Mapes, errors i realitats

Si ens parlen d’un mapa del món, el primer que ens ve al cap és el típic atles que tots hem vist mil vegades. L’hem vist tantes vegades que el donem per bo sense dubtar. Però en realitat és incorrecte. N’hi ha prou en fixar-se en que Groenlàndia i Àfrica semblen tenir la mateixa mida, quan en realitat, dins Àfrica podríem posar-hi catorze Groenlàndies. Per això ocasionalment es presenten altres maneres de dibuixar el món, sempre dient que és més correcte, mes exacte, més justa o més el que sigui.

La realitat és més senzilla. No hi ha cap mapa que sigui del tot correcte ja que és impossible transferir la superfície d’una esfera (com la Terra) sobre una superfície plana (com la del mapa). És un problema que sabem que no té solució. Pots mantenir o bé les formes o bé les àrees, però no pots conservar les dues coses alhora. Simplement has de triar el que prefereixes i sacrificar l’altra. Per fer-ho, per transferir el mapa de la esfera a un pla es fan servir “projeccions”. I n’hi ha de diferents tipus.

Els mapes que acostumem a veure fan servir la projecció de Mercator. Primer es transforma la esfera en un cilindre i després es desplega el cilindre. El problema és que com més cap als pols vas, més grans es veuen les regions. Per això Alaska es tan gran com Brasil en aquesta projecció. Ara queda molt modern criticar-la dient que es eurocentrista o que l’hemisferi sud està infrarepresentat ja que l’equador no està al centre (Això no és del tot cert. A la projecció completa sí que ho està, però per cosa pràctica, la major part de l’hemisferi sud s’elimina). En realitat Mercator el va fer perquè permetia dibuixar fàcilment les línies de navegació. De nou, cada mapa té una funció i tries el que prefereixes.

Una altra projecció és la de Peters. Aquesta manté les àrees, però distorsiona els perfils. Personalment la trobo lletja amb ganes, però tot son gustos.

Una de les més acceptades actualment es la projecció de Robinson. Aquesta distorsiona tant  els perfils com les àrees, però en els dos casos és una distorsió menor. El mapa ja no es veu rectangular i els meridians es van corbant. Una solució de compromís que, a sobre, queda estèticament bonica.

Hi ha moltes més projeccions i només cal triar la que necessitis per cada cosa. Discutir quin mapa és més correcte és una cosa una mica absurda. Cap ho és. I tot i així, de tant en tant surten noves estratègies que es venen com el mapa real del món. Curiós perquè amb mirar-s’ho un moment n’hi ha prou per trobar errors. Ara s’ha presentat un basat en tècniques d’origami que mostra una nova visió del món. Com tots, té coses bones (l’Antàrtida hi apareix correctament), però també coses dolentes. L’Antàrtida està allunyadíssima d’Austràlia!

I, és clar, el que es recorda sempre és que no hi ha motiu per posar el pol nord a la part de dalt. Podria estar perfectament a baix. Un comentari que queda bé, però que passa per alt que la major part de territori emergit és a l’hemisferi nord, de manera que resulta més senzill centrar els mapes en aquest hemisferi.

En realitat, si volem mirar com és el planeta el que ens cal és una bola del món de tota la vida.

3 comentaris

  • Pons

    18/11/2016 12:46

    Ningú ha vist aquell capítol de fantàstica l’ala oest de la casa blanca? Us enganxo la versió doblada.

    https://www.youtube.com/watch?v=i8iHj_O_ZNk

  • Daniel López

    18/11/2016 12:23

    Xina, vol dir país del centre. Els seus mapes òbviament col·loquen l’Oceà Pacífic al centre enlloc de l’Atlàntic. Està bé constatar que som nosaltres els que estem en un racó perdut del món!!

    A mi m’agrada la projecció de Peters, on es conserven les superfícies col·locant el pol Sud a dalt i el Pacífic al centre…. d’aquesta manera ens baixen els “fums”.

  • Carquinyol

    18/11/2016 9:49

    A mi m’agrada més el de Robinson, però m’esperaré que diu en Wally B. Feed de Scabb Island, que ell sí que entén d’aquestes coses :D