Doctorat

Llegeixo a la Viquipèdia que el doctorat consisteix en “un període de docència i un de recerca, amb la lectura pública en acabar d’un projecte o tesi doctoral sobre un tema especialitzat”. I des del punt de vista acadèmica és el grau més elevat que es pot aconseguir. “Doctor” és una paraula interessant, derivada del verb llatí “docere” (ensenyar), de manera que un doctor, en el sentit acadèmica vindria a ser “aquell que pot ensenyar”. També relacionada amb “docent” (que ensenya) i amb “docte” (savi, que ha sigut ensenyat).

Una de les coses més interessants de la tesi doctoral, és el moment en que els estudiants s’adonen que allò que estan intentant resoldre ja no ho poden trobar en cap llibre. Fins aleshores, algú els ha explicat coses, els ha donat la informació que havien d’assimilar i la seva feina consistia en incorporar aquests coneixements. Però quan arriben al laboratori per fer un doctorat estan començant a fer les primeres passes endinsant-se en el desconegut. El que s’espera és que empenyin una miqueta més enllà el coneixement en el tema concret de la seva tesi. I adonar-te que ja estàs movent-te en els límits del que sabem és una sensació que pot ser una mica desconcertant.

Una de les decisions més importants que has de prendre quan agafes estudiants per fer el doctorat és identificar els que seran bons investigadors i aquells que només son bons estudiants. Hi ha qui és molt bo aprenent coses, però que resulta negat per imaginar coses noves, per dissenyar experiments o per interpretar dades. I en això t’has de guiar per la intuïció ja que l’expedient acadèmic no dona gaires pistes sobre com serà en el dia a dia de la recerca. Si no tries bé, pots trobar-te amb algú al laboratori que no fa més que esperar a que li diguis que ha de fer o a que interpretis tu els seus resultats. Si, en canvi, tries bé, s’incorpora a l’equip algú amb una nova manera de pensar, de plantejar els problemes i de buscar la manera de trobar els respostes a les preguntes que ens plantegem.

La decisió és encara més important si pensem que la major part de la recerca depèn de la feina dels doctorands. A les notícies sempre apareixen els caps de grup, però els qui estan al laboratori, fent jornades interminables i emportant-se la part més dura (tot i que també la mes divertida) de la feina són els doctorands. Sense ells, la recerca del país simplement s’aturaria.

He de dir que jo he tingut, en general, força sort. Quan miro enrere i recordo les tesis doctorals que he pogut dirigir sento que, en la majoria dels casos, ho vaig encertar. El problema és que en una breu entrevista o en un intercanvi de missatges no pots saber massa cosa sobre la persona que tens al davant. En realitat només busco notar a la mirada un cert nivell d’entusiasme, de ganes per ficar-se en aquest mon de bojos que és la recerca científica. D’altra banda, quan acaben la tesi també experimento una certa angoixa ja que mai estàs prou segur d’haver format bé als teus estudiants. Potser en altres laboratoris haurien aprés més tècniques, haurien fet més contactes amb grups d’alt nivell, haurien publicat millors articles, haurien madurat més com a científics… Una inseguretat que no porta enlloc, de manera que no val la pena donar-hi massa voltes.

En tot cas, avui és un d’aquests dies en què em sentiré insegur i, alhora, una mica orgullós. La doctoranda que m’ha aguantat els últims anys defensarà la seva tesi doctoral i posarà punt i final a la seva etapa d’estudiant. L’últim pas en un camí que va començar fa uns anys, quan vàrem entrar en contacte d’una manera ben curiosa però que em va permetre intuir la mena d’entusiasme-me que buscava. Ara, anys després, m’adono que ja fa temps que vaig deixar d’ensenyar-li res i que, en realitat, anàvem aprenent plegats. Descobrir que tu també estàs aprenent dels teus alumnes és una de les millor coses que et poden passar com a director de tesi. Vol dir que vas triar bé.

10 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:26

    Ara hi han milers de doctors que només tenen que escriure qualsevol cosa en una tesi sobre un tema, una tesi que es una copia de llibres anteriors, i dir el que el director de la seva tesi vol escoltar, i ja esta. Abans hi havien pocs doctors, escrivien la seva tesi als 50 o 60 anys explicant tot el que savien, eran vertaders savis i aportaven alguna cosa a la materia de la tesi, avui en dia aixo no passa quasi bé mai.

