El secret dels antibiòtics

S’ha dit moltes vegades, i mai està de més insistir, que els antibiòtics serveixen per matar els bacteris però no fan res contra els virus. També sabem que els antibiòtics van perdent efectivitat, que hi ha persones que en són al·lèrgiques a alguns i que molts tenen noms que acaben amb …ina, com la penicil·lina, l’estreptomicina o la tetraciclina.

Però exactament com funciona un antibiòtic?

Doncs de moltes maneres diferents, però sempre aprofitant les diferències que hi ha entre els bacteris i la resta d’organismes. Els biòlegs, quan classifiquen els éssers vius comencen per especificar el regne al que pertanyen. El més senzill és pensar en animals i plantes, però en realitat la classificació és més complexa. Tant, que encara no hi ha un acord total i podem trobar classificacions de cinc o de sis regnes.

Estrictament hi ha una divisió encara més important que la dels regnes. És la que separa els procariotes dels eucariotes. O dit en paraules entenedores, els organismes que tenen nucli a les seves cèl·lules i els que no en tenen (carios vol dir “nucli”). Els bacteris són procariotes, sense nucli. Animals, plantes o fongs som eucariotes ja que si mirem dins les nostres cèl·lules hi trobarem un nucli on hi ha el material genètic.

Entre procariotes i eucariotes hi ha més diferències. Tots els eucariotes compartim moltes vies metabòliques, sistemes de processar la informació genètica, estructura general de la membrana cel·lular… En canvi, els bacteris (els procariotes) són molt diferents en cada un d’aquests aspectes. Disposen de rutes metabòliques particulars, els envolta una paret bacteriana feta per uns compostos que nosaltres no tenim, tradueixen el seu RNA amb uns ribosomes diferents dels nostres…

Dons els antibiòtics són molècules que interfereixen alguna característica típica dels bacteris i que nosaltres no tenim. Per això els maten a ells sense intoxicar-nos a nosaltres. Al menys en principi. Com diem moltes vegades, tot es qüestió de dosi i no hi ha res que en quantitat suficient no sigui tòxic. La gràcia es que dosis molt baixes d’antibiòtic maten als bacteris i caldrien dosis molt elevades per donar-nos problemes a nosaltres, pobres organismes eucariotes.

Per exemple, l’eritromicina, la gentamicina o l’estreptomicina actuen unint-se als ribosomes bacterians i impedint que segueixin fabricant proteïnes. Sense noves proteïnes, el bacteri no pot mantenir el metabolisme i es mor. La clau és que només s’uneixen als ribosomes dels procariotes però no als dels eucariotes.

La penicil·lina o l’amoxicil·lina impedeixen que es fabriqui peptidoglicà, uns dels components de la paret bacteriana. Els eucariotes no fabriquem aquestes coses ni tenim paret bacteriana, de manera que no ens afecten. La gràcia és que sense aquesta paret els bacteris no poden controlar els efectes de la pressió osmòtica i s’inflen per entrada de líquid fins que acaben explotant.

La ciprofloxacina el que fa és inhibir l’activitat de la topoisomerasa bacteriana, un dels enzims necessaris per fer copies del DNA. Si no pot fer còpies, la cèl·lula no es pot dividir i acaba morint sense multiplicar-se. Com que no actua sobre la topoisomerasa eucariota, cap problema per nosaltres.

Així, cada antibiòtic actua sobre un punt de la vida de la cèl·lula procariota però no sobre les eucariotes. Al menys a les dosis normals. Tot té efectes secundaris i els antibiòtics no són una excepció. D’altra banda, els bacteris evolucionen ràpid. Abans o després apareixen mutants que són insensibles a l’antibiòtic, que el degraden, que l’expulsen de l’interior de la cèl·lula… Aleshores és quan apareix la resistència i comencen els problemes.

I amb tot això resulta fàcil entendre perquè no fan res contra els virus. Els antibiòtics afecten al metabolisme dels bacteris. Però els virus no en tenen de metabolisme, de manera que…

6 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:49

    els antibiotics son coneguts des de fa milers de anys, a les tribus primitives i a casa nostre, amb el all, la ceba, la llimona, la bardana, els mateixos fongs de la taronga podrida…

  • Daniel Closa

    11/01/2017 11:25

    Carquinyol: En realitat no és complicat, però tendim a donar per fet que tothom ho sap, però si no ho expliquem…

    Panerot. Exacte. Un mitocondri té el seu passat!

    Pons: No. No ho saben i els maten tots. Això de bons i dolents és una classificació arbitrària que depèn només dels nostres interessos.

  • Pons

    11/01/2017 11:10

    I com saben els antibiòtics que només s’han de carregar els “bacteris dolents”? Per què tenim un munt de bacteris que ens son beneficiosos en el nostre cos i no interessa matar-los, no?

  • Panerot

    11/01/2017 11:02

  • Panerot

    11/01/2017 10:56

    Genial!

  • Carquinyol

    11/01/2017 9:06

    Felicitats companys, una explicació genial i senzilla ! Aquestes són les coses que molta gent hauria de llegir !

    Ara hem de seguir trobant més maneres d’atacar a les procariotes i, sobretot, als virus !

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús