Super-lluna. Me l’imaginava més gran?

No se si vàreu veure la superlluna d’ahir, però si us hi vàreu fixar, notaríeu que no n’hi havia per tant. Era lluna plena, que sempre és bonica d’observar, però no era especialment impressionant. En tot cas, no més que la resta de llunes plenes d’altres mesos. No és que ens enganyessin amb tot el que es deia de la “super-lluna”. Realment era més gran i més brillant que la majoria de llunes plenes. Però això no vol dir que la diferència fos fàcil de percebre a ull nu.

La trampa estava en el qualificatiu de super-lluna. Poses un nom amb gràcia a qualsevol cosa, comença a circular per les xarxes esdevenint cada vegada més popular fins que al final la imaginació es fa amb el poder i acaba per afirmar-se qualsevol bestiesa que ja no te res a veure amb la realitat.

La clau de tot plegat és que l’òrbita de la Lluna, com la de tots els cossos celestes, no és una circumferència sinó una el·lipse, amb la Terra situada en un dels dos punts focals. Això vol dir que de vegades està més propera a la Terra i en altres ocasions està més lluny. Si el moment en que està més a prop coincideix amb el pleniluni, la esfera aparent de la Lluna es veu més gran. El que passa és que per fer-ho més clar, s’acostuma a dibuixar molt exagerat de com és en realitat (imperceptible).

Aleshores, quina es la diferència de mida entre els moments de màxim i mínim apropament? Dons pel que fa al diàmetre, la diferència és del 12 %. I això entre els casos extrems! Si ho comparem amb la mida mitjana de com la veiem, la diferencia encara és menor. A més, la Lluna la  veiem amb una mida aparent més aviat petita. Un canvi del cinc o deu per cent en la seva mida és pràcticament inapreciable. I si voleu verificar-ho, mireu les mides de les diferents llunes plenes de l’any 2016. A veure si identifiqueu la super-lluna (i la mini-lluna). En canvi,sí que es podia notar una mica més de claror que l’habitual, per allò que un augment en diàmetre correspon a un augment més gran en superfície. Avui serà un bon dia per repassar a les escoles les relacions entre àrees, radis i perímetres de les circumferències.

En tot plegat hi havia un altre motiu de confusió. La gent penjava unes fotografies absolutament enganyoses. Si ets aficionat a la fotografia saps que els teleobjectius acosten les imatges i les fan més grans, però l’efecte és particularment notable com més llunyans siguin. Per això queda espectacular un grup de ciclistes o de manifestants fotografiat amb teleobjectiu. Dóna la impressió (falsa) que estan tots amuntegats. Doncs fer fotografies de la Lluna amb teleobjectiu fa que la lluna es vegi proporcionalment molt més gran. Queda un efecte molt bonic, però mai veiem la Lluna amb aquestes dimensions. I el cas és que totes les fotos que feien referència a la superlluna eren simplement fotografies fetes amb teleobjectiu. Un simple truc digne dels efectes especials de les pel·lícules.

En tot cas, potser va servir perquè tots plegats ens aturéssim una estona a contemplar la Lluna, que sempre és una bona cosa. Transmet un sentiment de grandesa i de bellesa que poques coses igualen. Descobrir les meravelles de l’univers, fins i tot les que tenim tan properes, sempre val la pena. La llauna és que es generin expectatives exagerades ja que aleshores arriba la decepció i el descrèdit a les notícies de l’astronomia. Un problema que amb una miqueta d’informació es pot evitar, però… quin perd el temps buscant informació?

Per cert, amb el planeta Mart també circula una ximpleria similar dient que quan estigui en el punt més proper a la terra es pot veure de manera espectacular. Cada pocs anys torna a aparèixer la notícia i l’únic que fan es modificar la data. Quan us arribi (que arribarà) no en feu ni cas. De nou, Mart estarà més proper i la seva mida aparent serà més gran. Però sense un telescopi no veureu res.

3 comentaris

  • Pons

    16/11/2016 13:41

    Podria haver sigut pitjor, podria haver sigut “Mega-lluna” o “Lluna de la hòstia” llavors si que hagués decebut.

  • Jordi

    15/11/2016 12:01

    Ahir hi havia un munt de gent a la platja mirant la lluna. Hi ha altres dies en que es tan espectacular o més, especialment quan surt per l’horitzó amb l’efecte òptic que la fa semblar més gran. Aquests altres dies no hi ha gairebé ningú. No saben el que es perden. No cal esperar vint anys!

  • Carquinyol

    15/11/2016 8:53

    M’agrada veure la Lluna, però quan estic al camp m’agrada més que no hi aparegui, ja que aleshores amb una mica de sort es poden veure els estels formant la Via Làctia i això m’impacta molt més i em fa sentir petit petit petit…