Eh! Que el petroli és natural

Amb molta freqüència fem afirmacions pensat que hem aclarit algun tema sense adonar-nos que són completament errònies. Una d’habitual surt quan algú se n’adona de la quantitat de coses que fem servir i que deriven del petroli. Aleshores, amb un posat de fàstic afirma que rebutja aquests productes amb l’argument que “son derivats del petroli i són preferibles les coses més naturals”. Un missatge que trobem, de manera explicita o més subtil, fins i tot en alguns anuncis comercials.

El detall important, que semblen oblidar, és que el petroli, encara que tingui color negre, faci mala olor i ho empastifi tot, és un producte del tot natural.

L’origen del petroli sembla ser molt variat però la major part l’hem de buscar en el fitoplàncton. Les algues microscòpiques que omplen els oceans del nostre planeta. Aquests organismes creixen i proliferen gràcies a la seva capacitat per fer fotosíntesi, però arriba un moment en el que moren i les seves restes cauen cap al fons del mar. Allà s’hi van acumulant mentre els bacteris van degradant les proteïnes i els greixos que conformaven la seva estructura. També van quedant colgades per pols i sorra que va caient de la superfície. Tot plegat va formant una capa que guanya en gruix cada any, a mida que noves poblacions d’algues moren i més i més material inorgànic es va depositant a sobre.

Aleshores només cal esperar uns quants milions d’anys per tenir una capa extraordinàriament gran a sobre de les restes descompostes d’algues mortes. I una capa tan gruixuda fa que la pressió i la temperatura a la que estarà sotmès aquell material augmenti molt, de manera que començaran a passar un grapat de reaccions químiques que aniran fent que l’aigua que contenien desaparegui al mateix temps que es formen un producte anomenat “querogen” i que és una mena de restes orgàniques fòssils infiltrada dins les roques.

Si aquest querogen se sotmet a determinades temperatures, es va liquant i acaba per generar el petroli, que químicament és una barreja força complexa però que sobretot conté hidrocarburs. Uns hidrocarburs, que no deixen de ser les restes modificades d’aquelles algues que milions d’anys abans havien anat fent fotosíntesi mentre flotaven a les aigües d’uns oceans primitius.

De manera que no perdem els papers quan ens referim al petroli. Es veritat que no el fem servir directament sinó processat de mil maneres. Però, si ho pensem, també fem un processat aplicant temperatures altes i diferents reaccions químiques a productes naturals quan volem fer coses com una truita de patates. Això vol dir que el petroli és genial i no hem d’amoïnar-nos per ell? Ni parlar-ne. Segons el tipus de processat que li apliquem tindrem productes útils, absurds, degradables, resistents, tòxics o saludables. Simplement passa que oposar coses naturals al petroli, sense més, és un argument no té gaire sentit, ja que també ho és de natural…

5 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:31

    el urani també es natural.

  • Daniel Closa

    24/01/2017 12:28

    Carquinyol. Això sempre. Però és que no tenim mesura!!

    Pons: Sí. La imatge dels dinosaures enfonsats en el pantà és tot un clàssic. però les xifres indiquen que en total hi ha moltíssim més fitoplancton que no pas animals grans

    Panerot. Pobres geòlegs del futur quan intentin interpretar els canvis que detectin a l’antropocè. Jo els planyo!

  • Panerot

    24/01/2017 12:02

    Molt bé, com sempre!. Una reflexió: amb la quantitat de zones mortes (anòxiques) que els humans estem creant, els (hipotètics) geòlegs d’aquí a uns milions d’anys es faran creus intentant explicar per què l’antropocè fou (o caldria dir “serà”?) un període de tanta formació de petroli.

  • Pons

    24/01/2017 9:06

    Jo havia sentit que el petroli també estava fet de dinosaures, per tan això fa que el petroli sigui més guai :D

  • Carquinyol

    24/01/2017 9:03

    Generalment el problema ve de com utilitzem les coses naturals, sobretot de l’abús que en fem sense pensar en les conseqüències.