El pàncrees d’Alexandre el Gran

L’any 323 abans de Crist va morir Alexandre el Gran, rei de Macedònia. Amb només trenta dos anys havia conquerit un dels majors imperis d’aquells temps. Havia derrotat als perses, als sàtrapes, als fenicis i a tots els exèrcits que li van plantar cara i els seus dominis anaven des de Grècia fins la Índia. Aquesta enorme extensió va viure un període de gran intercanvi comercial i cultural que va donar inici a l’anomenat període hel·lenístic. Però Alexandre va morir sense deixar un hereu establert i els seus generals van iniciar una guerra entre ells que va acabar amb la fragmentació de l’imperi macedoni. Alexandre el Gran va ser com un estel que va brillar amb un resplendor inigualable però només durant un breu moment.

Alexandre es trobava a Babilonia, al palau del rei Nabucodonosor II, després de tornar de la campanya de la Índia amb l’exèrcit en unes condicions més aviat regulars. Havien perdut molts homes i en tornar va descobrir que molts dels seus homes de confiança havien abusat del poder per enriquir-se (hi ha coses que no canvien mai). Va ordenar que alguns fossin executats i va esforçar-se en barrejar costums dels diferents territoris conquerits. Entremig es va entretenir amb unes festes llegendàries on la beguda circulava sense límits.

Un dia, enmig de la bacanal, va començar a trobar-se malament. Algun autor ho va descriure parlant d’un dolor “com si una llança li travessés l’abdomen”. També va sentir dolor a l’espina dorsal i les articulacions. El van portar a palau on va quedar postrat. Durant un parell de setmanes va anar fent, amb atacs de febre intermitent. Li feia més mal durant la nit, però al dia següent semblava millorar prou com per permetre-li seguir discutint els preparatius de la campanya que planejava a Aràbia.  El seu estat, però, va començar a deteriorar-se ràpidament el dia 7 de juny i el dia 9 ja gairebé no podia parlar. Quan li van preguntar a qui deixava el seu imperi es va limitar a respondre “al més fort” i poc després va expirar.

La causa de la mort va ser motiu de discussió. Una opció versemblant era el verí. De fet, morir enverinat és un destí típic pels reis i emperadors al llarg de la història. El problema és que en aquell temps no hi havia verins amb aquest efecte. El que intentaven era matar-te, de manera que solien donar dosis prou fortes com per no allargar el tema. Si t’enverinaven, mories gairebé d’immediat. També s’ha especulat amb la malària, ja que havia tornat de la Índia, o amb un pneumotòrax de resultes d’alguna ferida en alguna batalla. Però són hipòtesis poc probables.

La causa més probable, la que encaixa millor amb els símptomes, és una pancreatitis aguda. Una inflamació del pàncrees que pot estar causada per càlculs biliars o, el més probable en aquest cas, pel consum exagerat d’alcohol. La pancreatitis apareix sobtadament amb un dolor abdominal molt intens. Normal si recordem que el pàncrees fabrica els enzims digestius i una de les coses que passen durant la pancreatitis és que aquests enzims s’activen dins el pàncrees i comences a digerir-te tu mateix. És un procés que no progressa gaire perquè el cos té molts mecanismes per controlar-ho, però secundàriament causa una inflamació general per tot l’organisme acompanyada de febre intensa fins que, passats pocs dies, algun òrgan vital, normalment el pulmó, falla i arriba la mort. Sense la mòmia d’Alexandre no hi ha manera d’estar-ne segur, però la pancreatitis aguda és la causa més probable de la seva mort.

Confesso que tot plegat em fa una certa gràcia ja que la recerca que portem al laboratori està centrada precisament en la pancreatitis aguda. Ben mirat, podem dir que investiguem allò que va fer caure el major imperi de l’antiguitat!

Per cert, avui en dia Alexandre hauria tingut alguna oportunitat de sobreviure, però no gaires més. La majoria de pancreatitis són lleus i es curen soles, però per les més greus, les que es presenten amb aquest perfil, encara no hi ha cap tractament que funcioni. A Alexandre l’haurien posat a dieta i amb alimentació parenteral i ingressat en una Unitat de Cures Intensives on l’haurien mantingut amb mesures de suport vital fins que el seu propi cos superés la malaltia o fins que sucumbís a ella. Com a investigador, reconec que no haver trobat cap tractament en dos mil tres-cents anys resulta depriment. Cal dir que els diners dedicats a aquesta malaltia són molt poca cosa comparats amb altres patologies més freqüents, però això no canvia el fet que estem fracassant a l’hora de trobar una teràpia. En tot cas, si ens deixen, seguirem treballant-hi. No volem que caiguin més imperis per culpa d’un pàncrees inflamat!

5 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    08/11/2016 18:59

    Tot els imperis, fins el nostre petit imperi, són dolents per a les classes subalternes.

  • Daniel Closa

    08/11/2016 15:22

    Carquinyol: L’alcohol consumit amb moderació…. causa cirrosi i dany neuronal amb moderació.
    I pel que fa a la pancreatitis… bé, potser un dia n’hauré de parlar del que fem al laboratori :-)

    Eva: La veritat és que sempre sembla que ho tenim a tocar i al final mai s’acaba confirmant. És una mica desesperant. Però bé, quan investigues el desconegut, no saps quan trobaràs la resposta.

    Pons: Que no es queixi, que s’ho va passar molt bé.

  • Pons

    08/11/2016 11:48

    Pobre Colin Farrell!

  • Eva

    08/11/2016 10:24

    Però cada cop estem més prop, no?

  • Carquinyol

    08/11/2016 8:45

    Si va estar provocat pel consum exagerat d’alcohol no entenc com els productors de begudes alcohòliques no us subvenci… ups, que seria reconèixer que ho poden provocar, no he dit res !

    Bé, si et serveix de consol, d’aquestes dos mil tres-cents anys els que et toquen a tu són més aviat poquets, segur que si et deixessin almenys el 50% ja tindríem la cura…

    … i en comptes d’un bloc Centpeus diverses enciclopèdies Centpeus !!!! ;)