Arxiu del dimarts , 22/11/2016

El motor “impossible”

dimarts , 22/11/2016

En ciència hi ha poques coses més interessants que topar amb un fet, una idea o un fenomen que trenca els esquemes establerts. És gràcies a aquests moments de desconcert que el coneixement va avançant. El problema és assegurar-nos que realment estem davant d’un fenomen nou i no d’un error de mesura, d‘un engany o d’una mala interpretació. La història és plena de grans promeses que van quedar en res quan es van mirar i analitzar atentament.

Ara hi ha un d’aquests moments en el camp de la física i l’enginyeria. I tot al voltant d’un motor que promet ser el que finalment obri les portes als viatges espacials. El motor es coneix amb el nom de “EM drive” i està en el punt de mira de tothom per un petit detall. En teoria no pot funcionar ja que viola uns quants principis de a física, però les mesures semblen indicar que, efectivament funciona… (o potser no).

La descripció del EM drive és senzilla. Un tub tancat,  de forma cònica, dins el qual hi ha un sistema que genera microones que reboten per les parets del tub. La idea seria que hi ha moltes microones xocant contra la paret gran del con i poques fent-ho contra la paret petita. La diferència és la que genera l’impuls constant que han mesurat, de 1,2 mil·linewtons per kilowatt. És una força minúscula, però la gràcia és que no ha cremat cap combustible. Zero. I sense combustible, el pes de les naus es redueix extraordinàriament, de manera que si això fos correcte, només caldria una mica de paciència per acabar movent-se molt de pressa.

Peeeeero, tenim un problema que es diu “llei de la inèrcia”, un altre que es diu “llei de conservació de l’energia” i uns quants de semblants. Tots sabem que no pots agafar-te pel clatell, estirar fort i aixecar-te tu mateix. L’explicació està en les lleis de la física, allò que tota força en un sentit en genera una altra en sentit contrari, que no pot haver acció sense reacció o que l’energia no es crea ni es destrueix, que només es transforma. Doncs aquest motor (si funcionés) es passa pel forro aquests principis.

Aleshores hi ha dues opcions. Estem davant d’un fenomen nou que requereix una explicació molt complicada (fenòmens quàntics exòtics o similars), o bé estem mesurant alguna cosa malament. També podria ser una enganyifa, però aquesta vegada no ho sembla. L’últim article porta l’adreça de la NASA, de manera que si diuen que han mesurat un impuls, deu ser veritat. Altra cosa és que els aparells estiguin ben calibrats o que no hi hagi errors en la mesura. Un impuls tant petit està en els límits de detecció del sistema. I el sistema per mesurar-ho és complicat amb ganes!

Quan mires la opinió de la comunitat científica estan atrapats entre les ganes boges que efectivament sigui cert i el convenciment que hi ha un error en les mesures o en els càlculs. Per exemple, Les microones de l’interior del motor poden escalfar l’aire que hi ha a dins. Si aquest aire calent s’escapés per algun forat microscòpic del cilindre, podria explicar l’impuls detectat.

Diu que els xinesos també han treballat amb un motor similar i que després d’uns anys fent proves, ho han deixat estar en arribar a la conclusió que el que detectaven al principi eren artefactes de les mesures. L’article està en xinés, de manera que em crec als físic que ho comenten (tampoc l’entendria ni que estigués en català, per cert).

De moment haurem de seguir esperant. Recordeu el cas dels neutrins que anaven més de pressa que la velocitat de la llum? Aleshores hi havia dues opcions. Un nou principi de la física que superés la teoria de la relativitat o un error en les mesures. Al final va ser un cable mal connectat. Doncs ara estem en una situació molt semblant. Caldrà veure, implacablement, si troben l’error abans de dir que hem descobert un nou sistema per viatjar a les estrelles.