Arxiu del dimecres, 14/12/2016

Igual resultat, conclusions oposades

dimecres, 14/12/2016

“Segons un estudi….” amb aquestes paraules comencen moltes afirmacions que acostumen a no ser extremadament precises. Segurament és veritat que hi ha un estudi i probablement l’han publicat en una revista científica, però segurament també deu haver-hi un estudi que demostri el contrari. Però és que, a més, hi ha molts treballs que resulten, com a mínim, discutibles. Bona part de la diversió en ciència consisteix en buscar les pessigolles a la feina dels col·legues. L’experiment està ben fet? Les conclusions són raonables? El que han trobat es pot interpretar d’una altra manera?

Sembla ganes de ser maranya, però els científics són persones com tothom, amb preferències, amb idees preconcebudes, amb interessos i amb tots els sentiments que, fins i tot amb bona intenció, poden empènyer a mal interpretar els resultats. Per cert que tot això també pot empènyer a mal interpretar els resultats dels altres. Per això la discussió en ciència és important i, sovint, intensa.

Que hi ha treballs que es poden interpretar de diferents maneres m’ha passat amb un que he trobat fa molt poquet. Segons les conclusions dels autors el seu estudi suggereix que “… l’acupuntura pot ser una opció no-farmacològica viable per al tractament de la hipertensió crònica”. I és fantàstic, perquè segons la meva opinió el que han demostrat és exactament el contrari. Que la acupuntura no te cap efecte sobre la hipertensió.

Aleshores?

Doncs segurament que ells creuen d’entrada en la acupuntura i jo en soc més escèptic. Naturalment crec que la meva opinió és la correcta tot i que segurament ells pensaran el contrari.

El títol del treball es “L’electroacupuntura repetitiva atenua la hipertensió induïda pel fred a través de encefalines en la medul·la rostral ventrolateral”. La primer paraula ja és curiosa. No parlen d’acupuntura sinó d’electroacupuntura. S’assembla, però no és el mateix. També posen agulles als punts indicats per l’acupuntura, però hi fan passar un lleu corrent elèctric. Una cosa que, naturalment, la medicina tradicional no feia.

L’experiment consisteix en induir hipertensió en rates i després tractar-les amb electroacupuntura durant un temps. Aleshores miren la pressió arterial i, quan veuen que millora, mesuren unes molècules (les encefalines) sintetitzades en determinada zona del cervell. L’augment que detecten en la seva síntesi pot explicar el canvi en la pressió arterial.

Molt bé, però en aquests treballs sempre cal vigilar el grup control. Sense un bon grup control no pots saber del cert si la rata ha millorat per l’electroacupuntura o hauria millorat igual encara que no haguessis fet res. De manera que el primer que he mirat era el grup control. I el que trobo sembla correcte. Han fet un grup de rates a les que no els han fet res i un altre grup de rates a les que els han fet tot exactament igual (hipertensió i agulles inserides) però sense aplicar el corrent elèctric. Això és important per evitar confusions amb l’estrès degut a la manipulació dels animals.

Que han trobat? Doncs que la millora en la pressió arterial només la troben el grup de rates amb electroacupuntura. Ni al grup control ni al grup sense tractament troben cap millora. El mateix passa amb les encefalines. Augmenta la seva síntesi en les rates a les que van practicar electroacupuntura, però no en les que no tenien tractament ni a les del grup control.

Peeeeeero. Ben mirat, el grup control, amb agulles clavades i sense corrent elèctric és, ni més ni menys, un grup tractat amb acupuntura. I en aquest, les agulles no han tingut cap efecte.

Si a unes rates poso agulles i no passa res i a unes altres poso agulles per on faig passar corrent elèctric i sí que millora la hipertensió, què és el causant de la millora? Les agulles? O el corrent elèctric? Mmmm. I si haguéssim aplicat un corrent elèctric sense agulles? O en una altra zona? (llàstima! Aquests grups no hi són)

L’estudi és interessant, però la manera d’interpretar-lo pot ser completament oposada si et prens la molestis de mirar-ho en detall. I després sempre pot venir algú i fer-te notar que has passat coses per alt o que has interpretat malament alguna gràfica. Per això, sempre que es parla d’un estudi que demostra que… cal escoltar-ho amb interès, però amb un saludable escepticisme, mentre esperem que altres estudis confirmin el que s’ha descobert.