La ciència i Donald Trump

Doncs contra tots els pronòstics i quasi totes les enquestes (nois de les enquestes, us ho heu de fer mirar això), Donald Trump va guanyar les eleccions i ha esdevingut el nou President dels Estats Units. Ara tindrem uns dies amb moltes explicacions de com ha pogut passar això. Seran explicacions donades pels qui no ho van preveure i suposo que seran molt similars a les que donaran quan guanyi Marine Le Pen a França en pocs mesos. És el que hi ha.

En tot cas, des del punt de vista de la ciència, la tria de Trump no sembla ser una bona notícia. Si fem cas de les declaracions que ha anat fent relacionades amb el món de la ciència, la tecnologia, la salut i el medi ambient, sembla que venen temps foscos.

Per començar, tot un clàssic; posar en dubte el canvi climàtic. Segons ell és “un invent dels xinesos per fer menys competitiva la industria americana”. No és cap novetat i sembla que a molts polítics els costa entendre la diferència entre temps i clima, saber com interpretar les dades o simplement escoltar les explicacions de la comunitat científica. El que acostumen a fer és triar un científic que digui allò que volen escoltar i fer-li cas només a ell. És l’estratègia típica dels que només estan interessats en l’economia i si per guanyar diners cal malmetre el planeta, ja s’ho trobaran les properes generacions. En temes ambientals, tres quarts del mateix. Les perspectives són bones per al fracking, la construcció d’oleoductes i l’energia nuclear, però pinta malament per les energies renovables. De fet, pinta malament per la pròpia Agencia de Protecció Ambiental. En alguns casos serà una mala notícia local, però pel que fa al canvi climàtic, en això rebrem tots.

Tampoc estaria molt tranquil si fos de la NASA. Les coses que no tenen una utilitat immediata (utilitat en termes de rendiment econòmic) no semblen ser gaire prioritàries pel nou president. Es veritat que ha fet alguna declaració com ara que “…anem a reenfocar la missió de la NASA en l’exploració espacial. Sota l’administració Trump, Florida i Amèrica lideraran el camí cap a les estrelles”. Sona bé, però sembla la mena de frases per justificar tancar l’aixeta a les missions relacionades amb l’Estació Espacial Internacional. L’estudi de la Terra des de l’espai no sembla una prioritat per ell. Ja ho veurem, però els responsables del Projecte Orion (molt car) no les tenen totes.

En tot cas, potser resulta encara més inquietant des del punt de vista de la ciència, el perfil del Vicepresident, Mike Pence. Amb ell el creacionisme guanya un bon defensor ja que és dels que defensa el creacionisme (sota la disfressa de “disseny intel·ligent”) i és dels que li costa entendre que una teoria en ciència no té el mateix sentit que la paraula “teoria” en llenguatge quotidià. Venen mals temps pels professors de ciències dels Estats Units. Naturalment, la recerca amb cèl·lules mare també està en el punt de mira d’un cristià molt conservador, com ell.

De totes maneres, potser m’equivoqui. Abans de les eleccions es diuen moltes coses, però un cop les guanyes, les coses canvien. Aquí, per exemple, sabem que no triguen gaire a pujar impostos ni a matisar a la baixa les promeses electorals. En tot cas, hi ha poc a dir. La gent ha triat i qui ho sap! potser no serà tan greu. Esperem que sigui millor President que no pas Candidat.

1 comentari

  • Pons

    10/11/2016 10:23

    Posats a demanar que sigui un president inversament proporcional al què ha sigut com a candidat