Trump i la comunitat científica

El nou president dels Estats Units està aconseguint fites difícils d’igualar. Ja ha començat amb els índex de popularitat més baixos que es recorden per un president a l’inici del mandat. De seguida s’ha enemistat amb la premsa i no ha trigat res a trobar-se amb una massiva manifestació de dones en contra seu. I per si fos poc, està a punt de reblar el clau aconseguint una cosa completament inusual. Una manifestació de científics contra seu!

Els científics és un dels col·lectius que acostumen a fer menys soroll. Per malament que vagin les coses, la comunitat científica acostuma a mantenir-se’n al marge. Individualment ens mobilitzem per tots els temes que cadascú consideri que ho mereixen, però com a comunitat, els científics passen del tot desapercebuts. Ocasionals queixes pel mal finançament, que únicament recullen mostres de simpatia i poca cosa més. En certa manera és comprensible, especialment per aquí, ja que si els científics amenacessin amb una vaga, el polític de torn s’encongiria d’espatlles i no en faria ni cas.

Aleshores, que ha passat perquè la comunitat científica dels Estats Units estigui disposada a mobilitzar-se d’aquesta manera? L’actitud de Donald Trump envers la ciència no està clar si respon a una ignorància suprema o a un cinisme infinit (dues opcions que, a sobre, no són excloents…) però això no ho explica tot. La majoria de països tenen caps de govern o líders polítics que no destaquen per la seva capacitat d’entendre conceptes científics senzills. Un problema molt més greu de que la societat imagina, però fins i tot així, els científics es limitaven a lamentar-se’n.

El que ha passat aquesta vegada és que algunes decisions que ha indicat que prendrà en temes de política científica posen en perill la mateixa essència de la ciència. Una de les normatives que estan sobre la taula es la prohibició de comentar els resultats obtinguts en els treballs de les diferents agències relacionades amb la ciència, sense el vist i plau de la administració. Parlaríem de censura, però en el cas de la ciència el que representaria seria, simplement, la invalidació de tota la recerca que es faci.

La gràcia de la recerca és que s’ha de basar en dades fiables. Has de fer experiments o recollir dades, i amb elles pots fer els càlculs que creguis per veure si les teves hipòtesis es confirmen o es descarten. Si només agafes les dades que et van bé i ignores la resta, tindràs uns resultats sempre molt bons, però finalment erronis. Quan altres científics repeteixin els teus treballs de seguida notaran que alguna cosa no encaixa. Abans o després la trampa sortirà a la llum i el teu treball quedarà desautoritzat.

Ep! Però no serà només el teu treball. Si t’enganxen fent trampes en un, tota la resta de la teva feina es posarà en dubte. I per descomptat, el que facis a partir d’aquell moment ja ni es prendrà en consideració. Això passa, potser amb massa freqüència, i és un dels problemes que s’intenta resoldre. Ara fins i tot hi ha revistes que demanen que dipositis no només els resultats que has obtingut, amb les boniques gràfiques de colors, sinó també les dades originals, crues, perquè tothom pugui repetir els càlculs o per analitzar si aquelles dades estan ben obtingudes.

Donald Trump vol que els científics dels Estats Units deixin de fer això, sense adonar-se que, en fer-ho, immediatament tota la ciència d’aquell país quedaria en entredit. Faríeu cas de treballs científics que han hagut de ser aprovats per un grup de polítics que en temes de ciència semblen estar al segle XVIII i que consideren que les úniques dades correctes són les que confirmen el que ells pensen?

Els científics tenim alhora bona premsa i mala premsa. És el que passa quan ofereixes informacions acurades però que, amb molta freqüència, son coses que no vols sentir. En un mon ple de persones adultes això no seria un problema, però les societats es van omplint d’adolescents eterns. I quan alguns d’aquests arriben al poder, els problemes passen a ser grossos.

Per cert, és curiós veure com van sortint comptes alternatius a twitter de les diferents agencies estatals, com la NASA o el servei de parcs nacionals. Uns indrets on asseguren que seguiran oferint informació científica que l’administració vol amagar. A twitter sempre has d’anar amb peus de plom i ja veurem com segueix tot plegat, però la iniciativa no deixa de ser indicativa de com està el panorama.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    31/01/2017 8:32

    Carqyinyol.Va molt més enllà de la ciència. I si t’agrada la història i compares la tendència actual amb la d’altres moments històrics…, acabes molt deprimit.

    Pons. En tot cas, potser deixarà de ser un destí tan atractiu com fins ara.

  • Pons

    30/01/2017 10:51

    Fins ara molts científics brillants anaven a fer carrera als EEUU, començarem a veure l’efecte contrari?

  • Carquinyol

    30/01/2017 8:53

    El problema és greu i va més enllà de la ciència. Es vol imposar una única visió del món (la del govern, evidentment) i per fer-ho censuren i reprimeixen tot el que els pugui portar la contrària.

    Ara comencem pels científics, però si no se’ls talla en sec arribaran a tot i ‘1984’ semblarà un conte de fades.