Arxiu del dimecres, 25/01/2017

Per fer una truita, cal trencar els ous

dimecres, 25/01/2017

Per fer una truita, cal trencar els ous. No se si m’estic buscant problemes en deixar anar aquesta afirmació. Segur que una ment recargolada hi pot trobar dobles sentits ofensius, però jo pretenc centrar-me en el tema de la física que hi ha rere la resistència dels ous i en el com s’ha d’actuar per trencar-los amb la màxima eficiència (Ai! Que potser això també…).

Els ous acostumen a posar-se com exemple de material delicat i fràgil. És curiós ja que sembla estrany que la natura hagi evolucionat deixant la protecció de l’embrió dels ocells en una estructura particularment fràgil. El sentit de la fragilitat és que un pollet ha de poder trencar-lo quan arriba el moment de sortir. No serviria de res fer-los super-resistents, de manera que quedessin completament protegits, però després no poguessin sortir. Per tant calia aconseguir un material que fos simultàniament resistent i fràgil. Sembla impossible, però la evolució troba solucions ben imaginatives. I en el cas dels ous ho ha aconseguit.

En realitat un ou és fràgil per els costats i molt resistent pels extrems. Un dels experiments típics que es fan a les escoles és el d’intentar trencar un ou prement-lo per un costat o prement-lo per la part superior i posterior. En aquest segon supòsit cal fer molta força per trencar-lo. Hi ha experiments casolans on es veu ous aguantant desenes de quilos de pes si quest pes s’aplica correctament. Vaig llegir que fins i tot deixant-los caure d’un avió, si l’ou cau ben vertical, pot sobreviure a l’impacte. En canvi, si fem força pels costats es trenca amb una sorprenent facilitat.

La gràcia no està en el material de la closca, que és sobretot carbonat càlcic i altres compostos de calci, entramats amb determinades proteïnes. El secret està en la forma ja que, si ens hi fixem, el seu perfil geomètric és el d’un arc. Una estructura que reparteix les forces aplicades a l’extrem, de manera que la seva resistència és molt superior a la d’altres maneres de generar un suport. Si mireu edificis medievals veureu arcs similars i en ells hi ha la clau que explica la resistència de les catedrals.

Prémer un ou per sobre és com posar pes sobre l’arc d’una catedral. N’hauràs de posar moltíssim per fer-lo caure. En canvi, prémer per un costat és com desplaçar una de les parets laterals que aguanten el pes. Molt més senzill i efectiu.

De manera que si vols fer una truita, has de trencar els ous. I això pots fer-ho de manera barroera i complicada o, si apliques la pressió correctament i en els indrets escaients, pots aconseguir sense pràcticament gens de força. Després de tot, aquesta és la manera com els pollets aconsegueixen néixer i començar a fer les primeres passes fora d’aquella estructura que els encotillava.