Zones verdes i illes de calor

Les ciutats són “illes de calor”. N’hi ha prou de mirar les dades de temperatures durant el programa del temps per veure que les grans ciutats acostumen a estar un parell de graus per sobre de la resta del país. I si vius a Barcelona pots notar-ho a la pell tan bon punt tornes a entrar a la ciutat. El motiu és fàcil d’entendre. La gran ciutat genera molta calor procedent de l’activitat industrial o dels milers de llars que hi ha. Tot el que fem i consumeix energia, també genera una mica de calor que acaba escalfant l’aire que ens envolta. A més, les superfícies de la ciutat, l’asfalt, el ciment i tot el material de construcció capten calor durant el dia i el van alliberant molt lentament durant la nit, de manera que al vespre refresca menys.

El resultat final de tot plegat és que durant l’estiu a les ciutats hi ha un parell de graus més que a les zones boscoses. A l’hivern la diferència és una mica menor, de només un grau i mig, però també es fàcilment detectable. Però com sempre, les coses són una mica més complicades i un fet important en la generació de la illa de calor és la manca de vegetació característica de les ciutats.

Sembla una obvietat, però el tema de les superfícies de ciment o de vegetació té moltes conseqüències. Perquè no és només que l’asfalt i el ciment escalfin l’ambient. És que la vegetació fa baixar la temperatura. Per una part per el seu efecte absorbint menys energia quan el sol les irradia. Però, a més, les plantes poden en marxa un mecanisme molt important anomenat “evapotranspiració”.

Els arbres no tenen un cor que bombi l’aigua o la saba, de manera que han evolucionat per aprofitar un sistema basat en la transpiració. Quan l’aigua de la superfície de les fulles, la de l’extrem del sistema vascular del vegetal, s’evapora per efecte del calor solar deixa un buit que estira de la resta de la columna d’aigua que omple el conducte. Això desplaça l’aigua cap a dalt i genera el moviment de líquid per dins l’arbre. Un moviment que el vegetal pot regular obrint i tancant els porus que té a la superfície de les fulles, els estomes.

L’important és que l’aigua que s’evapora s’emporta part de l’energia i refreda la superfície. És el mateix mecanisme que fa que el cos es refredi quan s’evapora la suor de la pell. A més, el procés genera humitat a l’ambient que també ajuda a refrescar. Tot plegat fa que a les ciutats, l’anomalia de temperatura estigui molt relacionada amb la superfície verda que tingui. Tant és així que ciutats situades al desert, però que tenen jardins i vegetació, poden funcionar al revés i estar més fredes que el territori sense vegetació que les envolta.

És un detall important a l’hora de planificar zones urbanes. Es pot estalviar molta energia, i per tant molts diners, si la ciutat disposa de prou zones verdes refrescant l’ambient. Tot això afegit als beneficis psicològics i de qualitat de vida que comporten, que no és poca cosa. Per això val la pena fer estudis sobre quina és la millor relació entre zones verdes i zones urbanitzades, sobre l’efecte dels terrats verds o sobre la millor distribució superficial de les zones amb jardins.

És clar, tot això sempre amb el permís de l’especulació immobiliària. Perquè quan aquests entren en un territori, tota la resta salta pels aires.

4 comentaris

  • Daniel López

    19/12/2016 14:33

    Fantàstic! Com sempre!!

    Només una petita correcció. No és cert que “A més, el procés genera humitat a l’ambient que també ajuda a refrescar.” El que ajuda a refrescar és regar el terra o polvoritzar gotes d’aigua (com fan en alguns parcs d’atraccions). El canvi de fase de líquid a vapor absorbeix calor, i igual que les plantes ens ajuda a disminuir la temperatura. Una humitat alta disminueix la velocitat d’evaporació i per tant augmenta la sensació de calor.

  • Jordi Domènech

    19/12/2016 13:30

    Fent d’advocat del diable, recordo que cada arbre evapora grans quantitats d’aigua, he calculat uns 200 litres al dia per a un plàtan; una part prové del rec, i l’altre la treu del freàtic, però val a dir que no crec que aquest sigui un problema important a Barcelona ciutat. M’amoïna més que ara hi ha boscos en zones on sense intervenció humana hi hauria garrigues, herbàcies o erms, que evaporen molt menys, i que la incidència en alguns freàtics ha estat important, ja que aquí el règim preponderant de vents és de ponent i l’aigua evaporada no ens torna a ploure.
    Pons: si el calor que genera l’aire condicionat a l’estiu el pogués desar fins l’hivern, fins i tot jo me’n posaria. Malauradament tant estiu com hivern, molta gent desprèn més energia del compte a l’ambient…

  • Pons

    19/12/2016 11:17

    L’energia que gastes de més a l’estiu posant l’aire condicionat compensa amb l’energia que t’estalvies amb la calefacció al hivern, no?

  • Carquinyol

    19/12/2016 11:15

    Jo tinc una veïns que li tenen tírria a uns jardins que estan a una vorera ampla on a l’estiu dóna el sol des de les 15:00 fins a la posta. D’acord que els jardins estan molt malament però treu-los a ells i als seus arbres i posa vorera com ells volen i tendràs un bonic forn cada tarda. Però no hi ha manera de que ho entenguin.