Arxiu del divendres, 4/11/2016

Oh! Sorpresa! No hi haurà Ministeri de Ciència

divendres, 4/11/2016

Doncs res. No hi haurà Ministeri de Ciència i Tecnologia, Ministeri de Ciència i Universitats, Ministeri de Ciència i Innovació, Ministeri de ciència i medi ambient o com li vulguin dir, però que tingui la ciència com eix central de la seva funció. La veritat és que no ha resultat cap sorpresa en un país en el que la ciència ocupa un lloc molt poc destacat en els interessos i on la falta de cultura científica de la classe política és, amb honroses excepcions, colossal.

De manera que la ciència seguirà considerant-se una despesa enlloc d’una inversió. Sí, ja se que el discurs oficial és un altre, però a la pràctica, la sensació que hi ha entre la comunitat científica intueixo que no coincideix amb les paraules benintencionades i els bonics discursos lloant la importància de la I+D.

Es podria dir que tampoc és tant important el fet de tenir un ministeri dedicat a la ciència, la tecnologia i la innovació. Però quan es tracta de negociar els diners (perquè al final tot acaba sent una qüestió de diners) acostuma a ser més útil tenir algú defensant els teus interessos. Si qui els ha de defensar es l’encarregat de controlar les despeses, el més probable és que acabis amb una part del pastis molt petita.

La política científica d’una societat no és fàcil de marcar. Cal decidir com s’inverteixen els diners, triar quins camps de recerca es prioritzen i quins es deixen de banda, decidir si inverteixes molt en pocs grups de recerca però molt brillants o reparteixes més per tenir una massa crítica d’investigadors prou gran. No hi ha respostes evidents, però cal prendre decisions. El que passa és que sense diners la política és queda en declaracions d’intencions i poca cosa més. Un problema que no és exclusiu de la ciència, per descomptat.

En tot cas, només recordar una cosa que es diu sempre. La ciència no la fa qui té diners sinó qui en vol tenir. Països com Corea del Sud o Finlàndia no destaquen en diferents camps de la tecnologia perquè ara els van be les coses. Els van bé perquè fa quaranta anys van decidir invertir en aquests camps. No és l’únic motiu, però és del importants.

Res de nou després de tot. Un país que històricament ha considerat la ciència com una activitat sospitosa no canvia de la nit al dia. Sobre el paper tothom assegura que entén perfectament la importància del progrés científic, però això dura fins al moment en que toca posar-hi diners. Aleshores apareix el “això per què serveix?”, “els científics gasteu diners investigant ximpleries”, “ara hi ha necessitats més urgents que finançar aquestes coses estranyes que feu”.

És d’aquelles coses que cal recordar. Si vols fer un país de primer nivell i no tens grans recursos naturals, hi ha poques coses que pugis fer, però una de les més assenyades és invertir en tecnologia. No donarà resultats d’un dia per altre, cosa que empipa molt als polítics ja que necessiten presentar resultats tangibles abans de les següents eleccions, però és una bona estratègia cara a la propera generació. Voldrem que els nostres fills i nets siguin cambrers o enginyers? Tant senzill com això. Segons el que vulguis posaràs uns ministeris o uns altres.