Arxiu del dimarts , 31/01/2017

Aigua amb diferents estructures

dimarts , 31/01/2017

L’aigua és un compost fascinant i del que la vida, tal com la coneixem, en depèn completament. Com que el planeta n’és ple i la veiem per tot arreu, ens sembla la cosa més normal del mon, però el cas és que encara ens queden coses per entendre i de tant en tant apareix alguna novetat que fa que ens la tornem a mirar amb altres ulls.

Algunes de les seves característiques són ben conegudes. L’aigua es congela a zero graus i bull a cent graus, sempre que estigui a una atmosfera de pressió. De fet, aquestes xifres es van triar tenint en compte la temperatura a la que l’aigua es fonia o s’evaporava. També té la particularitat que quan passa a estar en forma de gel ocupa més volum que en estat líquid. I es diu que és un dissolvent universal, tot i que això és exagerat. De fet, classifiquem molts productes simplement per la seva capacitat de dissoldre’s o no en aigua. En tot cas, és un bon dissolvent i per això la fem servir per rentar.

Aquestes propietats s’expliquen per la forma de la molècula d’aigua. La famosa H2O, que indica la unió de dos àtoms d’hidrogen a un d’oxigen. El detall important és que estan units amb l’oxigen en mig i els hidrògens als costats, però no en línia recta sinó formant un petit angle. Aquest angle ha condicionat que el nostre planeta sigui com és, ja que fa que les càrregues elèctriques no es reparteixin per igual i s’anul·lin sinó que transforma la molècula d’aigua en un petit imant, amb un costat més positiu i un altre de més negatiu.

Quan les molècules d’aigua estan en forma líquida van movent-se sense parar ordenant-se i reordenant-se per orientar el costat positiu d’una amb el negatiu de les altres. És el que fan els imants. La velocitat de moviment dependrà de la temperatura, i només per sota dels zero graus es queden sense prou energia com per trencar l’atracció magnètica entre unes i altres molècules i l’aigua esdevé gel. D’altra banda, per sobre de cent graus, tenen tanta energia que les atraccions entre unes i altres ja no són suficients i cada molècula va per lliure, passant a estar en forma de gas.

Entremig semblava que era un augment progressiu de la capacitat de moure’s a mida que augmenta la temperatura, però s’ha vist que la cosa no és ben bé així. Resulta que hi ha un canvi en les propietats de l’aigua al voltant dels cinquanta graus. Quan han estudiat com es comporta han vist que algunes propietats físiques, com l’índex de refracció, la conductivitat tèrmica o la tensió superficial presentaven un canvi rellevant al arribar a aquesta temperatura.

De manera que tenim dos “tipus” d’aigua amb propietats lleugerament diferents. A baixes temperatures les molècules s’organitzen d’una manera i a partir de determinat punt ho fan d’una altra. Sembla irrellevant, però les proteïnes, per exemple, no es pleguen igual en un cas que en l’altre, de manera que no ho és pas d’irrellevant. Ara tocarà estudiar la part molecular que expliqui aquestes diferències. En realitat no és una sorpresa ja que sempre s’ha sabut que l’aigua és més complicada del que sembla.

Ep! Però no ens passem. Res d’això explica fantasies com memòries de l’aigua, aigües estructurades o bioenergies holístiques de l’aigua. (tot i que m’hi jugo un peix a que algú ho aprofitarà per seguir venent fum amb una aparença més científica).