Vint anys sense Sagan

Ahir va fer vint anys de la mort de Carl Sagan, una de les persones que va fer més per donar a conèixer la ciència al llarg del segle XX. “Cosmos”, la seva obra més coneguda va ser emesa a dotzenes de països i segur que va generar un munt de vocacions científiques.

Sovint es veu la ciència com un llistat interminable d’experiments complexos, de feinades per estudiar els esdeveniments més curiosos i els detalls aparentment més insignificants. Sens dubte, això forma part del coneixement científic, però és un greu error quedar-se amb això ja que també es pot mirar d’una altra manera. El conjunt de coneixements permet dibuixar un gran esquema on tot, des de la partícula subatòmica més petit fins el cúmul de galàxies més llunyà, està connectat. I el més fantàstic és que poc a poc anem entenent la natura d’aquests lligams. Les lleis que controlen el comportament de tot el que hi ha al cosmos ens permeten veure-ho com una gran simfonia, encara molt incomplerta, però de la que ja copsem la melodia general. La gràcia de Carl Sagan va ser deixar de banda els detalls, fer-nos escoltar aquesta música i mostrar-nos quin era el nostre paper en la gran obra.

Gràcies a ell es van fer populars conceptes com el fet que estem fets de pols d’estrelles que van esclatar fa milions d’anys. O que la Terra és la fràgil i irreemplaçable nau en la que l’espècie humana viatja a través de l’espai. Molts científics ens ho poden explicar amb maners molt precises, però ell simplement va demanar a la NASA que fes girar la nau Voyager, quan estava propera a Neptú, per captar una imatge llunyana del planeta on vivim. Amb aquella visió d’un pàl·lid puntet blau perduda enmig de la foscor Sagan va transmetre, millor que amb mil equacions, el sentiment d’immensitat que pot oferir el coneixement científic.

Una altra idea que feia servir de manera recurrent era el fet que som el producte de tres mil milions d’anys d’evolució. Els incomptables assajos que ha fet la vida ha portat a generar éssers conscients que es poden preguntar pel seu lloc en el Cosmos, que poden enginyar-se-les per buscar respostes i que per això tenen una responsabilitat que tenen amb els seus, amb la resta de formes de vida del planeta i amb tots els que vindran en un futur. Una responsabilitat de la que moltes vegades podem dubtar de ser-ne dignes.

Sagan recordava que les principals eines per la ciència eren la imaginació i l’escepticisme. Amb la primera gosarem endinsar-nos a explorar el desconegut, però ens cal la segona per separar les fantasies de la realitat. Vivim una època en que tendim a donar per bona qualsevol fantasia i en la que sembla que no sabem acceptar que la realitat pot ser diferent de com ens agradaria. Per això torna el fanatisme religiós, proliferen les pseudocreences i es prefereix la via fàcil de menysprear el coneixement. També per això es troben a faltar molts caràcters com el de Carl Sagan. Per sort ens queda la seva obra i el seu llegat, en bona part constituït per persones que van decidir dedicar-se a la ciència gràcies a un apassionat astrònom que ens va guiar en un viatge fascinant en el temps i l’espai.

 

3 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:54

    Els anys han sigut cruels amb ell, com amb Asimov, com a divulgadors eran molt bons pero condemnats a una vida curta, tot progressa i ara ningú els llegeix.

  • Daniel Closa

    21/12/2016 13:01

    Home! Els efectes especials eren bons en aquella època. Ara resulten… entranyables i prou.

  • Pons

    21/12/2016 12:03

    Després de veure la nova versió de Cosmos amb el Neil de Grasse Tyson vaig tenir curiositat per veure el Cosmos original, però després vaig recordar que sóc de la generació dels efectes especials per ordinador i la versió clàssica em semblaria poc vistosa, o no, qui sap