  • Llum

    03/02/2017 20:48

    Felicitats a la nova doctora! Els que la vam conèixer quan encara anava a l’institut estem molt orgullosos d’ella! I el que li falta encara per aconseguir!

  • Jordi Domènech

    03/02/2017 18:33

    Tens tota la raó respecte a com hauria de ser un candidat a investigador, i voldria anar més lluny, encara que sempre hi ha qui opina que no cal que tothom pugui assolir certs nivells culturals. Caldria que ja des de primària, s’ensenyés a investigar, a plantejar hipòtesis en la mesura de les possibilitats de l’alumne. Però em temo que el «sistema» està més interessat en desenvolupar bons estudiants —i sobre tot, obedients— que no par futurs investigador imaginatius i crítics.
    Admeto que requereix més esforç per part del docent, que a part de que ja sap i pot replicar mecànicament, hauria de poder ficar-se en el cap de cada alumne i, en un sentit, plantejar-li reptes particular i, en l’oposat, interpretar les seves idees.
    Respecte les meves idees pedagògiques, en l’àmbit de secundària, em trobo molt sovint en un mur que es diu «això no entra al programa». I aquí s’acaba la festa. Crec que hi ha molta feina per fer per tal de canviar les mentalitats.

  • Joana

    03/02/2017 15:27

    Oh, quin post mes bonic. segur que a la teva doctoranda li agradara moltissim llegir-lo!
    Felicitats sense accents als dos.

  • Laura Paus

    03/02/2017 14:07

    Ostres, que inspirador! Mai m’havia plantejat el tema del doctorat des del punt de vista del tutor/director de tesi. De fet, com que per motius personals vaig quedar endarrerida respecte la carrera de biologia, i vaig poder començar a entreveure el món del doctorat pels companys i altres coneguts, el vaig començar a veure com un camí que duia cap a una sala de tortures –més o menys. I al contrari del que jo esperava –precisament un camí per aprofundir el coneixement en alguna àrea i esdevenir realment una “científica”–, ho vaig començar a veure com un sistema quasi d’esclavatge en què els doctorands eren simples escarrassos d’una maquinaria dedicada al “politiqueo” i no tant a la ciència, excepte en alguns casos, però per als que demanaven molta nota, i això em va acobardir moltíssim… Vaig perdre molta part d’il·lusió i la sortida que esperava per a la carrera. Tant de bo hagués tingut guies com tu. Encara que no pretenc de cap manera culpar als altres del que vaig acabar triant. Però de debò que m’ha semblat molt inspirador el que has escrit i tant de bo la lectura de la teva doctoranda vagi molt bé!
    (Per cert, només un apunt ortogràfic: el “que” quan és pronom de relatiu va amb accent; exemple: «un d’aquests dies EN QUE em sentiré insegur», aquí ho pots substituir per «un d’aquests dies “en el qual”…» => en què. És una d’aquelles coses que no se solien explicar gaire bé a la EGB (almenys, en el meu institut); jo vaig va ser quan em vaig ficar a treure’m el nivell superior de català que ho vaig aprendre. Però ja que ets un científic a qui interessa la divulgació, suposo que t’agradarà saber-ho). Abraçades!

  • Joan Codina

    03/02/2017 11:51

    Un dia per sentir-se orgullós avui!! Enhorabona als dos.

  • Josep Mª Tusell

    03/02/2017 11:05

    Enhorabona Dani.

    Pep

  • Daniel Closa

    03/02/2017 9:20

    Pons: Uix no. Els que no serveixen són un problema gros i millor oblidar-los

    Carquinyol. Si. Cada pocs anys toca tornar-hi. I de la tesi d’avui, indirectament tu en formes part. Quan la vaig conèixer…, tu hi eres! :-)

  • Carquinyol

    03/02/2017 9:15

    I ara et tocarà triar-ne un altre… ànims i que hagi molta sort.

    Per cert, si voleu estar sovint a aquells llocs on no trobes als llibres el que busques sense haver de fer un doctorat passeu-vos a la informàtica…

  • Pons

    03/02/2017 9:08

    Dilluns ens parlaràs dels doctorants que no serveixen? Aquells què? Els castigues a la sala dels escorpins, no?