Arxiu del divendres, 28/10/2016

Quina és la funció de l’orgasme femení? I la de la set femenina?

divendres, 28/10/2016

Quina és la misteriosa funció de la gana o de la set femenina? I la de la por de les dones? Com és que en les dones l’evolució ha fet que tinguin son? Si algú planteja aquestes preguntes, pensarem que ens està gastant una broma o que no hi toca gaire. Són sensacions amb una funció biològica que no és gaire difícil d’entendre i que, per descomptat, és la mateixa que en els homes. Alimentar-se, hidratar-se, evitar els perills i descansar són funcions necessàries per l’organisme i hem evolucionat per sentir-nos empesos a fer-les quan el cos ho requereix. L’important és que el que evoluciona és l’espècie humana i no els homes per una banda i les dones per l’altra.

Doncs, per algun motiu, amb els estímuls biològics que empenyen a reproduir-se ens entestem a no veure-ho clar. Per això hi ha el tema recurrent de “quina és la funció de l’orgasme femení?”. Una pregunta que, com tot el relacionat amb el sexe, fa molta gràcia, però que la trobo tan ridícula com preguntar-se quina és la funció de la set femenina.

Les explicacions que es proposen resulten una mica rebuscades. Un lligam amb la ovulació, un sistema per retenir l’esperma dins la vagina, una descàrrega d’hormones que millora el flux sanguini o el que us passi pel cap. Aparentment no es planteja que es tracti del mateix que en els homes; un sentiment gratificant per empènyer a fer una cosa que si no fos per això no tindria cap gracia: Copular i reproduir-se.

Per quin motiu un mascle hauria d’anar a muntar una femella que, probablement, el rebrà a mossegades si s’acosta massa? Per quin motiu una femella hauria de deixar que un mascle se li posi a sobre i la munti? Per quin motiu haurien d’estar interessats a reproduir-se, amb la descomunal despesa energètica que requereix? Calen estímuls molt potents per promoure aquest comportament. I estímuls dels dos tipus. De malestar si no ho fas i de plaer quan ho fas.

No és cap cosa estranya. Amb la set passa el mateix. És una sensació desagradable que fa que busquis activament aigua per beure. Si ets una zebra, t’has d’acostar al riu on saps que hi ha cocodrils o lleons esperant-te, però l’angoixant sensació de set acaba superant la por que puguis tenir. I el plaer que s’experimenta quan finalment beus aigua és un estímul afegit. Doncs amb el sexe passa tres quarts del mateix. El desig és una sensació incòmoda que t’empeny a l’activitat sexual i el plaer que experimentes al practicar-lo és la recompensa. No sembla que tingui massa secret.

Podríem dir que una cosa és el plaer i una de diferent és l’orgasme. Amb experimentar plaer n’hi hauria prou i no caldria aquest pic de plaer tan marcat. Al menys en el cas femení. En els mascles va associat a la ejaculació i sembla més fàcil d’entendre. Orgasme, ejaculació i ja pots plegar que la feina està feta. L’evolució no malgasta cap caloria innecessàriament. Però i en el cas de les dones?

Doncs tornem al que deia al principi. El que evoluciona és l’espècie. No els gèneres separadament. Si en el mecanisme del plaer és útil que els mascles tinguin un orgasme per optimitzar la còpula, apareix el circuit neuronal que el desencadena en tots els membres de l’espècie. Igual que si, pel fet de ser mamífers, cal tenir pits per alletar les cries, apareixen mugrons a tots els individus de l’espècie. Després les hormones masculines i femenines afegiran tots els matisos, diferències i particularitats que calgui, però l’esquema bàsic és el mateix en mascles i femelles. Buscar una funció específica a l’orgasme femení és com buscar-la als mugrons masculins.