Selecció de la intolerància

El Banc d’Anglaterra s’ha trobat amb un problema amb els nous bitllets de cinc lliures. S’ha sabut que en la composició de la pasta que fan servir per fabricar-los hi ha restes de sèu, un derivat de greix animal i és veu que això és inacceptable per vegans, vegetarians, hindús, sikhs, jains i altres grups. Ja ha començat la recollida de signatures per canviar-los. Suposo que també s’haurà de fer amb un material que no inclogui transgènics, amb materials reciclables, lliures de gluten, sense restes de cacauets i que sigui considerat halal i kosher. I fins i així, no tinc cap dubte que hi hauria algun grup que trobaria motius per considerar-los inacceptables.

Tot plegat és un exemple del que han anomenat “la dictadura de les minories”. No estic massa segur que el nom sigui ben triat, però la idea és senzilla. Si hi ha una minoria prou intransigent, les seves opinions acaben imposant-se a tota la societat. Això en ocasions és dolent, en altres és preferible i en molts cassos és irrellevant. Però és interessant entendre el mecanisme. No deixa de ser una mena d’evolució, encara que no de les espècies ni de les idees individuals sinó dels comportaments culturals.

Imaginem que soc un fabricant de menjar. Si intento arribar al màxim de clients he d’evitar oferir un producte que algun grup es negui a consumir. Si el meu menjar no està preparat amb el ritual halal (o kosher o el reclamat per la religió o la ideologia que vulgueu) em quedaré sense aquell grup de clients. D’altra banda, com que la resta de població no te problemes en menjar halal, una bona estratègia és fer tot el menjar halal (o kosher o el que sigui) i així tothom el podrà consumir. I ves per on, les restriccions triades per un grup minoritari s’acaben aplicant a tothom.

El mateix passa amb els transgènics. S’ha imposat la percepció que son dolents, de manera que la major part del menjar que ens arriba anuncia que és lliure de transgènics. Si analitzem els productes notarem que es van imposant idees que defensava una minoria molt decidida i fa que la resta acabem trobant només els productes que a ells els fan feliços. Només en els casos en que la opció de la minoria sigui massa cara es mantenen les dues línies.

Tots els excessos son dolents i moltes vegades és difícil saber si és una cosa bona o no tant. Potser arribarà el moment en que només trobarem menjar sense gluten. Una cosa fantàstica pels celíacs, però potser no tant pels que no ho som. Diguin el que diguin les modes, el gluten és un bon aliment per la majoria de la població. Però tenir els dos productes a la venda és car ja que calen dues línies de distribució separades. Això seria el millor per als consumidors, però surt més a compte que tot sigui sense.

I no passa només amb el menjar. En el cas dels idiomes, si en una societat bilingüe hi ha una minoria que es nega a fer-ne servir un dels dos, la tendència és que aquell es vagi imposant ja que la majoria, més tolerant, farà servir el que reclama la minoria inamovible. Tot plegat constitueix un sistema de selecció curiós, diferent de la selecció natural, ja que no es tria el més eficient, el més beneficiós, el més pràctic o l’acceptat per la majoria. Només el que és defensat de manera més radical.

És empipador, perquè si hi penses gaire pots acabar arribant a la conclusió que ser tolerant és un mal sistema. Però això seria una simplificació excessiva. Com en tot, els excessos s’han d’evitar. Segurament el que cal ser és intolerant amb la intolerància. I potser això és un argument circular o contradictori, però s’entén molt bé.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    03/12/2016 11:51

    Laura Paus. Evidentment hi ha dies que no l’encerto a l’hora d’escriure el post. La meva intenció era comentar el mecanisme per com un fet que afecta a una minoria s’estén fins aplicar-se a la majoria. I ja deia que això en ocasions sembla una mala cosa i en altres una bona cosa. Per això intentava posar exemples de tota mena. L’exemple que poses d’adaptar els edificis a les cadires de rodes també hauria servit.
    Si que al final carrego contra les aplicacions “perverses” d’aquest mecanisme i potser he donat a entendre que ho generalitzava a tot. Per descomptat no és el que pretenia i em sap greu si he donat aquesta sensació.
    Hauré de seguir millorant la manera d’expressar-me

  • Claudi Mans

    03/12/2016 10:11

    A l’ Índia colonial va haver-hi revoltes nacionalistes perquè uns cartutxos per a armes de foc que usaven els soldats -hindús- i que s’havien de mossegar per usar, tenien una capa de greix que deien que era sèu de vaca. En van dir la revolta dels cipais, que és el nom dels soldats hindús que defensaven als anglesos.

  • Laura Paus

    03/12/2016 2:38

    En general estic d’acord amb el que dius. Ara, com a celíaca (i sent conscient que això potser em fa precisament susceptible al tema), no em sembla just que es fiqui el tema del gluten amb els altres que aquí menciones: no és cap tria, i de debò que no sabeu com n’és de limitant viure en un entorn on no és té en compte la qüestió del gluten: afecta inclús la vida social (tinguem present com de lligats als àpats estan les trobades socials). En aquest cas em sembla que no és greu que els restaurants, per exemple, s’adaptin, ja que això no comporta cap detriment pels que no són intolerants, i en canvi als que ho som –repeteixo: no per elecció–, ens permet fer vida normal (semblarà exagerat, però per qui ho viu és molt fàcil veure un paral·lelisme en l’adaptació de les voreres pels que van en cadira de rodes). Pel que fa al que preguntava en Carquinyol: en la causa de la malaltia hi ha una component genètica i una d’ambiental. Si no es té la predisposició genètica, la malaltia no pot aparèixer. Si és té, però, aquí sí que és on encara no es té clar com afecta l’ambient a la malaltia. Però bé podria ser, deia algun article que vaig llegir fa temps (dit així sé que el que dic no té gaire valor –em sap greu no poder donar les fonts), que una dieta rica en gluten fos un dels factors desencadenants (evidentment, no l’únic).

  • Joan

    02/12/2016 15:54

    Hi ha un concepte que he llegit algun cop i em sembla interessant per definir-ho: absolutisme moral.

  • Daniel Closa

    02/12/2016 12:31

    Carquinyol. Ups. No ho se. En realitat no està clar del tot el que causa la celiaquia (a part del component genètic).

    Pons: És el primer que he pensat. Si tenen problemes amb el greix animals, n’hi ha prou amb no menjar-se els bitllets. Per descomptat és un altre problema que porta al fet que el veganisme al final té menys a veure amb l’alimentació del que semblaria

    Júlia: No, dona, no! Ja ho saps que no és això per on vaig. Només faltaria!!. Jo parlo del mecanisme d’evolució i ja dic que hi ha casos criticables i altres en els que és una bona cosa.
    Confesso que estava esperant el teu comentari… ;-)

  • Júlia

    02/12/2016 11:50

    Home, els celíacs no som maniàtics, que tenim una malaltia… No ens titllis de radicals, pobres de nosaltres xD

  • Pons

    02/12/2016 11:35

    Què fan a Anglaterra amb els bitllets? Se’ls mengen? Des d’això del brexit que estan molt estranys aquests britànics…

  • Carquinyol

    02/12/2016 10:26

    Una pregunta… pot passar que eliminant el gluten de l’alimentació augmenti el número dels que desenvolupen intolerància al gluten ?