Arxiu del divendres, 16/12/2016

Benvolgut company

divendres, 16/12/2016

Benvolgut company. No se si ets biòleg com jo o et dediques a la recerca en astrofísica, oceanografia, climatologia, química analítica, física quàntica, antropologia o geometria fractal. La ciència té mil camps on intentar fer progressar el coneixement i més o menys hem anat fent durant molt temps. Però sembla clar que les coses estan canviant i tenim un problema que no podem seguir ignorant gaire més temps.

Saps el que està passant? Que la societat en general entén cada vegada menys el que fem. Sigui quin sigui el camp en el que treballes, segurament et vas trobant cada vegada amb més freqüència amb afirmacions que tu, que hi entens, saps que són absurdes però que es donen per bones en tertúlies, als medis de comunicació o a les converses de sobretaula.

Primer no em fèiem massa cas. Les dades sobre el canvi climàtic van ser controvertides al principi, però amb el temps van esdevenir tan convincents que no calia discutir-ho. Els transgènics eren una eina claríssima per millorar la producció d’aliments si es feien servir amb seny. Estàvem a punt d’eradicar diferents malalties gràcies a les campanyes de vacunació. El nostre coneixement de l’univers no ha parat de créixer i ja hem explorat tots els planetes del sistema solar. Cada final d’any miràvem enrere i vèiem que havíem progressat de manera clara en el camp del coneixement en que treballàvem. Per cert que hi havia errors, mala praxis, treballs fraudulents i interessos econòmics i polítics que influïen en la ciència. Suposo que no hi ha cap activitat humana que estigui lliure d’aquests problemes. Però en el còmput global, no teníem motius per amoïnar-nos.

O això és el que pensàvem.

Segurament hauríem d’haver fet més cas quan algú es va inventar que hi havia vacunes que causaven autisme. Primer ens vàrem esverar, però desprès es va demostrar que no era cert i ens vam tranquil·litzar. Nosaltres sí, però molta gent va seguir esverada i no en vàrem fer prou cas. Fa anys vàrem avisar dels problema amb el forat d’ozó i el que calia fer per corregir-ho. Vam tenir èxit i el problema està camí de solucionar-se. Potser per això, quan ens vam adonar del canvi climàtic que estàvem causant, vam pensar que les coses anirien igual. Per descomptat hi havia qui tenia interès en no fer res, però les dades eren tan evidents que no vam plantar cara al negacionisme climàtic i amb això vam permetre que el dubte s’instal·lés en una part important de la població. Els additius que es feien servir per evitar que el menjar es podrís permetien mantenir en condicions segures molts aliments. Això era una cosa tant evident que vam ignorar la moda de demonitzar “qualsevol” producte químic.

I ara ens trobem amb un president dels Estats Units que emprèn polítiques que científicament són un disbarat. No ha sortit com un bolet sinó que era només qüestió de temps.  Recordes la frase de l’Isaac Asimov? Deia que ”hi ha un culte a la ignorància basada en la idea que la meva ignorància es tant bona com el teu coneixement”. Ara molts científics americans s’estan mobilitzant, però segurament ja han fet tard. Haurien d’haver-ho vist a venir fa molts anys. Això passava a l’altre costat de l’Atlàntic fa anys i ara està arribant aquí.

Tant se val els anys que portis estudiant ni com de profunds siguin els teus coneixements. Molt probablement un vídeo enginyós a Youtube es considerarà una font més fiable que no pas tu. Hi ha molta gent que fa més cas als enganys (o la ignorància interessada) d’un pagès que no pas als millors metges del món. I el president del govern no fa massa anys que posava en dubte les opinions dels científics basant-se en un comentari, probablement tret de context, del seu cunyat. Per entendre-ho cal recordar que vivim a l’època de la postveritat (post-truth), un eufemisme per dir que el que es valora són les mentides si es diuen amb gràcia.

Però saps una cosa? Potser part de la culpa la tenim nosaltres. Al laboratori anem de bòlit fent recerca, tractant amb la càrrega administrativa o buscant diners sota les pedres. Això ens ha servit d’excusa per aïllar-nos de la resta de la societat. Una societat que amb prou feines entén el que fem. I  si nosaltres no sortim a explicar el que fem, qui ho farà? El lloc que deixem buit l’ocupen ràpidament gurus diversos que poden deixar anar disbarats sense cap problema i que molts donaran per bons. Per quin motiu no haurien de fer-ho si ningú aixeca el dit per rebatre-ho? Si la gent ja no troba estrany que algú digui que ha trobat un metge expert en malalties rares a una cova d’Afganistan, potser en tenim part de responsabilitat ja que no ens hem pres la molèstia d’explicar qui són o que fan aquests metges ni on treballen.

Podem seguir com fins ara, pensant que no n’hi ha per tant, que volem tenir la festa en pau o que ja tenim prou feina com per “perdre el temps” explicant d’una manera entenedora el que fem. Però si seguim així, les coses no faran més que empitjorar. Una societat que creu en la màgia (encara que ho dissimuli sota la paraules com “bioenergies” “vibracions” o “holístic”) està encarada a tornar a èpoques medievals. No se tu, però a mi no m’agrada la idea.

Nosaltres sols podem fer poca cosa. Cal la implicació de més grups, com mestres, periodistes o polítics. Però nosaltres també ens hi hem de posar o, més aviat que tard, nomes podrem fer que lamentar-nos. Després de tot, molts mestres, periodistes i polítics tampoc saben gaire res de ciència. De manera que suggereixo que deixem de fer l’orni i ens hi posem, fent el possible per promoure el valor del coneixement científic, no de manera puntual  i ocasional, sinó com una rutina. No se que en penses, però crec que ho hem de discutir amb una certa urgència.

P.D. Per descomptat, una cosa semblant passa amb les humanitats, que també tenen un bon problema. En realitat és el coneixement en general el que poc a poc es va deixant de valorar. Segurament si trobem la manera de col·laborar amb els companys de lletres, podrem ser més eficients. Pensem-hi!

Atentament