Arxiu del dimarts , 13/12/2016

És per viure millor!

dimarts , 13/12/2016

M’ofereixen un plat de llesques de pernil perfectament tallades i la seva visió i l’aroma que detecto fan que la boca comenci a generar saliva, les pupil·les es dilatin i el sistema digestiu es prepari per un àpat memorable. M’entretinc uns instants assaborint els moments previs a començar fins que la mirada es fixa en les petites tires blanques de greix i un senyal d’alarma es dispara en algun racó del cervell. Fa poc es va fer públic un estudi que relacionava el greix amb la progressió del càncer. Potser m’ho hauria de pensar això de menjar massa greix! Una llàstima ja que, en bona part, és el greix el responsable del sabor de molts aliments i, certament, del pernil.

De totes maneres els miraments no duren gaire estona i de seguida allargo el braç per agafar la primera llesca i regalar-me amb el seu sabor. És cert que el greix està relacionat amb el càncer, però també he recordat un altre estudi en el que el greix es relaciona amb les defenses contra les infeccions. Davant del dubte sobre si afavorir el càncer o les infeccions, trio gaudir de les coses bones de la vida i no amargar-me amb interpretacions forçades dels estudis científics.

Això no vol dir, en absolut, que no siguin estudis importants. Si entenem de quina manera el greix alimenta les cèl·lules tumorals podrem dissenyar medicaments que bloquegin el sistema de captació de greixos per part d’aquestes cèl·lules. Si sabem que les cèl·lules del teixit gras ajuden a lluitar contra les infeccions, podrem esbrinar quines molècules alliberen per fer-les servir a conveniència quan calgui. Però si pretenem modificar els nostres costums o la nostra alimentació cada vegada que un estudi alerta sobre els perills o els beneficis de determinat grup d’aliments, pararem bojos i no farem cap favor a la nostra salut.

El que passa és que ens encanta assenyalar bons i dolents en qualsevol història. I en el cas dels aliments fem el mateix. Els greixos són dolents, però l’oli d’oliva, que és un greix, el considerem bo. En realitat només l’excés de greix és dolent i si fos un excés d’oli d’oliva també ho seria. Els sucres diuen que són terribles, i en excés és ben cert, però quan necessitem energia el que ens cal no son vitamines ni proteïnes sinó sucres. Anem de bòlit prenent antioxidants i oblidem que l’excés d’antioxidants afavoreix el creixement dels tumors ja que també protegeixen les cèl·lules tumorals. I així insistim en passar per alt que la moderació és la millor guia en temes de nutrició i que qualsevol excés, en qualsevol sentit, gairebé sempre és més perjudicial que res.

Una llàstima, perquè aconseguim fer d’una cosa bona, com és el coneixement, una font d’angoixa innecessària. També és veritat que hi ha molt negoci basat en fer-nos patir per l’alimentació. Molts negocis no funcionarien si abans no ens posessin la por al cos i ens convencessin que mengem fatal i que ens calen els aliments o suplements que ens ofereixen.

En tot cas, a mi no m’enredaran. Seguiré menjant el pernil, naturalment amb moderació. Ocasionalment prendré una copeta de vi, però ho faré per pur plaer i sabent que la toxicitat de l’alcohol és molt superior a qualsevol efecte antioxidant que pugui tenir. Gaudiré de la gastronomia (de manera assenyada!) i no cauré en el parany de considerar els aliments com si fossin medicaments.

Segur que el sexe té efectes sobre el sistema cardiovascular, l’equilibri hormonal, l’oxigenació de l’organisme i la crema de calories, però quin idiota el practicaria fixant-se només en això? Aleshores… per quin motiu hauríem de fer-ho amb la gastronomia? Gràcies a la ciència, cada vegada sabem mes coses, però aquest coneixement hauria de ser per viure millor. No per amargar-nos la vida.