Oh! Sorpresa! No hi haurà Ministeri de Ciència

Doncs res. No hi haurà Ministeri de Ciència i Tecnologia, Ministeri de Ciència i Universitats, Ministeri de Ciència i Innovació, Ministeri de ciència i medi ambient o com li vulguin dir, però que tingui la ciència com eix central de la seva funció. La veritat és que no ha resultat cap sorpresa en un país en el que la ciència ocupa un lloc molt poc destacat en els interessos i on la falta de cultura científica de la classe política és, amb honroses excepcions, colossal.

De manera que la ciència seguirà considerant-se una despesa enlloc d’una inversió. Sí, ja se que el discurs oficial és un altre, però a la pràctica, la sensació que hi ha entre la comunitat científica intueixo que no coincideix amb les paraules benintencionades i els bonics discursos lloant la importància de la I+D.

Es podria dir que tampoc és tant important el fet de tenir un ministeri dedicat a la ciència, la tecnologia i la innovació. Però quan es tracta de negociar els diners (perquè al final tot acaba sent una qüestió de diners) acostuma a ser més útil tenir algú defensant els teus interessos. Si qui els ha de defensar es l’encarregat de controlar les despeses, el més probable és que acabis amb una part del pastis molt petita.

La política científica d’una societat no és fàcil de marcar. Cal decidir com s’inverteixen els diners, triar quins camps de recerca es prioritzen i quins es deixen de banda, decidir si inverteixes molt en pocs grups de recerca però molt brillants o reparteixes més per tenir una massa crítica d’investigadors prou gran. No hi ha respostes evidents, però cal prendre decisions. El que passa és que sense diners la política és queda en declaracions d’intencions i poca cosa més. Un problema que no és exclusiu de la ciència, per descomptat.

En tot cas, només recordar una cosa que es diu sempre. La ciència no la fa qui té diners sinó qui en vol tenir. Països com Corea del Sud o Finlàndia no destaquen en diferents camps de la tecnologia perquè ara els van be les coses. Els van bé perquè fa quaranta anys van decidir invertir en aquests camps. No és l’únic motiu, però és del importants.

Res de nou després de tot. Un país que històricament ha considerat la ciència com una activitat sospitosa no canvia de la nit al dia. Sobre el paper tothom assegura que entén perfectament la importància del progrés científic, però això dura fins al moment en que toca posar-hi diners. Aleshores apareix el “això per què serveix?”, “els científics gasteu diners investigant ximpleries”, “ara hi ha necessitats més urgents que finançar aquestes coses estranyes que feu”.

És d’aquelles coses que cal recordar. Si vols fer un país de primer nivell i no tens grans recursos naturals, hi ha poques coses que pugis fer, però una de les més assenyades és invertir en tecnologia. No donarà resultats d’un dia per altre, cosa que empipa molt als polítics ja que necessiten presentar resultats tangibles abans de les següents eleccions, però és una bona estratègia cara a la propera generació. Voldrem que els nostres fills i nets siguin cambrers o enginyers? Tant senzill com això. Segons el que vulguis posaràs uns ministeris o uns altres.

6 comentaris

  • Antoni Cuadrench i Fort

    05/11/2016 22:35

    Indiscutiblement la millor inversió pel futur de Catalunya i frenar l’atur és l’investigació científica.
    Em sembla oportú recordar que va ser un encert la construcció del sincotró Alba a Cerdanyola del Vallès mèrit de Jordi Pujol. Pel poc que sé està funcionant a ple rendiment.

  • Pons

    04/11/2016 12:08

    El model a seguir sembla que no es corea del sud sinó del nord…

  • Xavier Gil

    04/11/2016 12:08

    Per la seva manera de pensar, I+D només és tecnología… i no la ciencia que hi ha sota la teconologia… Una pena!

  • Eva

    04/11/2016 11:50

    I jo que havia llegit: “Oh! Sorpresa! Hi haurà Ministeri de Ciència” :(

  • Jordi

    04/11/2016 9:45

    Jo tinc clar des de fa anys que volen que nosaltres i els nostres fills siguin cambres o servent de certs cercles i d’atenció als turistes. Per què han d’invertir en I+D si viuen molt bé. Els diners estan millor en sobres (sistema de transports desenvolupat amb el seu I+D).

  • Carquinyol

    04/11/2016 9:00

    De fet, coneixent als que manen, la sorpresa és que no hagi un Ministerio de Futbol y Toros, la veritat…

    Ei, però no et preocupis, ja veuràs que en qualsevol entrevista que es faci als del Gobierno sobre com acabar amb l’atur, estimular la creació d’empreses i llocs de treball i aquestes coses diran que hem de centrar-nos en la I+D, que cal innovar i tot aquest blablabla. El que passa que es veu que abans confiaven que això ho fes Marcelo i ara encara no tenim el nom de l’àngel a qui encarregaran fer-ho.