Arxiu del dimecres, 30/11/2016

l’ull de l’astronauta

dimecres, 30/11/2016

Anar a l’espai ha de ser una passada, però també comporta un seguit d’incomoditats. El mareig, la pèrdua de massa òssia, el menjar deshidratat, la sensació de notar els budells flotant dins la cavitat abdominal i els curiosos lavabos que fan servir. Però un altre problema menys esmentat són les alteracions en la visió. La majoria d’astronautes experimenten una pèrdua significativa de la visió que pot arribar a ser un problema en missions llargues i que no sembla recuperar-se fàcilment al tornar a Terra.

En les anàlisis posteriors es veia que tenien la part de la retina lleugerament deformada i el nervi òptic inflamat. Era el que s’anomena “deficiència visual per augment de la pressió intracranial” i el motiu semblava ser la redistribució dels líquids corporals deguda a la ingravidesa. Sense gravetat, l’aigua del cos ja no té tendència a caure i s’acumula més del compte a la part superior del cos. Això genera pressió dins el crani. Una pressió que empeny els glòbuls oculars cap enfora i deforma la part de dins, on hi ha la retina. Per rectificar-ho es van dissenyar uns pantalons que generen pressió negativa per tal de redistribuir els fluids i fer que tornin cap a les cames, però no acabaven de rutllar.

I ara sembla que han vist que potser la idea inicial era massa senzilla i el tema era més complicat. Al cos no només hi ha sang i limfa, que serien els fluids que més es redistribuïen. També hi ha el líquid cefaloraquidi. I això ja és un tema més delicat.

Per algun motiu, sembla que durant l’estada a l’espai augmenta el volum de líquid cefaloraquidi, de manera que també augmenta la pressió intracranial i els ulls en surten rebent. I aquest es un problema encara més difícil de controlar. Al menys fins que no s’estableixi com passa. No es qüestió d’anar fent una trepanació al crani dels astronautes per alliberar pressió.

En tot cas, és un nou recordatori de la complexitat de viure a l’espai i de les dificultats a les que hauran de fer front els astronautes que es plantegin fer viatges realment llargs. Moltes vegades es parla del viatge espacial com una versió incòmoda de Star Trek, però la realitat és que l’espai és un indret incòmode, perillós i gens saludable.