El cor del centaure

A la mitologia son freqüents les criatures hibrides aconseguides agafant mig cos d’un animal i mig cos d’un altre. Cos de dona amb cua de peix per fer les sirenes, peus de cabrit amb cos d’home per fer els sàtirs, cos de lleó i cap de persona per fer una esfinx o un cos d’home i cap de toro per fer un minotaure. En la majoria de casos una de les parts era humana, però no sempre. Hi havia, per exemple, el griu, fet amb el cap i les potes anteriors d’un ocell i el cos i les potes posteriors de lleó. O la quimera, feta amb cua de serp, cos de cabra i cap de lleó.

Però uns dels més coneguts són els centaures. Criatures fetes amb el cos d’un cavall i el pit i cap d’un home. Normalment són criatures més aviat impulsives, salvatges i amb les que cal anar amb compte. En moltes històries juguen el paper dels qui es deixen portar pels desitjos i instints primaris. Només alguns centaures, com Quiró, surten ben parats a la mitologia clàssica.

Però el centaure és un organisme que, mirat amb els ulls d’un biòleg presenta unes quantes característiques que algú hauria d’investigar.

El problema principal és que en la seva construcció trobem una figura humana des del cap fins la cintura. Això vol dir que tòrax i abdomen són humans. I a partir d’aquí segueix el cos del cavalls amb les quatre potes. Ah! Però en aquest cos de cavall tornem a tenir un tòrax i un abdomen.

Aleshores un no pot deixar de preguntar-se, quins pulmons fan servir per respirar? Els humans o els equins? En principi haurien de ser els humans ja que la única entrada d’aire és pel nas, que seguirà per la tràquea i es dividirà en dos bronquis fins arribar als pulmons humans. No hi ha camí que porti fins als pulmons de cavall situats més avall. Però això és un problema ja que uns, comparativament petits, pulmons humans tindran moltes dificultats per oxigenar tota la sang del cos del cavall. El pobre centaure hauria d’estar sempre mig ofegat i amb el metabolisme sota mínims. Això si no cau intoxicat pel CO2 que també li costarà molt eliminar.

D’altra banda, tenim el mateix problema amb el menjar. En aquest cas, sembla evident que a l’abdomen humà hi haurà un estómac, un fetge, un pàncrees i un budell. Podem imaginar que el budell segueix fins arribar a l’abdomen del cavall, però allà que hi trobem? Un altre estómac? Els cavalls no són remugants, de manera que l’estómac no tindrà quatre cavitats com les vaques, però tot i així, està preparat per pair l’herba, de manera que la part humana del sistema digestiu tindrà molts problemes. I si la dieta és omnívora, quin sentit tindria l’immens tub digestiu allotjat en l’abdomen del cavall? El tipus d’enzims digestiu, la mena de flora intestinal i els sistemes metabòlics del fetge són prou diferents entre humans i cavalls com per ajuntar-los sense més.

El sistema circulatori també tindrà algun problema. Repartir sang per tot el cos del cavall requereix més pressió sanguínia que no pas en el cas del cos humà, més petit. La pressió del cor del cavall faria petar les artèries humanes. Però la que generi el cor humà no tindria prou força per empènyer la sang fins als últims raons del cos del cavall. I de nou, quin cor batega? L’humà o l’equí? I si hi són els dos, com es coordinen. Perquè com a mínim haurien de bategar de manera coordinada. És important ja que si trobes un centaure ferit i cal reanimar-lo, on fas la reanimació cardiopulmonar o on li poses les pales de desfibril·lador? Al tòrax humà o al del cavall?

Llàstima que els relats dels antics grecs no tinguessin en compte aquests, i altres, detalls. Ara que ja no queden centaures ens haurem de conformar amb les especulacions. Una activitat que mai es prou satisfactòria.

8 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:39

    per als grecs antics, un centaure era una persona del camp, de les muntanyes, sense educació, salvatge, primitiva i moltes vegades violenta pero molt forta.

  • Jordi Domènech

    21/01/2017 13:49

    Mai no havia pensat això mirant una representació d’un centaure, més aviat intuïa que era com un cavall amb el cap, braços i cintura escapular humana, però la resta de cavall, amb un sol cor de cavall, per exemple. Però realment, fixant-me en la imatge, un centaure tindria molts òrgans duplicats.
    I un problema similar el deuen tenir els klingons, en un episodi d’StarTreck, deien que tenien dos cors, i em vaig fer la pregunta de si bategaven sincronitzats o no, que si es posen en contrafase, ves a saber què faria la sang… Clar que a la Viquipèdia he vist que el que tenen és un sol cor amb vuit cavitats, problema resolt. O no, que ja són ganes de complicar-se la vida.

  • Xavier Gil

    17/01/2017 16:15

    Ostres, i jo que quan hi havia pensat alguna vegada només havia arribat a fixar-me en el fet de “un mamífer amb sis extremitats”

  • Joan Codina

    17/01/2017 11:12

    Molt interessant i divertit. Jo crec que té òrgans propis i diferenciats dels humans, per dins no deu ser el que sembla per fora, un ésser cosit.

    Jo per rematar-lo proposariia tallar-li el cap :P

  • JordiC

    17/01/2017 11:05

    Curiosa la mitologia. Quan treguis l’entrellatr dels centaures, et proposo aclarir com el gos Cerber s’aclaria amb els tres caps o com s’organitzaven les serps del cap de l’Hidra. El tema dóna per molt!

  • Pons

    17/01/2017 11:01

    I en el post de demà les sirenes! Brànquies o pulmons? La resposta us sorprendrà!

  • Daniel Closa

    17/01/2017 10:27

    Correcte. Amb els centaures hi havia més aviat mal rotllo. però el problema es manté. Si el vols rematar, on li claves la llança? Al cor del tòrax humà? o al del tòrax de cavall? A la lluita cal ser com Terminator II “amb coneixements precisos d’anatomia per saber com matar millor”

  • Carquinyol

    17/01/2017 9:31

    Apreciat company, els centaures eren vegans amb fruició per les baies de goji, bevien aigua de fonts homeopàtiques amb flors de bach, cosa que els feia tremendament especials i sortien de tot allò que els humans vulgars pretenem saber.

    Ah…, i si trobaves en aquella època un centaure ferit generalment el remataves ;)