Arxiu del dilluns, 12/12/2016

L’ambre, les plomes i el dinosaure

dilluns, 12/12/2016

Mai saps el que pots trobar quan vas a donar una volta per un mercat. Això és el que deuria pensar un investigador de la universitat Xinesa de Geociències, de Pequín, quan va veure el que hi havia en un mercat de la ciutat birmana de Myitkina. Allà hi havia un mercat d’ambre on s’hi poden comprar peces que guanyen valor si tenen alguna curiositat atrapada dins la resina fòssil. En la peça que li oferien hi havia les restes de les plomes d’algun ocell, però l’home es va adonar que allò no era exactament el que semblava de manera que no va dubtar a adquirir el bloc d’ambre.

I efectivament, el que tenia entre les mans va resultar ser la part final de la cua, amb plomes, d’un dinosaure. Unes plomes de més de noranta milions d’anys i que permeten analitzar amb detall l’estructura i les característiques d’aquell petit dinosaure. Fins i tot el color. Blanc a la base de les plomes i marronós a l’extrem. Un exemplar que, de pas, ens recorda que no tots els dinosaures eren gegants. Aquest tindria la mida d’un pardal.

La classificació d’aquest exemplar, de moment anomenat DIP-V-15103, no és senzilla ja que només hi ha la part final de la cua, uns pocs centímetres tot plegat, però de moment l’han ficat entre els dinosaures de la família dels “Celurosaures no aviars”. Val la pena recordar que els ocells no deixen de ser els supervivents dels dinosaures. En realitat són els únics supervivents del grup dels celurosaures. El cas és que de celurosaures n’hi havia molts altres grups, els més coneguts dels quals son els tiranosàurids, però també hi havia els  ornitomímids i els maniraptors. Les aus són una de les famílies d’aquests maniraptors. Quan va tenir lloc la gran extinció de finals del cretaci, tots els grups de dinosaures van desaparèixer excepte les aus. Doncs les restes de cua plomada que hi ha dins l’ambre pertany a algun grup dels celurosaures, però no al que va donar lloc a les aus. És a dir, que les plomes no eren una característica exclusiva d’aquest grup particular.

Els descobriments de plomes de dinosaure ja no són una novetat i malgrat tot, encara fan gràcia. Segurament és perquè després de tants i tants anys imaginant als dinosaures amb aspecte de rèptils, costa canvia l’esquema mental i adaptar-lo a animals més semblants als ocells. En realitat hi devia haver de tot, igual que passa amb els mamífers, que en trobem amb pèl, sense pèl, amb punxes o amb escates. L’evolució ha anat deixant un magnífic mosaic d’adaptacions a tota mena de condicions. En alguns grups van seleccionar-se’n algunes i en altres grups el camí evolutiu va ser diferent, però en tots podem trobar milers de matisos i cal vigilar les generalitzacions. Cal vigilar, però també resulten útils. Per això, i malgrat les excepcions, sembla que serà més ajustat a la realitat anar fent l’esforç d’associar dinosaures amb plomes.