L’expansió de l’univers s’accelera? Sembla que sí

Quan he vist la notícia, reconec que he fet un salt. Deia “L’univers s’està expandint a un ritme accelerat – segur?” Aquest interrogant del final no és la primera vegada que es posa i de tan en tant apareixen dubtes sobre si realment l’univers s’expandeix cada vegada més de pressa.

No tenim dubtes sobre l’expansió de l’univers, però als anys 90 va saltar la sorpresa en descobrir que el ritme d’expansió era cada vegada més ràpid. Fins aleshores es pensava que seria constant o que s’aniria frenant per culpa de la gravetat. Que s’expandís cada vegada més de pressa implicava que alguna força l’estava empenyent. Una força de la que no en tenim ni idea i que per això es va anomenar “energia fosca”.

El concepte d’energia desconeguda és alhora excitant i empipador. Els misteris són un repte per l’intel·lecte, però al mateix temps resulta empipador reconèixer la ignorància i genera un bon maldecap introduir aquesta energia en l’esquema que tenim sobre l’univers. Certament es pot ficar dins les equacions d’Einstein, en la famosa constant cosmològica que apareix a la relativitat, però ficar coses que en el fons no saps que són és empipador.

Per això, de vegades es retorna a l’inici. Estem segurs que les mesures que indiquen l’acceleració de l’univers són correctes? Que no és tan fàcil calcular aquestes coses! Quan ho van fer va ser mesurant la brillantor de supernoves llunyanes del tipus Ia. La llum d‘aquestes supernoves és molt constant, de manera que permet fer comparacions. Com més feble la vegis, vol dir que més lluny està. Quan van mesurar un centenar de supernoves es van adonar que estaven més lluny del que haurien d’estar i van concloure, amb una seguretat del 99% que l’expansió era cada vegada més ràpida. De pas, van guanyar el premi Nobel uns anys després.

Però ara ha aparegut un article on han mesurat moltes més supernoves d’aquest tipus i han vist que en realitat no és un grup tan homogeni. I les dades obtingudes al corregir per aquesta diferència fan que posin en dubte (diuen que és una evidencia “marginal”) la probabilitat de que l’univers s’expandeixi cada vegada més de pressa ja que a ells no els surt del 99 % sinó del 99,7 % (el que els físic en diuen “tres sigmes”).

Un moment! La probabilitat és més alta que abans i tot i així ara en dubten? Com es menja això? Doncs amb una barreja de psicologia i de tradició. En física es tradicional considerar les dades fiables a partir de cinc sigmes, és a dir que la probabilitat és extremadament elevada (recordeu que en ciència no hi ha certeses). Com que ara han vist que “només” tenen tres sigmes, consideren que les dades són dubtoses. D’altra banda, els autors d’aquest treball acostumen a estar en contra de la idea de l’expansió accelerada, de manera que han forçat una mica la interpretació. Baralles entre científics, vaja!

En realitat no es la primera vegada que es posa en dubte, però aquesta vegada no sembla un atac gaire sòlid al concepte de l’expansió accelerada de l’Univers. Més que res perquè des que es va plantejar la hipòtesi, s’ha pogut verificar amb altres mètodes. Per exemple, el fons còsmic de microones també ho suggereix. I la distribució de cúmuls de galàxies també. I encara més, quan es combinen aquestes tres maneres de mesurar-ho, la probabilitat de que la expansió accelerada sigui real es dispara. Potser la ciència no té certeses, però quan diferents mesures coincideixen en la mateixa conclusió, és un bon motiu per confiar-hi.

De manera que sembla que haurem de seguir carregant amb l’apassionant misteri de l’energia fosca.

6 comentaris

  • Antoni Cuadrench i Fort

    27/10/2016 20:37

    Daniel. Moltes mercès pel teu comentari.

  • Daniel Closa

    25/10/2016 21:25

    Carquinyol. Com enigma és un dels suprems. Però és collonut que tinguem eines (físiques i conceptuals) per estudiar-ho!

    Pons. De fet, no sabem com és de gros. per això parlem del univers observable. però més enllà… pot perfectament ser infinit.

    JordiC. Realment és un concepte inabastable per les nostres ments evolucionades per treballar en tres dimensions i a escala humana.

    Antoni Cuadrench. No exactament. Imagina un globus que s’infla. La seva superfície es fa més gran, però no es crea nou material.(Una metàfora que tampoc es pot estirar massa…)

  • Antoni Cuadrench i Fort

    25/10/2016 20:37

    Des de la meva total ignorància.
    Si s’expandeix, vol dir que s’està creant espai i temps, “on no hi ha res”?

  • JordiC

    25/10/2016 12:52

    Carquinyol: el “cap on” és relativament senzill de contestar: no hi ha “on” fora de l’Univers, o sigui que cap enlloc. ;-)

  • Pons

    25/10/2016 8:17

    Com si l’univers no fos prou gros…

  • Carquinyol

    25/10/2016 8:06

    Des de la meva absoluta ignorància d’aquests temes saber cap a on s’expandeix o perquè se’m presenta com un enigma misteriós i còsmic !