria que el terreny s’aparta de l’equilibri ecològic original i es desplaça cap un altre equilibri ecològic, que no té perquè ser pitjor ni millor. Només és diferent (i als humans ens és útil).

    Eva: Cert. No hi ha cap nom que sigui perfecte. De fet, potser sigui mania meva de posar-me molt primmirat. Hi ha paraules que tenen diversos sentits en funció del context i ho he de tenir en compte a l’hora de discutir-ho. No voldria semblar massa científic cap-quadrat. :-)

    Verderola: Tens raó en tot. En el fons jo només volia posar de manifest que aquesta idea que es transmet molt sovint segons la qual l’agricultura ecològica no té impacte (es respectuosa) amb el medi ambient, és una exageració. D’altra banda. Considerar que els camps de conreu avui en dia ja formen part del medi ambient és la manera més assenyada de plantejar-s’ho (potser als mega-camps del cinturó de blat dels Estats Units seria discutible, però aquí a Europa la interacció entre boscos “poc” alterats i camps de conreu és molt més important i ha esdevingut un ecosistema en si mateix.
    Segurament he exagerat a l’hora de descriure perquè l’impacte de l’agricultura sobre el medi inalterat és molt més important del que de vegades volen donar a entendre les campanyes de màrqueting.

  • Daniel Closa

    24/10/2016 20:53

    Clara: Segur que en un inici la intenció era molt assenyada, però amb els anys s’ha desvirtuat tant que ara ja no saps que pensar. Trobar etiquetes d’aigua ecològica o de sal lliure de química empeny a deixar-ho estar.

    Daniel López: Correcte. S’ha agafat una paraula amb encant i bona premsa i s’ha començat a aplicar de manera exagerada. De totes maneres, algun nom calia posar a l’agricultura basada en determinades pràctiques. Triar noms és complicat i mai és neutral.

    Pons: Uf! Jo seria un desastre en el camp del màrqueting!

    Jorid Garcia. Estem d’acord. L’agricultura es pot plantejar de diferents maneres (probablement necessàries la majoria) i cal un nom per fer-hi referència. El que passa és que després arriba el màrqueting i la idea original queda desfigurada.

  • Verderola

    24/10/2016 20:19

    Estimat Daniel, sóc una seguidora acèrrima del teu bloc. Comparteixo el teu punt de vista en la gran majoria de les ocasions; no obstant, avui m’he vist amb la necessitat d’anotar un parell de coses.

    És cert que la biodiversitat dels ecosistemes agrícoles que coneixem avui en dia ha estat modelada per l’home al llarg de molts anys en conseqüència de la constant pertorbació de la terra. Però hem de recordar que aquesta va ésser fonamentada a partir dels hàbitats ruderals, esteparis, prats naturals,… ja existents molt abans de que el home conegués conrear. Malauradament aquests hàbitats estan en perill d’extinció o ja han estat reemplaçats per l’agricultura. No obstant, aquest hàbitat “artificial” ha esdevingut fonamental per a moltes de les espècies de plantes, insectes, ocells, petits mamífers, etc. que justament depenen de la constant pertorbació i dinamismes propis d’aquests sistemes. Alhora, aquesta biodiversitat es essencial per a mantenir la sostenibilitat natural i agrícola dels camps.

    No entro en com seria la forma correcte d’anomenar l’agricultura ecològica, ni si aquesta és simple màrqueting o no (amb el que podria estar d’acord en bona mesura), però sí que dir que a els camps agrícoles no hi ha res més que blat, ametllers i vinyes és un gran error. La concepció de que hi ha molta mes biodiversitat en un bosc o en un matollar que en qualsevol plana agrícola, es molt comú (sobretot entre aquells que provenim de ciutat) i sembla ser que és el missatge que es dona per defecte des de que som ben petits. Però cal desmitificar aquesta percepció. Si volem que la gent se n’adoni de la importància de conservar la biodiversitat del nostre planeta, és molt important que li donem a les espècies agrícoles la consideració merescuda. L’agricultura ocupa gran part de la superfície del nostre planeta; si es practica bé (i en el com hi estan ficats molts científics de la branca de la agroecologia), pot donar-hi cabuda a una gran riquesa natural d’un valor indiscutible.

  • Eva

    24/10/2016 12:54

    Com Daniel López, jo crec que ni “agricultura biológica” ni “agricultura orgànica” tenen sentit. Però tampoc trobo que “tradicional” en tinga molt. Tradicional de quan? De fa 50 anys, de fa 100, de fa 1000…?

  • Claudi Mans Teixidó

    24/10/2016 10:50

    L’agricultura és, en essència, allunyar un tros de terreny de l’equllibri ecològic -en el sentit científic- retirant-ne els fruits (plantes senceres, tiges, llavors, fulles o el que sigui. Es provoca així que la planta segueixi produint, perquè té excés d’energia i nodrients disponibles. L’equilibri s’assoliria si es deixés que la planta es podrís allà on ha nascut, però això ja no seria agricultura.
    L’ús dels termes ecològic i equilibri ara està totalment tergiversat, i no hi ha res a fer més que anar-ho fent notar.

  • Jordi Garcia

    24/10/2016 10:37

    Segurament el terme “ecològic” no és el més ben escollit per a l’agricultura, hi estic d’acord. I és que és cert que l’agricultura en sí ja implica una destrucció de l’ecosistema “original” o una gran modificació d’aquest (si considerem els camps que blat com ecosistemes, que ho són!). Però també és cert que l’agricultura anomenada ecològica en principi utilitza uns mètodes menys nocius pel medi ambient, reduint per exemple els nitrats o fòsfor que s’aporten als rius, reduint les emissions de CO2, mantenint majors poblacions i diversitat d’artròpodes i altra fauna del sòl (amb el que això implica per a la fauna a nivells superiors de la cadena tròfica), més diversitat vegetal, etc.
    Tot això no vol dir que els productes siguin millors per a la salut, i segurament en molts casos seran igual, tot i que d’això no hi entenc i no puc parlar-ne massa.

  • Pons

    24/10/2016 10:29

    Això de l’etiqueta “ecològic” sona molt bé i per tan ven molt bé, i per tan es pot vendre més car, sort Dani que t’has dedicat a la ciència i no al màrqueting, perquè això es de primer de comercial.

  • Daniel López

    24/10/2016 10:05

    No existeix una agricultura moderna i una agricultura ecològica. Existeixen molts tipus d’agricultura amb avantatges i inconvenients cada una d’elles. La defensa a ultrança de l’agricultura ecològica no és una postura gens científica. Per cert el terme agricultura biològica orgànica tampoc tenen sentit. Existeix agricultura que no sigui biològica? Existeix agricultura inorgànica?

  • Clara

    24/10/2016 9:08

    Crec q el terme, com dius, és una etiqueta de màrqueting i res més. I després hi ha el tema de si està certificat CCPAE o no i que tampoc vol dir res més que aquell producte segueix les directrius del segell en sí. Hi ha productes que s’han produït exactament igual i simplement no estan certificats pel motiu que sigui.
    Tot plegat, màrqueting per convèncer els consumidors que comprin el teu producte.