Arxiu del dimarts , 29/11/2016

Mirant la glucosa

dimarts , 29/11/2016

Una cosa bona de la ciència és que va oferint millores que canvien la vida a les persones. Pot passar més o menys temps, però al final els avenços científics són aprofitats pels enginyers i transformats en coses útils de veritat. Aquesta és la història de gairebé tot el que ens envolta, però no deixa de sorprendre la manera com es van trobant respostes enginyoses a problemes aparentment complicats.

Una d’aquestes solucions que m’ha semblat brillant és una resposta al problema dels diabètics per anar controlant el nivell de sucre. Si el tractament és amb insulina, cal administrar-la quan la glucosa en sang augmenta més enllà del normal, de manera que cal anar fent anàlisis freqüents. Per això hi ha sistemes més o menys senzills que amb una petita punxada i una gota de sang del dit poden mesurar el nivell de glucèmia de manera senzilla. El problema és que la mesura és la d’aquell moment i no saps com estarà una hora més tard.

No és irrellevant ja que, malgrat que la insulina va representar un abans i un després en el tractament de la diabetis, el que el cos necessita és un control molt fi dels nivells de sucre de manera que no hi hagi grans oscil·lacions. És a dir que el que cal és un sistema que permeti fer el seguiment del nivell de sucre en temps real. I una de les solucions en les que es treballa es basa en fer servir… lentilles.

La gràcia és que els nivells de sucre de la sang es relacionen amb la concentració de sucre a les llàgrimes. No és el mateix valor, però hi estan relacionats. Doncs en el que es treballa és en lentilles que tenen acoblats microsensors de glucosa que van detectant els nivells de manera constant. La idea és acoblar els detectors amb sistemes que canvien el color de la lentilla, de manera que si la glucèmia comença a augmentar més enllà d’un determinat nivell, la lentilla canvia de color i la persona sap que justament en aquell moment cal fer alguna cosa per tornar als nivells normals.

Fa temps que treballen en diferents prototips i ignoro en quin punt exacte de desenvolupament està cada un d’ells, però és la idea el que trobo brillant. Un sistema que no requereix punxades, que fa mesures constants i que avisa de manera immediata dels canvis. I a sobre, senzill de posar. Per descomptat ha calgut desenvolupar temes de òptica, nous materials, nanotecnologia, bioquímica, fisiologia i ergonomia, però si al final funcionen, haurà valgut la pena.