Arxiu del divendres, 20/01/2017

Aquells monstruosos transgènics… que no ho són

divendres, 20/01/2017

Avui en dia tothom sap que si un animal ens sembla estrany, no cal donar-hi més voltes. Ha de ser un organisme transgènic creat per científics sense escrúpols i a sou de la multinacional de la farmàcia, l’alimentació o alguna industria que ens vol mal. I per descomptat, no cal parar ni un minut a verificar-ho. Això fa que cada vegada siguin més freqüents les patinades de periodistes que busquen un titular cridaner.

El que he topat aquesta setmana no té preu: “Vacas transgénicas… Son monstruosas y su carne ya se vende en el mercado” acompanyat de la foto d’un exemplar increïblement musculat de vaca. Ves a saber que li han fet per acabar tenint aquest aspecte. A la notícia parla de la llet que n’obtenen i del risc que pot representar per la salut, del gen mutant que li han introduït perquè fabriqui més múscul i del patiment a que estan sotmesos aquests animals.

Bé, el primer detall és que vaca, el que es diu vaca, no ho sembla. Els testicles que li pengen de manera ben evident, deixen clar que més aviat és un toro. Però aquest és un detall menor. La gràcia de la notícia és que aquests animals no tenen res de “transgènic”. Efectivament son producte d’una mutació, però va ser una mutació que va tenir lloc de manera natural l’any 1808. Els ramaders es van limitar a fer el que han fet sempre, seleccionar aquell exemplar i anar fent creuaments per mantenir aquella característica.

El problema el tenen en el mal funcionament d’una proteïna anomenada miostatina. La seva funció és controlar el creixement de les fibres musculars. D’alguna manera atura el creixement de les cèl·lules mare i manté el nivell de massa muscular en la mida justa. En aquests animals, la miostatina no funciona, el múscul creix molt més del que toca i el desenvolupament queda tremendament alterat. És una raça anomenada “Belgian Blue”, però mutacions similars s’han vist en altres tipus d’animals. Una imatge coneguda és la de gossos híper-musculats que també fan força angunia.

Entendre com funciona la miostatina hauria de permetre desenvolupar inhibidors per tractar persones que tenen dèficit de massa muscular. Naturalment molts atletes van veure una oportunitat d’or per dopar-se amb aquests inhibidors i augmentar així la musculatura. Els inhibidors encara no s’han desenvolupat, però abans o després sortiran al mercat i els laboratoris anti-dopatge tindran feina afegida per detectar als tramposos.

La funció de la miostatina és interessant i les imatges dels animals de la raça Belgian blue són realment sorprenents pels que no hi estem acostumats. Però de transgènic no en tenen res. És un fenomen natural que ja existia molt abans que ningú somniés en modificar el genoma. La seva carn es pot consumir sense problemes i, a més, és molt baixa en greix.

Però és representatiu el fet que no dubtin a assenyalar-los (erròniament) com a transgènics sense dubtar. Com que és estrany i fa angunia segurament és dolent i per tant ha de ser transgènic. Però no és or tot el que llueix, ni transgènic tot el que ens desagrada. En part indica molt poc coneixement científic per part del redactor de la notícia, però sobretot és un problema pel periodisme en general. Això d’informar-se en profunditat i de verificar el que es diu sembla cada vegada més antiquat.

D’acord! Tampoc és que es tractés d’una publicació de molt nivell. Més aviat al contrari. Probablement sigui injust anomenar això periodisme…