Arxiu del dilluns, 19/12/2016

Zones verdes i illes de calor

dilluns, 19/12/2016

Les ciutats són “illes de calor”. N’hi ha prou de mirar les dades de temperatures durant el programa del temps per veure que les grans ciutats acostumen a estar un parell de graus per sobre de la resta del país. I si vius a Barcelona pots notar-ho a la pell tan bon punt tornes a entrar a la ciutat. El motiu és fàcil d’entendre. La gran ciutat genera molta calor procedent de l’activitat industrial o dels milers de llars que hi ha. Tot el que fem i consumeix energia, també genera una mica de calor que acaba escalfant l’aire que ens envolta. A més, les superfícies de la ciutat, l’asfalt, el ciment i tot el material de construcció capten calor durant el dia i el van alliberant molt lentament durant la nit, de manera que al vespre refresca menys.

El resultat final de tot plegat és que durant l’estiu a les ciutats hi ha un parell de graus més que a les zones boscoses. A l’hivern la diferència és una mica menor, de només un grau i mig, però també es fàcilment detectable. Però com sempre, les coses són una mica més complicades i un fet important en la generació de la illa de calor és la manca de vegetació característica de les ciutats.

Sembla una obvietat, però el tema de les superfícies de ciment o de vegetació té moltes conseqüències. Perquè no és només que l’asfalt i el ciment escalfin l’ambient. És que la vegetació fa baixar la temperatura. Per una part per el seu efecte absorbint menys energia quan el sol les irradia. Però, a més, les plantes poden en marxa un mecanisme molt important anomenat “evapotranspiració”.

Els arbres no tenen un cor que bombi l’aigua o la saba, de manera que han evolucionat per aprofitar un sistema basat en la transpiració. Quan l’aigua de la superfície de les fulles, la de l’extrem del sistema vascular del vegetal, s’evapora per efecte del calor solar deixa un buit que estira de la resta de la columna d’aigua que omple el conducte. Això desplaça l’aigua cap a dalt i genera el moviment de líquid per dins l’arbre. Un moviment que el vegetal pot regular obrint i tancant els porus que té a la superfície de les fulles, els estomes.

L’important és que l’aigua que s’evapora s’emporta part de l’energia i refreda la superfície. És el mateix mecanisme que fa que el cos es refredi quan s’evapora la suor de la pell. A més, el procés genera humitat a l’ambient que també ajuda a refrescar. Tot plegat fa que a les ciutats, l’anomalia de temperatura estigui molt relacionada amb la superfície verda que tingui. Tant és així que ciutats situades al desert, però que tenen jardins i vegetació, poden funcionar al revés i estar més fredes que el territori sense vegetació que les envolta.

És un detall important a l’hora de planificar zones urbanes. Es pot estalviar molta energia, i per tant molts diners, si la ciutat disposa de prou zones verdes refrescant l’ambient. Tot això afegit als beneficis psicològics i de qualitat de vida que comporten, que no és poca cosa. Per això val la pena fer estudis sobre quina és la millor relació entre zones verdes i zones urbanitzades, sobre l’efecte dels terrats verds o sobre la millor distribució superficial de les zones amb jardins.

És clar, tot això sempre amb el permís de l’especulació immobiliària. Perquè quan aquests entren en un territori, tota la resta salta pels aires.