Els diacrítics del genoma

Aquests dies s’ha parlat (i cantat) molt sobre els accents diacrítics, aquells que es posen per distingir parells de paraules que segons les regles d’accentuació no n’haurien de dur. L’Institut d’Estudis Catalans ha modificat la normativa i n’ha reduït considerablement el nombre dels que caldrà posar. Com en tot el que està relacionat amb l’idioma, la mesura ha aixecat força controvèrsia, presentada sovint de maneres enginyoses.

Confesso que en aquest tema no hi tinc cap opinió formada i que soc dels que accepto sense gaire problemes el que diguin els entesos. També confesso que m’he divertit una mica amb els esforços que es feien per construir frases on l’accent era imprescindible. Coses com “la dona dona un os d’os a la neta neta”, en les que no hi veig el problema. L’únic dubte seria amb l’os, però en un escrit normal gairebé segur que a la següent frase quedaria clar. A mi em feia més gràcia “un deu deu deu”, però aquest diacrític l’han mantingut (“un déu deu deu”).

Anècdotes a part, els diacrítics em recorden la metilació del DNA i la manera com es regulen alguns gens. La metilació va ser un d’aquells descobriments que canvien la manera d’entendre la genètica i la biologia. Fins aleshores es considerava que cada gen depenia exclusivament de la seqüència de nucleòtids (de “lletres”) del DNA. El genoma era una llarguíssima seqüencia de quatre elements que simbolitzem amb les lletres A (per l’adenina), C (per la citosina), T (per la timina) i G (per la guanina) Amb les vint-i-sis lletres de l’alfabet podem construir tots els textos del món, dons el mateix passava amb les quatre lletres del DNA.

Però igual que amb les paraules el sentit pot canviar quan hi poses un accent diacrític, va resultar que al DNA li passava el mateix. Dues seqüències idèntiques podien funcionar de manera diferent si se’ls afegia una marca. L’equivalent químic de l’accent era un grup metil unit a la citosina (a la C). Abans podies llegir la seqüència C-T-T-C-G-A-T-G-G i no et calia res més per entendre el que volia dir. Ara sabem que cal precisar i que si a la C li posem un metil (C-T-T-metC-G-A-T-G-G), el sentit serà diferent.

Això ja permet dir que fins i tot els bessons idèntics no tenen exactament la mateixa informació genètica. En la formació de l’embrió les marques de metilació s’eliminen i després, durant el desenvolupament es tornen a afegir. Però són marques que es poden posar i treure segons les condicions, de manera que els dos individus que originàriament tenien el mateix DNA acaben per mostrar diferències degudes a aquestes “marques diacrítiques” al genoma. Normalment la metilació serveix per deixar silenciós un gen. I és que no sempre s’ha de fer de tot. Una cèl·lula ben adaptada al medi ambient anirà triant quins gens posa en marxa en cada moment i quins cal aturar. Doncs la metilació és una de les maneres que tenen les cèl·lules per controlar si un gen està actiu o no.

I tal com passa amb l’idioma i els diacrítics, cal que la quantitat de metilacions del DNA sigui la correcta. No pot faltar, però tampoc pot ser excessiva. En els dos cassos poden aparèixer malalties relacionades amb una expressió excessiva o insuficient de determinats gens.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    27/10/2016 7:37

    Manel: El que s’ha vist és que quan l’embrió està a les fases inicials (quatres o vuit cèl·lules) hi ha una esborrada general de la metilació. Després es va tornant a reposar segons les els teixits, el gènere (mascles i femelles metilen diferent) i les condicions ambientals. Com que és un procés que depèn de l’activitat d’enzims, permet respondre a canvis ambientals.
    El que s’hereta són els indrets del DNA on pot tenir lloc la metilació.

  • Manel Ros

    26/10/2016 22:53

    Els accents diacrítics es transmeten culturalment però tenia entès que els accents de metilació de l’ADN es transmeten per herència epigenètica.

    No sabia que en la formació de l’embrió les marques de metilació s’eliminen i després, durant el desenvolupament es tornen a afegir. Vol dir que només depenen de les condicions de l’ambient?

  • Carquinyol

    26/10/2016 11:58

    Bé, de fet la è ja és una grafia diferent… ;)

    I jo de moment seguiré escrivint els diacrítics (almenys els que conec)

  • Daniel Closa

    26/10/2016 10:36

    Pons: I tant! La “Unió Internacional de Química Pura i Aplicada” (IUPAC) és qui estableix la normativa per la nomenclatura química. No només del DNA sinó de totes les molècules.

    Sinera: Ja et dic que no se que pensar del tema. Ignoro si es una pèrdua de riquesa o una evolució previsible de la llengua. Reconec que em fot una mica perquè m’havia costat aprendre’ls (i amb alguns encara dubto sempre), però això és una reacció emocional meva que no te més valor que l’anecdòtic.

  • Sinera

    26/10/2016 10:25

    A les seqüències d’ADN hi seguireu posant les marques o els metils sempre que siguin necessàries per precissar-ne la seva funció. No així en la llengua: les marques desapareixen i amb elles el significat. Ho considero un atemptat greu a la riquesa de la nostra llengua. El següent pas serà adaptar el català a l’ús que s’en fa al whatsap… Molt trist!
    Temps de frivolitats!

  • Pons

    26/10/2016 9:35

    També hi ha un IEC del ADN? El que diu com s’ha d’escriure el ADN?

  • Daniel Closa

    26/10/2016 8:40

    Seria com posar una lletra diferent per la “e” segons si porta accent o no…

  • Carquinyol

    26/10/2016 8:15

    I si es sap que el met C aquest actua diferent al C, perquè no se li va assignar una lletra diferent ?