Arxiu del dimecres, 2/11/2016

La cobra

dimecres, 2/11/2016

En realitat “cobra” és un nom poc específic que inclou diferents espècies de serps de dos gèneres diferents, el gènere Ophiophagus, que només té una espècie, la cobra reial (Ophiophagus hannah) i que destaca per ser la serp verinós més gran que hi ha. I després hi ha el gènere Naja, que inclou més de vint espècies de cobres diferents. Diferents, però que comparteixen dues característiques destacades: el fet de ser verinoses i el de presentar la curiosa membrana que despleguen als dos costats del cap quan se senten amenaçades. En realitat, encara hi ha més gèneres de cobres, com les cobres aquàtiques, les cobres arbòries o la obra escopidora, però són menys característiques.

El verí que injecten al mossegar amb els dos ullals típics de les serps, és una neurotoxina. De fet, n’hi ha una que s’anomena directament “Cobratoxina”. El que fan és actuar sobre els senyals nerviosos enviats per les neurones, de manera que les víctimes queden paralitzades. La cobratoxina, per exemple, interfereix els senyals que van entre els nervis i els músculs. De totes maneres, els verins acostumen a ser una barreja de diferents compostos amb diferents graus de toxicitat.

Per cert, amb el número dels encantadors de serps, que toquen la flauta per fer-les ballar, no cal patir. Normalment ja els han tret els ullals o els han buidat de verí, de manera que per molt amenaçadores que semblin, poca cosa poden fer.

Un altre aspecte curiós és la fama de mossegar amb una velocitat fulminant que ha esdevingut paradigma de rapidesa. En realitat no n’hi ha per tant. Les mesures que s’han fet de la velocitat de mossegada en diferents serps estan al voltant dels dos metres i mig per segon. Força ràpid, però seria la velocitat a la que donem una plantofada. Altra cosa és el temps que trigues a reaccionar. Si t’agafa desprevingut, quasi segur que no pots esquivar-la.

Aquesta velocitat “normaleta” és la que aprofiten les mangostes per lluitar contra les cobres. Després d’una estona d’atacar i esquivar, arriba un moment en que la serp està cansada i aleshores poden saltar-hi a sobre i matar-les. De fet, les cobres sempre les associo amb les mangostes. Una conseqüència de la lectura del llibre de Rudyard Kipling “el llibre de la jungla”. Allà, a més de les aventures de Mowgli, s’hi inclou el conte de Rikki-Tikki-Tavi, la mangosta que lluita contra dues cobres anomenades Nag i Nagaina. Com sempre, les cobres eren les dolentes de la història i la mangosta era la gran heroïna.

En realitat les cobres fan el seu paper en l’ecosistema, com tots els animals. S’alimenten de preses més petites que elles i esdevenen preses d’ocells de presa i d’altres animals més grans a més, es clar, de les mangostes. Però el fet que una mossegada de cobra pot injectar prou verí com per matar una persona adulta les ha convertit, inevitablement en els dolents de totes les històries habituals. Uns dolents que no deixen de tenir una certa elegància quan s’alcen i obren la membrana del cap mentre es mouen endavant i enrere, calculant la distància exacta per fer el seu atac. Però, és clar, cap elegància compensa la mala fama que s’han guanyat pel fet de ser animals verinosos.