Gel àrtic. Ens acostem al punt de no-retorn?

L’atzar ha volgut que la victòria de Donald Trump coincidís en un dels anys més anòmals pel que fa al comportament del clima, el gel i les temperatures a l’Àrtic. Ja és inquietant que arribi al poder algú que sembla (o decideix) ignorar el que li està passant al planeta justament quan els avisos es van fent més i més intensos. Aquests dies ha passat una mica desapercebuda la notícia de les temperatures inusualment elevades a l’Àrtic. Potser és que, per repetitives, les coses acaben deixant de cridar l’atenció, però que durant l’arribada de l’hivern àrtic, la temperatura estigui vint graus (sí, sí, vint graus) per sobre del que és habitual ens hauria d’amoïnar.

Previsiblement aviat es recuperaran valors més normals, però aquesta alteració ens diu que els canvis que es preveien ja comencen a passar. Corrents d’aire que deixen de circular per on toca i que no refreden les zones habituals. Borrasques o anticiclons que no es formen exactament on acostumen i que modifiquen la circulació de l’aire i de retruc, les temperatures de l’atmosfera i del mar.

Una de les conseqüències més visibles és l’extensió de la superfície coberta per gel. Durant l’estiu aquesta àrea disminueix, però a mida que avancem cap a l’hivern, amb menys hores de sol i menors temperatures la capa de gel torna a guanyar terreny. Les dades indiquen que la recuperació hivernal és menor cada any, però aquest 2016 està resultant especialment lenta. Sembla que l’Àrtic no té pressa per tornar-se a gelar i això afecta molt la quantitat de gel total del planeta.

Aquests fenòmens no passen de manera aïllada. Al contrari! Cada modificació en els paràmetres d’un afecta la resta. Que els corrents d’aire es modifiquin fa que les temperatures de l’Àrtic siguin més elevades. Això fa que la superfície de gel sigui menor. El gel (blanc) reflecteix la llum del Sol mentre que l’aigua (fosca) la capta, de manera que el refredament causat per la superfície blanca és menor. El planeta absorbeix més energia i s’escalfa una mica més, de manera que els corrents es modifiquen encara més…

Aquest any ha tingut lloc el fenomen de “el Niño” i probablement està relacionat amb moltes de les anomalies registrades. Pot semblar un fet inusual que ho justifica, però això és irrellevant a llarg termini ja que cada anomalia dificulta més la recuperació posterior. Hi ha qui s’entreté a mirar els gràfics de manera que sembli que la cosa va millor o insistint en que canvis n’hi h a hagut sempre. Bé, extincions també i no per això ens hauríem de relaxar quan ens toqui. Especialment si nosaltres en som els causants. Estem en un espiral en el que cada any ens apropem més al punt de no-retorn i ens comportem com la orquestra del Titànic, tocant música mentre la nau s’enfonsa.

5 comentaris

  • Manel Ros Calsina

    27/11/2016 20:29

    Precisament, Matt Ridley representa una tercera via que, normalment, acostumen a ser més equànimes.

  • Daniel Closa

    25/11/2016 0:30

    Manel: Sempre hi ha maneres d’interpretar les coses. I el raonament de Matt Ridley és interessant tot i que no coincideixo gens amb ell. Es igual de dolent triar les dades per fer-les més apocalíptiques com per fer-les menys inquietants.

  • Manel Ros Calsina

    24/11/2016 20:38

    No sóc trumpista ni negacionista però tampoc comparteixo les previsions apocalíptiques.
    Hi ha altres maneres d’interpretar les dades com, per exemple, fa Matt Ridley:
    http://www.thegwpf.com/matt-ridley-global-warming-versus-global-greening/

  • Pons

    24/11/2016 10:18

    Morir amb una extinció massiva com van fer els grans dinosaures, quin gran honor que ens estem fabricant!

  • Carquinyol

    24/11/2016 9:05

    Doncs si ja ho teniem prou complicat per concienciar a la gent del problema amb el senyor Trump manant ho tenim encara més difícil.

    Realment com espècie tenim una manera estranya d’elegir als nostres dirigents… però bé, suposo que serà un reflex de que com a espècie alguna cosa ens falla.